divendres, 28 de juny de 2013

Asesinato en el Orient Express

Autora: Agatha Christie
Editorial, any: Molino, 1983
Títol original, idioma, any: Murder on the Orient Express,1933
Traductor: E. Machado-Quevedo
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 235
Llegit en: Espanyol

El prestigiós investigador Hércules Poirot torna de Síria on ha hagut d'atendre 'alguns assumptes'. Té pensat fer parada uns dies a Istanbul, però en arribar a l'hotel té un telegrama que el convida a tornar de seguida cap a Londres, així que es veu obligat a reprendre el camí comprant un passatge a l'Orient Express. El que no s'espera és que a bord d'aquest tren es cometrà un assassinat, precisament d'un passatger que li demana protecció la nit abans de morir. El tren ha quedat aturat al mig dels Balcans a causa de la neu, i en aquest escenari Poirot acceptarà la investigació del crim, interrogarà els molt variats passatgers sospitosos i revisarà totes les proves disponibles. Amb el seu procedir característic i el seu puntet d'orgull, poques coses s'escapen al seu ull i a les seves orelles. Qui serà l'assassí de l'adinerat senyor, Ratchett i quins motius tenia per cometre el crim? Dit d'altra manera, qui ha tingut la mala sort de compartir trajecte amb en Poirot?

Es tracta d'un dels llibres més coneguts d'Agatha Christie, també perquè se'n va fer una pel·lícula prou aconseguida. Poca cosa nova es pot dir de l'estil de l'autora i de la mecànica dels seus llibres, es basen en interrogatoris i deduccions per part dels seus investigadors protagonistes, que veuen coses que ningú més és capaç de veure, i solen quedar patents perquè sempre els acompanya d'algun secundari que no hi veu tres dalt d'un burro, com el propi lector, d'altra banda. A l'Orient Express, hi ha una bona colla de sospitosos i tots semblen tenir coartada i disculpa, les pistes semblen falses i no se sap d'on surten. Però Poirot és molt Poirot.

No és pot dir que siguin un gran llibre, cap obra mestra, però és un llibret que distreu i l'argument, com el de tots els llibres de l'autora, té punts originals. Malgrat els trets diferencials, l'estil és tan similar entre llibres que acaben semblant el mateix. En aquest cas la història és embolicada fins al punt de perdre't, però Poirot sempre sap on està. Té gràcia el bo del detectiu, aquest puntet de supèrbia que demostra de tant en tant fa riure. Un de tant en tant està bé, però no en podria llegir dos de seguits, ara li toca descansar per temps indefinit.

Puntuació: @@ i mitja

dimarts, 25 de juny de 2013

Intervención

Autor: Robin Cook
Editorial, any: Debols!llo, 2012
Títol original, idioma, any: Intervention, 2009
Traductor: Eduardo G. Murillo
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 398
Llegit en: Espanyol

Els pitjors temors d'en Jack Stampleton es fan realitat. Mai no deixarà de culpar-se de l'accident que li va fer perdre dona i filles en el passat, i quan per fi refà la seva vida i tot sembla funcionar, al seu fill recent nascut li diagnostiquen un neuroblastoma del pitjor tipus, les possibilitats que se'n surti són poques. La Laurie i ell es plantegen qualsevol sortida per tal de curar el nen, i fins i tot els passa pel cap la medicina alternativa. Metge de formació, en Jack es posa les mans al cap amb la bogeria que suposen els tractaments alternatius i comença una croada contra l'homeopatia, la quiropràctica i d'altres tractaments que ell considera perillosos i sense fonament. L'objectiu principal, però és mantenir el cap ocupat i no pensar en la seva desgràcia familiar. En els mateixos moments però al Caire, un reputat arquitecte rep un còdex molt antic amb una informació que pot fer trontollar tota la fe cristiana si és autèntica. De quina manera es connectaran la croada d'en Jack amb la descoberta d'en Shawn Daughtry? 

Robin Cook torna a fer servir el seu personatge més famós i tot el seu entorn per construir una història atípica, ja que se sol centrar en la medicina i el món dels hospitals, però no del tot inèdita per ell. El tema principal del llibre és la troballa arqueològica, i algunes de les seves obres antigues ja tocaven temes d'aquests. El problema és que durant la primera meitat els dos escenaris semblen tenir la mateixa importància i et preguntes com els lligarà, però després la croada anti-medicina alternativa queda aturada en sec, sembla com si l'autor hagués volgut colar tots els seus prejudicis i el seu rebuig cap a aquestes teràpies, i un cop fet, ja no té res més a dir. El problema és que a mi m'interessava molt més aquesta part, que fa molt més per ell. Sobre la seva manera d'escriure, no és un bon escriptor, els diàlegs són molt inversemblants i els aprofita sovint per introduir explicacions de molts temes. Sempre he dit que d'ell m'agraden les temàtiques i el misteri, però no la forma.

