dimecres, 30 d’octubre de 2013

M'ocuparé de tu

Autora: Samantha Hayes
Editorial, any: labutxaca, 2013
Títol original, idioma, any: Until you're mine, anglès, 2013
Traductores: Mercè Santaulària i Aurora Ballester
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 493
Llegit en: Català

La vida de la Claudia va millorar molt quan es va casar amb en James. Ella és assistent social i sempre havia volgut ser mare. Encantada es fa càrrec dels dos fills bessons d'en James, de quatre anys, ja que la seva mare va morir de càncer. A més ara està embarassada del seu primer fill biològic, després de molts intent fallits, així que no pot ser més feliç. En James és de la Marina, i ha de passar llargues temporades fora de casa, de manera que la parella contracta una mainadera perquè ajudi a la Claudia mentre ell és fora, ara que ja li queda poc per parir. La Zoe és una joia, de seguida es posa els bessons a la butxaca, però a la Claudia li costa tenir una persona desconeguda a casa. Tot i que sembla molt bona noia, també té alguna cosa que neguiteja la mestressa. La sensació empitjora quan comença a fer algunes descobertes estranyes. Qui és la Zoe Harper en realitat, i per què ha entrat a les seves vides?

El que més sorprèn del llibre, per mi, és que dos personatges parlen en primera persona, i protagonitzen capítols alterns. En cas d'haver-hi un narrador, sol ser només un, no dos de diferents. Això és per crear confusió en fases més avançades del llibre. També hi ha un altre 'escenari', que són els investigadors, però el seu desenvolupament es narra en tercera persona. Una mica estressant l'obsessió de totes les dones del llibre per la maternitat, portada a l'extrem fins l'angoixa. Es llegeix bé i de manera fluïda, però la història dóna massa llargues com per mantenir l'interès, fins que un important gir final et fa reconsiderar l'opinió. No obstant, no passaria res si fos més curt i algunes històries paral·les no hi fossin.

Una idea intrigant d'inici va en clara corba descendent fins el final del llibre. L'obsessió per la maternitat i un excés de llançar la pedra i amagar la mà fa que te'n vagis cansant i pensis que no té cap gràcia. Fins i tot sembla previsible, però vols saber com acaba. Però en aquest cas, deixar el llibre hagués estat un error, perquè el gir argumental final sorprèn i li fa guanyar punts. És fluixet en molts aspectes, li sobren parts, i potser grinyola una mica, però després de creure que era un desastre, al final m'ha acabat deixant millor gust de boca del que pensava.

Puntuació: @@@

dimarts, 22 d’octubre de 2013

Crònica de l'ocell que dóna corda al món

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: labutxaca, 2011
Títol original, idioma, any: Nejimaki-dori Kuronikuru, japonès,1994
Traductor: Albert Nolla
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 832
Llegit en: Català

En Toru Okada es troba actualment a l'atur. Ha deixat la feina en un bufet d'advocats perquè no feia per ell, i ara no fa res. La Kumiko és la que porta els diners a casa, treballa moltes hores en una editorial i sovint arriba molt tard de la feina. Un bon dia, el gat de la parella desapareix i no hi ha manera de trobar-lo. Buscant l'animaló, que han batejat amb el nom de Noboru Wataya, el mateix que el de l'estrany germà de la Kumiko, perquè segons en Toru s'assemblen, en Toru explora el carreró de darrere casa seva, i s'arriba a la mansió abandonada dels Miyawaki, una casa molt misteriosa i amb un historial escabrós. En aquelles èpoques comença també a rebre trucades estranyes i esperpèntiques. Ell encara no ho sap, però la Kumiko desapareixerà i el seu destí quedarà regit per tota la sèrie de personatges estrafolaris que està coneixent. El seu únic objectiu serà recuperar la seva dona, però per això haurà de descobrir la sorprenent història que s'amaga rere les seves aparentment tranquil·les vides. 

Un altre producte 100% Murakami. Comença sent una història quotidiana molt normal per acabar complicant-se fins a límits insospitats, barrejant tota mena de fantasies i de personatges gens corrents. Formalment, el llibre intercala cartes, articles de diari i fins i tot converses d'un xat primitiu. Per entendre el present, cal remuntar-se a fets del passat que són explicats amb molt detall, i que passen en alguns moments històrics. La capacitat narrativa i de sorprendre són les mateixes de sempre, però en aquest cas he trobat un excés de descripció, potser explica amb massa detall alguns episodis de relativa importància. En l'edició que tinc la lletra és petita i això el fa més dens del que sembla ja amb 832 pàgines.

