dimecres, 27 de març de 2013

Les edats d'or

Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial, any: labutxaca, 2012 (Publicat per Proa el 2001)
Gènere: Relats 
Número de pàgines: 162
Llegit en: Català

Els protagonistes dels 11 contes que formen aquest 'Les edats d'or' tenen el seu moment, són destacables per alguna cosa o altra. Per exemple, una vídua que es fa cèlebre per la seva fidelitat al marit desaparegut al llarg de molts anys, el millor pescador de Portugal a la recerca d'un catxalot minvant que li parla dins el seu cap, la història discordant de dos buscadors d'or moguts per diferents interessos o un home bala que està una mica tocat a causa de les trompades. Totes els històries amaguen sorpreses i estan ambientades en un lloc i un temps poc determinats. Tampoc no hi falten pinzellades fantàstiques, com en el cas del relat 'El bosc', que va inspirar la pel·lícula que duu el mateix nom, i que senta les bases per la novel·la 'La pell freda'. De vegades molt embolicat, però impossible que les històries surrealistes d'aquest recull deixin indiferent.

Si una cosa destaca d'aquest autor és la seva imaginació desbordant i un estil molt personal i barroc d'explicar les coses. Això ja es pot detectar en aquesta, una de les seves primeres obres. La seva formació com a antropòleg es deixa veure en cadascun dels seus escrits, sempre explora la naturalesa humana fins a límits insospitats, però a més les seves contínues referències a qualsevol part del món són marca de la casa. Això fa que les trames siguin delirants i estrafolàries, cal estar atent per entendre què està explicant, però alhora cal reconèixer les seves bones idees a l'hora d'escriure. És un escriptor de difícil comparació.

Un cop més, m'he de treure el barret davant de Sánchez Piñol, que no m'ha decebut mai. D'entre els contes del recull n'hi ha de bons i de no tan bons, però manté força el nivell, per no dir l'estil, i els millors et deixen aquella sensació de 'que cabró...'. Aconsegueix que m'agradi un gènere que generalment se'm queda curt. El recomano, però sempre i quan hagueu llegit altres llibres de l'autor i us hagin agradat. Si no us han agradat, no li feu ni cas, tampoc no us agradarà. Em sembla que Sánchez Piñol és de tot o res, i això no és mala cosa per un escriptor.

Puntuació: @@@ i mitja

dilluns, 18 de març de 2013

Els jocs de la fam

Autora: Suzanne Collins
Editorial, any: labutxaca, 2013
Títol original, idioma, any: The Hunger Games, 2008
Traductor: Armand Carabén
Gènere: Ciència ficció / Juvenil 
Número de pàgines: 399
Llegit en: Català

Després de la desfeta d'Amèrica del Nord a la guerra, els Estats Units han quedat transformats en la immensa ciutat de Panem. El centre d'aquesta metròpoli és el Capitoli, que està envoltat de 12 districtes. Inicialment, va haver-hi un període de prosperitat que va acabar quan l'antic Districte 13 es va revoltar. La represàlia de la capital va ser destruir aquest districte i la creació dels Jocs de la Fam a mode de recordatori. Cada any s'escullen dos joves de cada districte, un noi i una noia d'entre 12 i 18 anys, i són traslladats a un camp de batalla on l'únic objectiu és sobreviure, de la manera que sigui. Aquest programa de televisió, que és obligatori mirar, acaba quan queda un únic supervivent, que serà recompensat amb honors i riquesa. Però pel camí s'hauran quedat 23 joves, la vida dels quals és l'eina que utilitza el Capitoli per mostrar la seva supremacia a tots els habitants de Panem. Qui sortirà victoriós en la setanta-quatrena edició dels Jocs que està a punt de començar?

La idea d'aquest llibre, que en realitat és una trilogia, no és nova. Un grup de gent obligada a matar-se entre ells en un programa de televisió o per motius similars. Com a mínim tenim els precedents de les pel·lícules 'Battle Royale' o 'Perseguit'. Naturalment, conté la seva dosi de crítica cap al descontrolat món dels shows televisius i contra el poder autoritari. En aquest cas està encarat a un públic més juvenil perquè és molt lineal, els protagonistes són molt joves, i l'acció no és tan cruel com podria ser. No està especialment ben escrit, però és una lectura fàcil i molt absorbent, encara que no sigui un argument nou, atrapa i costa deixar-lo. Lamento haver de dir que en aquesta edició he detectat altre cop un nombre de barbarismes superior a la meva paciència.

