Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial, any: labutxaca, 2013
Títol original, idioma, any: El prisionero del cielo, espanyol, 2012
Traductor: Josep Pelfort
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 381
Llegit en: Català

Són dies tranquils per la família Sempere. Corre l'any 1957, en Daniel ja és pare de família i regenta la llibreria amb el seu pare i el seu amic Fermín Romero de Torres. Sembla que els fets convulsos que van viure en un passat no tan llunyà queden enrere, fins i tot el faldiller d'en Fermín ha posat seny i aviat es casarà amb la seva promesa Bernarda. És llavors quan un inquietant ancià es persona a la llibreria i deixa un estrany missatge pel pintoresc ajudant dels Sempere. No tot ha estat revelat encara, en Fermín guarda una història que ha amagat durant molt temps, una història força tèrbola, i ha arribat el moment que en Daniel la conegui, d'alguna manera ell també en forma part. Asseguts en un bon restaurant, en Fermín explicarà a en Daniel tot allò que encara no sap, i de retruc també ho sabrem nosaltres. Mica en mica les peces del trencaclosques van encaixant, però les arrels són tan profundes que costarà arribar al fons.

Un cop més ens trobem la prosa senzilla i planera de Ruiz Zafón, podríem dir que facilota, fins i tot. Capítols curts i una fluïdesa que permet i propicia una lectura molt ràpida. La història tampoc és avorrida, és interessant i absorbent, i bona part d'ella s'escapa dels patrons habituals que l'escriptor repeteix llibre rere llibre. Naturalment, no manquen els seus tics de grandiloqüència, aquest barrejar una escriptura planera amb intents de descripcions profundes i poètiques, i aquest retrat d'una Barcelona fosca que cap de nosaltres reconeixem. També els personatges misteriosos que semblen gairebé sobrenaturals, però en aquest cas tot plegat es minimitza una mica. Agafada en global, la història que va començar amb L'ombra del vent i que continuava amb El joc de l'àngel i aquest, és una mica complicada i és fàcil perdre's. L'autor encara deixa coses a l'aire per l'anunciat quart volum de la saga. Veurem si resol de manera que quedi tot clar al lector, però em temo que caldria llegir-los tots de cop i seguits.

Aquest llibre m'ha congraciat una mica amb l'autor, al qual vaig creuar després de El joc de l'àngel perquè creia que ens prenia el pèl sempre amb la mateixa història. No penso que sigui un gran escriptor, però sí un narrador notable que sap atrapar al públic, crec que m'ha anat bé deixar passar molt temps abans de tornar-lo a llegir, no per recordar la història, però sí per no tenir els seus defectes tan presents. Havia promès que no llegiria El presoner del cel, però ho he fet i ara penso que llegiré el següent llibre, s'ho ha guanyat. Bona història i prou ben explicada, lleugerament diferent als altres. No una gran obra, amb alguns temes que grinyolen una mica, però un llibre que fa bo de llegir i que passa com l'aigua, això no se li pot negar.

Puntuació: @@@