En general el llibre m'ha agradat, com tots els de l'autor, però penso que s'allarga una mica massa innecessàriament, com si hi hagués més d'una història paral·lela en el mateix llibre, i totes són desenvolupades amb detall. Tret d'això, la trama acaba lligant i fins i tot se'ns expliquen moltes coses que van quedant penjades, però la marca de la casa fa que tantes altres ens quedin sense resoldre. No he trobat que sigui dels millors Murakamis, tot i que em sembla que posa les bases pel genial '1Q84', i també és recomanable, sobretot per aquells lectors fidels que tinguin una mica de paciència.

Puntuació: @@@

divendres, 11 d’octubre de 2013

Invasió subtil i altres contes

Autor: Pere Calders
Editorial, any: Edicions 62, 2009
Gènere: Relats
Número de pàgines: 140
Llegit en: Català

No té els ulls oblics, ni la pell groguenca. Al restaurant no demana menges estranyes, ni tampoc actua amb l'exquisidesa esperada. A més, parla català amb fluïdesa, i no sembla que tingui una feina sofisticada. Però és que aquests japonesos se les empesquen totes, era molt preferible quan venien de cara, sense camuflar-se! Amb el conte 'Invasió subtil' comença aquest recull de Pere Calders que reuneix una bona colla de textos breus, imaginatius, sorprenents i una mica delirants, en els que apareixen extraterrestres, fantasmes, vampirs, assassins poc destres, futbolistes i fins i tot inclou un parell de contes infantils i un seguit de microcontes al final. Històries per a tots els gustos, amb un segell molt personal que se li endevina a l'autor. 

L'edició que tinc és d'aquestes amb una introducció llarguíssima i propostes de treball al final, però he anat de cara a barraca a llegir els textos. Calders té una gran capacitat narrativa, juga perfectament amb les paraules i fa servir una ironia finíssima, un sentit de l'humor, sempre present, que et dibuixa un somriure. No és per riure tota l'estona, però ja es veu que havia de ser molt de la conya aquest home, almenys escrivint. Els contes són curts, i alguns molt curts, però tots molt ben trenats.

Puc dir, com ja m'havien advertit, que aquest autor és dels millors que he llegit en aquest gènere. El seu estil m'ha agradat més que el d'alguns contistes més moderns, al final, mica en mica, encara m'acabarà agradant la literatura breu! El trobo molt recomanable per aquells que gaudeixen de les històries curtes, que a més m'han semblat prou atemporals com per madurar amb dignitat. Un autor per explorar-ne l'obra, penso que repetiré.

Puntuació: @@@@ (una mica generoses) 

dimecres, 2 d’octubre de 2013

14

Autor: Jean Echenoz
Editorial, any: Raig Verd, 2013
Títol original, idioma, any: 14, francès, 2012
Traductora: Anna Casassas
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 123
Llegit en: Català

Una guerra s'acosta, però no sembla que hagi de ser gran cosa. Anthime, el seu germà Charles i tres amics més s'allisten per anar al front, però pensen que en quinze dies seran a casa. Així comença un relat breu, però molt contundent, de l'inici de la Primera Guerra Mundial. Amb tota naturalitat anirem veien l'evolució i el procés dels cinc homes, l'allistament, els primers dies, l'entrada en el conflicte, i en cap moment no saben el que els espera, ni tant sols mentre ho estan vivint. I a casa, la Blanche, que espera pacientment la tornada... però de qui?

En aquesta obra no trobem crítica, no ens adverteixen sobre les maldats d'una guerra a gran escala, senzillament ens posen dintre el conflicte a la manera que ho van fer els seus participants, sense plantejar-se si allò estava bé o malament. Això no vol dir que no es descriguin atrocitats, de manera explícita fins i tot, però és que les coses eren així, no cal maquillar-les. Està escrit de manera molt senzilla i és curt, no cal més per explicar una petita història dins d'una de molt gran.

I és en aquest punt que he de reconèixer que a mi l'obra no m'ha entrat en cap moment. No puc puntuar-la bé perquè no m'ha interessat gens ni mica, de principi a fi, no li he pogut prestar l'atenció que sincerament penso que es mereix. No és que el tema em resulti atractiu, però me'l van recomanar i em va convèncer el que m'explicaven. Culpa meva, és un llibre que mereix una oportunitat, descriu una realitat sense tabús, sense amagar res i crec que està ben fet. Una altra cosa és l'estat mental en el que el llegeixes. Potser l'hauré de tornar a llegir en un altre moment, ara per ara és com si no l'hagués llegit. Si us plau, que algú altre ho provi i em faci adonar del meu error.

Puntuació: @