Per ser un llibre aparentment destinat a joves, o no prou intens i treballat com perquè sigui considerat per a adults, a mi m'ha agradat prou. No és un llibre amb el que t'entrebanquis i els fets són prou interessants com per llegir-lo a bon ritme. Amb un argument tan definit, cadascú sabrà si li pot interessar llegir una trama així, però és força apte per tothom. Em quedo amb les referències a 'tot per l'audiència', que per mi és un dels punts forts, ja que detesto els programes televisius que es fan actualment, i qualsevol dia veurem una proposta així en qualsevol canal privat. Temps al temps.

Puntuació: @@@  

diumenge, 10 de març de 2013

Festí de corbs

Autor: George R.R. Martin
Editorial, any: Alfaguara, 2012
Títol original, idioma, any: A Feast of Crows, anglès, 2005
Traductor: Imma Estany, Esther Roig i Anna Llisterri
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 773 + 53 d'annexos
Llegit en: Català

Ara més que mai, si no has llegit els llibres 1, 2 i 3 de la saga i tens intenció de fer-ho, no llegeixis la sinopsi que ve a continuació!
 
La guerra s'ha acabat, però els set regnes han quedat molt malmesos i la post-guerra es preveu dura. Al Tron de Ferro hi seu el rei nen Tommen, per tant els Lannister mantenen el poder. Per fi ha arribat l'oportunitat de la Cersei, amb el seu pare desaparegut i un nen petit com a rei pot exercir la regència a la seva manera, i no està disposada a cedir ni un bri de poder als seus aliats Tyrell. Té els seus motius per no deixar que la Margaery, esposa obligada del nen, li guanyi terreny. I mentre a Port Reial la cort es reconstitueix, hi ha dos pobles que decideixen revoltar-se, els Homes de Ferro del nord, disposats a fer el seu agost ja que Westeros està en hores baixes, i els dornesos del sud que clamen venjança contra els Lannister. Els altres fronts que centren l'acció del llibre són el setge d'Aigüesvives, els bandits que campen pels camins i la Vall d'Arryn. Ja no hi ha guerra, però qui ho diria! D'acció no en falta mai a les terres de ponent.

El quart volum de la saga de Cançó de Gel i Foc és en realitat la meitat de la continuació, ja que l'acció se centra a Port Reial i en els altres escenaris que afecten la seva trama o els seus personatges. L'altra meitat de la continuació de 'Tempesta d'Espases' s'explica al cinquè llibre. L'estil, les temàtiques i el ritme de l'escriptura no varien, no deixen mai de passar coses i és una història totalment absorbent. Apareixen escenaris nous que fan canviar una mica la dinàmica d'un personatge protagonista de diversos capítols. A les Illes del Ferro i a Dorne ens posa a la pell de diversos personatges, anomenats amb sobrenom, que en conjunt descriuen una escena, tot el que passa en aquelles terres. A destacar que en l'edició que tinc he detectat un nombre d'errades tipogràfiques, males traduccions, noms equivocats i altres desastres que superen en molt el 'una errada la fa qualsevol'. Si ho destaco és perquè sembla que realment ningú no l'hagi revisat després de traduir-lo. Em sap greu que l'edició en català estigui tan poc treballada, això no passava en els tres llibres anteriors.

En general, tothom coincideix que aquest potser és el llibre més fluix, però no hi estic d'acord. Potser no passen coses tan espectaculars, però infinitat de detalls m'han encuriosit i enganxat com mai, o com sempre, perquè penso que manté un nivell molt alt. Es troben a faltar alguns personatges, és clar, i potser per molta gent els nous que surten sobren i no generen interès, però perquè no? El món és molt gran, i tothom vol el poder, estic segur que encara ens queda molt per conèixer d'aquesta saga. Quedar-se amb el que ja coneixíem quin sentit té? Totalment recomanable, com sempre, menys per persones sensibles, perquè si bé algú pot pensar que l'acció decau una mica, el que tots coincidirem és que de crueltat no en manca mai.