Pintava molt bé al principi i m'hi vaig enganxar força, un inici digne del millor Cook, però no s'entén donar tanta importància a un tema que queda tallat a la meitat, i que vagament s'esmenta al final. Pel que fa a l'argument central, crec que li ve una mica gran i el resol una mica amb pinces. Tot i així, per mi ha mantingut força l'interès, m'ha decebut menys del que pot semblar, però no puc dir que sigui un bon llibre, molt interessant en el tema que tracta, però massa gran per resoldre'l amb una novel·leta qualsevol. Llàstima. Té sort aquest home que el seguiré llegint de totes maneres.

Puntuació: @@

divendres, 21 de juny de 2013

El somni del caçador

El caçador de llibres no deixa passar mai l'oportunitat de trobar una bona presa. No sempre que surt a caçar torna a casa ben proveït, per això es tracta de minimitzar els fracassos i trobar un ambient que li faciliti la tasca. Fa uns dies va sentir a parlar d'una nova llibreria a Barcelona al Coses de la vida i no va voler deixar escapar l'oportunitat. La llibreria en qüestió es diu Re-read i està al carrer Rosselló prop de l'Hospital Clínic.

Aparentment, és una llibreria petiteta amb els llibres separats per categories, com qualsevol altra. La seva peculiaritat és que són llibres de segona mà en bon estat. La Re-read els comprar a un preu molt baix, però ja és més del que obtens si et desfàs dels llibres de qualsevol manera, i els revèn a uns preus inversemblants per cap altra llibreria:

1 llibre: 3€
2 llibres: 5€
5 llibres: 10 €

El caçador tenia l'objectiu ben clar, un bitllet de 10€ amb la paraula Re-read escrita, no se li acudia cap altre desenllaç per la visita. I no va haver-hi sorpreses, li va costar una mica decidir-se, però va tornar a casa amb la panxa ben plena, aquí teniu la prova:


La filosofia del lloc és genial, donar sortida a aquests llibres que només acumulen pols a les estanteries de les cases perquè puguin tornar a ser llegits. Els preus són realment a l'abast de tothom, no hi ha excusa. I per acabar, dos detalls que a mi personalment em roben el cor. Només entrar em vaig adonar que les estanteries de la Re-read són heretades de la desapareguda llibreria Catalònia, la meva estimada Catalònia. I el segon, allà entren llibres i surten llibres, sempre trobaràs llibres diferents, en funció de les entrades i sortides, i això afegeix un element de sorpresa que trobo molt estimulant. Un veritable descobriment, un somni fet realitat.

PS: us ho he explicat, però no hi aneu, ni s'us acudeixi! Si algú em pren un llibre que podria comprar, el caçador traurà les dents de veritat!

dilluns, 17 de juny de 2013

Una primavera per a Domenico Guarini

Autora: Carme Riera
Editorial, any: Grans Èxits, 1994
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català

La periodista Isabel Clara Alabern viatja a Florència per seguir el judici d'un misteriós crim perpetrat sobre L'Al·legoria de la Primavera de Botticelli. L'acusat, Domenico Guarini, sembla desequilibrat i els motius que l'han portat a atemptar contra el quadre no queden massa clars. En un moment complicat de la vida de na Isabel Clara, retorna a una terra amb la que té molts vincles, i també amb el quadre en qüestió, per això se'n vol encarregar. Mentre escriu articles sobre el judici, anirem descobrint els esdeveniments de la seva vida i els canvis interiors que li portarà aquest viatge, més important per ella que el fet de cobrir un esdeveniment periodístic. A més, s'enfronta a una decisió cabdal, caldrà que aquesta escapada italiana l'ajudi a posar les coses a lloc.

El llibre està dividit en tres parts i un epíleg a mode de resolució. La primera és curta i poc comprensible, narra el seu viatge cap a Itàlia. A la segona hi ha el seguiment del judici, i la tercera se centra en el passat de la Isabel Clara i permet entendre les coses que quedaven penjades al llarg del llibre. Es tracta d'una història trista i el judici i l'atac a l'obra d'art no són més que una petita part relacionada amb la vida de la protagonista, cosa que a mi particularment no m'ha fet gaire gràcia. Cadascuna de les parts és diferent fins i tot en la forma, però duran tota l'estona calla més coses de les que expliques, cosa que no ajuda a centrar la història fins cap el final. Especialment la primera part i alguns fragments de la resta estan escrits amb un vocabulari tan rebuscat i enrevessat que talla la fluïdesa lectora com la llimona a la llet.

Un altre clar exemple d'un llibre que no és dolent, d'una història intensa, soferta, difícil que pot agradar i impressionar a molta gent, però que a mi no m'ha agradat. A estones la trama es torna més interessant, però quan ja se centra en la història de la protagonista, explicada a salts temporals constants, per mi ha perdut l'interès. Simplement l'he trobat depriment i no ha aconseguit atrapar-me. Insisteixo que potser llegida en un altre moment l'hauria valorat diferent, però ara per ara no la puc recomanar.

