Autor: Henning Mankell
Editorial, any: Tusquets, 2012
Títol original, idioma, any: Villospar, suec,1995
Gènere: Novel·la negra
Traductors: Dea Marie Mansten i Amanda Monjonell Mansten
Número de pàgines: 551
Llegit en: Espanyol

Arriba l'estiu a Escania, al sud de Suècia, i els integrants de la policia de Ystad comencen a preparar les vacances. Kurt Wallander té planejat passar uns dies amb la seva amiga letona Baiba Liepa, porta molt temps esperant-ho. Però uns esfereïdors fets amenacen els seus plans. Primer la visió d'una estranya noia que es crema en un camp de colza, i la seva mirada de pur terror. I després la mort violenta d'un ex-ministre de justícia que aixeca certa polseguera. Aparentment, l'assassí l'ha matat a cops de destral i li ha arrencat la cabellera. Malauradament, no és un fet aïllat, i quan encara no han pogut descobrir res, un conegut marxant d'art corre la mateixa sort. Wallander i el seu equip s'enfronten a un sanguinari psicòpata, no hi estan acostumats allà a les seves tranquil·les terres. Caldrà posar-hi els cinc sentits, i sobretot no despistar-se. En aquest cas hi ha massa coses que no lliguen.

És la cinquena entrega de la saga Wallander i segueix el mateix patró de les anteriors, aquest cop ambientada enterament a Suècia. Qui diria que en una terra tan pacífica i rural com Escania hi poden passar tantes coses. Wallander és el protagonista absolut, el que té les idees, el que acaba dirigint i decidint, tot i no ser el cap oficial. El seu equip va d'acompanyament. Brillant en temes policials, deficients en el terreny emocional, això el fa molt humà i li agafes afecte, però de vegades voldries fotre-li un calbot. Es tracta de novel·la negra normaleta, bona dosi d'investigació que enganxa i es llegeix molt fluïdament, i aquesta vegada no sembla que l'autor escrigui per sobre de les seves possibilitats, o no tant.

Ressenyar aquesta saga és dir les mateixes coses un cop rere un altre, encara que el cas sigui diferent cada cop. Surten els mateixos personatges més o menys secundaris, dels que sabem relativament poc, i es recorden fets de casos passats. Però és un d'aquells productes que fa bo de llegir, no té una gran qualitat, fins i tot podríem dir que pobresa en alguns aspectes, però enganxa i distreu, que és el que se li demana a aquest tipus de llibres que de tant en tant m'agrada llegir. Per mi segueix sent molt superior a la resta d'autors suecs que he llegit (que afortunadament ja han passat una mica de moda). D'aquí un temps, a pel sisè. I així fins a nou.

Puntuació: @@@