Puntuació: @@@@

dilluns, 4 de març de 2013

18 contes

Autor: Maurici Capdet Mateu
Editorial, any: Autoeditat en format electrònic, 2013
Gènere: Relats 
Número de pàgines: 87
Llegit en: Català

Un llibre amb aquest títol no enganya a ningú, sabem perfectament què hi trobarem. Amb aquest homenatge al '9 contes' de Salinger, en Maurici Capdet fa un repàs dels seus relats que han estat premiats o publicats en diversos reculls conjunts. Des de la diferent perspectiva d'un pare i un fill davant un fet terrible, fins a un editor que llegeix un esborrany d'un llibre que narra una història que li sona molt, passant per la Mort posant a prova dos soldats en trinxeres oposades, i així fins a 18 històries realistes, quotidianes, i algunes de més imaginatives i de ficció. Si heu llegit algun cop el seu blog, ja coneixeu l'estil d'en Maurici, i és el que ens trobem també en aquest recull, on els relats estan molt ben treballats i polits. N'hi ha per tots els gustos.

L'extensió dels contes és variable, però tots entrarien en la categoria de narració curta, pel número de pàgines ja es pot veure que no poden ser massa llargs. Això fa que passin bé i siguin fàcils de llegir, sense palla innecessària. Personalment he trobat que alguns són més inspirats que d'altres, però tots mantenen un bon nivell i estan notablement ben escrits. Generalment els relats no m'acaben de fer el pes, però en aquest cas, potser per l'escriptura tan planera de l'autor, m'han entrat molt bé i alguns els he trobat molt bons. Com es pot veure per la foto, aquesta ha estat la meva estrena amb l'ebook, i trobo que per començar he fet una bona tria.

Pel format dels contes i per la brevetat de l'obra, és un recull que recomano. Ideal per llegir un conte cada dia, però com sabeu, jo sóc un cafre i no segueixo mai els meus consells. M'ha agradat llegir-lo i penso que val la pena donar una oportunitat a en Maurici, que per la qualitat que desprèn i la correcció amb la llengua, no m'atreviria a qualificar d'escriptor novell precisament. Si hi esteu interessats, no hi ha res més fàcil, ja que l'autor ofereix la seva obra a canvi d'una donació del tipus que sigui a una ONG, aneu al seu blog que ho explica millor. Una petita donació per una bona estona de lectura, és un bon tracte.

Puntuació: @@@

divendres, 1 de març de 2013

3 anys de Llibres

L'1 de març del 2010 aquest blog va treure el cap per ser el germà petit del 'Bona nit i tapa't', dedicat exclusivament a parlar de llibres i majoritàriament a les ressenyes de tot el que llegeixo. Tres anys després, estic molt content de poder dir que continua amb molt bona salut, nodrint-se d'un nombre considerable de posts al llarg de l'any i amb moltes ganes de seguir. 

En aquest darrer any el blog ha arribat a les 145 ressenyes de fins a 97 escriptors diferents, i ha superat els 100 seguidors, cosa que també em fa molt content. Tinc la sort de comptar amb un bon grapats d'aficionats a la lectura amb qui compartir les nostres experiències i recomanar-nos llibres, moltes gràcies a tots els que passeu per aquí habitualment i esporàdica, perquè les vostres opinions enriqueixen molt les ressenyes.

En el segon aniversari del blog em vaig fer un propòsit: llegir almenys algun llibre en anglès. Puc dir orgullós que he aconseguit complir-lo amb la lectura de 'Fight Club' de Chuck Palahniuk i 'Harry Potter' de la J. K. Rowling. Confio que no seran casos aïllats i que continuaré fent lectures en aquest idioma, encara que siguin poques.

I del propòsit de l'any passat, a la novetat d'aquest, ja que actualment estic llegint el meu primer llibre en format electrònic. M'han deixat un lector ebook per fer proves de lectura, ja que sóc un ferm defensor del llibre en paper, però sóc conscient que el futur són aquests ginys. L'experiència està resultant força positiva. És còmode, lleuger, sense problemes pels ulls i t'hi acostumes amb una facilitat sorprenent. Els tics lectors són difícils de deixar de banda, però com que tens un aparell a la mà, no el relaciones i et dediques a la lectura i prou. La meva valoració és favorable, de moment llegeixo un llibre curtet que aviat ressenyaré, però no descarto mirar de llegir en aquest format, almenys de manera puntual, d'ara endavant.

I res més, el Llibres es fa gran d'edat, però el seu autor se l'agafa amb tanta empenta i afecte com el primer dia. Gràcies a tothom altre cop, com sempre, sense vosaltres això no seria el mateix.