Puntuació: @  

dimecres, 12 de juny de 2013

Mort

Autor: Terry Pratchett
Editorial, any: Plaza & Janés, 1998
Títol original, idioma, any: Mort, anglès, 1987
Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor 
Número de pàgines: 318

A les 'Montañas del Carnero', abunden els viticultors de raïm reanual, que s'ha de plantar sens falta 12 mesos després de la seva pròpia recol·lecció. Els pagesos dedicats a aquestes pràctiques solen ser corpulents i seriosos, per això, en Mortimer, que és malgirbat i no té cap talent per l'horticultura, és la vergonya de la seva família. El seu pare decideix portar-lo a una fira d'aprenents perquè algú li ensenyi un ofici, però ningú sembla interessat en el pobre Mort. Quan ja s'acaba la jornada, un estrany personatge ve per emportar-se el noi. No ho saben encara, però es tracta de la Mort en persona, o en esquelet, que ha decidit agafar un aprenent per ensenyar-li el seu ofici, el de portar les ànimes a l'altre món. La Mort vol agafar-se un temps per ella i delegar en el jove Mortimer les seves obligacions, però la seva tasca resultarà gens fàcil pel pobre vilatà.

La primera paraula que se't passa pel cap en llegir Pratchett és poca-solta. Però això no vol dir que els seus llibres no tinguin un argument darrere i una certa coherència en els esdeveniments, per bé que farcits de bestieses i situacions delirants. El llibre no té separacions de principi a fi, escrit d'una sola tirada, encara que hi ha nombrosos salts d'escenari i personatges, confesso que m'he perdut una mica, però pot ser per dèficit d'atenció. En aquesta entrega, la quarta per ordre cronològic, hi fan aparicions puntuals alguns personatges de llibres anteriors, i té la seva gràcia.

He de dir que no he aconseguit concentrar-me en la trama i que per això crec que m'he perdut algunes coses. Al principi em va fer riure en diverses ocasions i pintava bé, però no ha tingut continuïtat i la resta l'he trobat més ensopit. La història no està malament, però, està prou ben trobada. Un autor per llegir de tant en tant, però per prendre's més seriosament del que he fet fins ara, tot i que l'objectiu sigui riure una estona.

Puntuació: @@  

dijous, 6 de juny de 2013

Solar

Autor: Ian McEwan
Editorial, any: labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: Solar, 2010
Traductor: Emili Olcina
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 333
Llegit en: Català

Qui no admiraria tot un Premi Nobel de Física? Doncs Michael Beard no és un home massa admirable, que diguem. Oportunista i faldiller, va tenir el seu gran moment quan va formular la Combinació Beard-Einsten que li va valer el premi, i des de llavors viu d'aquella aportació sense haver avançat ni una mica en les seves investigacions, ni estar gens al dia del que es cou al món de la Física. A dia d'avui viu bàsicament preocupat perquè el seu cinquè matrimoni trontolla. La seva dona Patrice li posa les banyes, i això no ho pot tolerar, tot i que ell ho ha fet incomptables vegades. Amb la cinquantena complerta, una calvície incipient i una bona panxa, Beard encara té èxit amb les dones i gaudeix de cert respecte en el seu camp, però ell és una persona que ha perdut el nord i que se sent de tornada de tot. Veurem com evoluciona la seva vida del 2000 al 2009, encara li falten coses per fer.

El llibre està separat en tres parts (i un apèndix), ambientades als anys 2000, 2005 i 2009, al llarg dels quals veurem què passa a la vida de Beard, dins el seu cap, i coneixerem el seu passat a través de records. Cada part és llarga i no té subdivisions. El llibre no té cap mena de ritme i l'escriptura és monòtona i pesada, ni quan passen coses sembla que està passant res. La història podria semblar atractiva inicialment, però a mi m'ha avorrit molt. No és que estigui mal escrit, però és que aconsegueix que no m'interessi en absolut el que està passant ni el que ha de passar, i així és difícil avançar. Se'n salven algunes escenes que el dignifiquen, però són poques. Se m'ha fet molt llarg. A més, se li pressuposa un toc humorístic que no he trobat per enlloc.

Dos, i cap més. Aquesta és la meva segona lectura de Ian McEwan i en tinc prou i de sobres per saber que no tornarà a caure a les meves mans. L'escriptor gaudeix de certa fama i sé que agrada, i molt, a molta gent, però senzillament no és per mi. Si l'he de descriure amb una paraula, aquesta seria 'pesat', i me'n venen altres al cap que no són pas millors que aquesta. No puc recomanar-lo, segur que pot agradar, però amb la sensació d'avorriment que m'ha deixat no em veig amb cor de passar el testimoni.

Puntuació: @