dijous, 31 de gener de 2013

Una noia diferent

Autora: Ann Bannon
Editorial, any: labutxaca, 2013
Títol original, idioma, any: Odd girl out,1957
Traductora: Núria Parés
Gènere: Romàntica 
Número de pàgines: 291
Llegit en: Català

Tenim una noia nova al campus, la tímida i espantadissa Laura Landon. No cal dir que l'experiència universitària li ve gran, però coneix la Beth, una noia molt popular i influent, amb fama d'esperit lliure, i aconsegueix caure-li en gràcia. La Beth li obre les portes de la germandat a la que pertany i començaran a compartir habitació juntament amb l'Emmy. La gratitud i l'admiració de la Laura per la Beth són immenses, sense adonar-se'n cada cop està més lligada a la seva protectora, però no se n'adona que el que sent va una mica més enllà fins que apareix en Charlie en escena. En Charlie és fill d'uns amics dels seus pares. Surt un parell de vagades amb ell, just per adonar-se que no és en ell en qui pensa tota l'estona, sinó en la seva amiga Beth. Tot es complicarà quan la Beth i en Charlie es coneixen i comencen a mostrar-se un gran interès mutu. 

La importància d'aquesta obra recau en l'època que va ser escrita. La mateixa autora ho explica en una introducció que data del 2001 i que inclou aquesta edició. Als anys 50 les relacions extramatrimonials estaven mal vistes, imperava la discreció i la dignitat. És imaginable com de complicat devia ser pels homosexuals poder fer ús dels seus sentiments, si ells mateixos estaven convençuts de fer les coses malament. En aquest llibre s'analitzen diversos aspectes de la repressió d'aquells temps, i com a document és força interessant. No puc dir el mateix de la història, ja que no és més que una novel·leta romàntica que si estigués ambientada als nostres dies no valdria res.

Amb tot, es deixa llegir i manté un interès per saber què passa en el particular triangle amorós principal, i en alguna altra història paral·lela. A mi personalment m'ha tret de polleguera la manera de parlar-se que tenen els personatges, i tampoc no està particularment ben escrit, però estic segur que en el seu temps va ser una alenada d'aire fresc per molta gent, i que a dia d'avui sorprèn perquè descobrim com es veien les coses llavors, i com han canviat en 60 anys.

Puntuació: @@

diumenge, 27 de gener de 2013

Legítima defensa

Autor: John Grisham
Editorial, any: Debols!llo, 2010
Títol original, idioma, any: The Rainmaker, anglès,1995
Traductor: Enric Tremps
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 654
Llegit en: Espanyol

El camí d'un estudiant de dret americà està força marcat. Un cop acabada la carrera, ha de trobar feina en algun bufet, fer moltíssimes hores, i mesos després aprovar l'examen de col·legiatura per poder exercir. En aquest punt es troba Rudy Baylor, un jove que ha hagut de treballar per pagar-se la carrera ja que no tenia el suport dels seus pares, ni tampoc els recursos. Difereix molt de la sort que corren altres companys de promoció. Però està a punt de llicenciar-se i la cosa no pinta malament, descomptant una ruptura sentimental recent. Com a part de l'assignatura de dret de la gent gran en Rudy fa pràctiques sobre el terreny i assessora una parella amb un fill que té leucèmia, l'asseguradora del qual no vol pagar el tractament. Aquest cas començarà a portar cua i capgirarà la vida del jove advocat. Quan ja ho tenia tot a tocar, patirà un descens momentani als inferns. Però la seva voluntat és de ferro, i treballarà per sortir del mal pas i resoldre un cas que a priori es presenta molt i molt difícil.

A banda del cas principal que narra el llibre, hi ha altres trames que es van barrejant, relacionades amb les dificultats del jove advocat, amb la seva vida personal, i en menor mesura, amb altres casos. No és difícil de seguir, però potser és innecessàriament massa llarg. L'estil Grisham és àgil i té punts divertits fins i tot, cosa meritòria quan es parla d'advocats. En aquest cas el jutjat sí que té un paper important en la història, i és una part que personalment m'agrada molt: la batalla de la dialèctica. Amb tot, es pot dir que és força inversemblant, però és una impressió personal i no vull revelar res de l'argument.

Ho he passat bé llegint-lo, potser és dels que més m'ha agradat de l'autor, encara que el final no li fa justícia, la manera de resoldre un llibre d'aquesta envergadura et deixa una mica amb cara de ximple. No és que l'espatlli, però es podia esperar més i m'ha fet baixar un pèl la valoració. És un llibre i un autor recomanables per aquells que gaudeixen de les històries d'advocats, i no deixa de ser un best seller, així que és força apte per passar una bona estona de lectura.

Puntuació: @@@ i mitja

dijous, 24 de gener de 2013

Tempesta d'espases

Autor: George R.R. Martin
Editorial, any: Alfaguara, 2012
Títol original, idioma, any: A Storm of Swords, anglès, 2000
Traductor: Inma Estany, Esther Roig i Anna Llisterri
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 1101 + 30 d'annexos
Llegit en: Català

Atenció, si no has llegit els llibres 1 i 2 de la saga i tens intenció de fer-ho, no llegeixis la sinopsi que ve a continuació!

La batalla de l'Aigüesnegres va decidir. Port Reial tenia tots els números de caure a les mans del rei Stannis, però una aliança de darrera hora i una batalla cruenta amb tocs llegendaris va acabar amb les aspiracions de l'auto-anomenat successor legítim. Els Lannister mantenen el poder dels Set Regnes, però encara hi ha exercits disposats a discutir-los-el. Com el del rei del Nord, Robb Stark, el Jove Llop que encara no ha perdut cap batalla. La guerra pel Tron de Ferro no ha acabat encara, tots ho saben. Però hi ha altres punts de conflicte. A l'altra banda del Mar Estret, la Daenerys Targaryen continua amb la seva pròpia guerra personal. I més enllà del Mur encara hi ha un altre rei, en Mance Rayder i el seu exercit de salvatges, disposats a creuar el Mur i conquerir els Set Regnes si cal. Es gira feina per la Guàrdia de la Nit, que en Mance no és l'únic que ve del Nord llunyà...
 
Tercera entrega d'una de les sagues de moda, la que no parla de porno per mames. Però en aquests llibres també hi ha sexe, i guerres, i mort, sobretot molta mort. És una història cruel, alguns diran que realista pel món que descriu, i en aquest tercer llibre això arriba a la màxima expressió. Pot passar qualsevol cosa, no és el típic llibre en que els bons sempre guanyen, ni molt menys. Canvia poc respecte als altres dos llibres, hi ha infinitat de personatges, però les molt nombroses històries paral·leles acaben lligant a la perfecció, mèrit d'un autor que ja ha rebut reconeixement mundial. La seva legió de fans creix dia rere dia.
 
No es pot negar que aquesta saga enganxa. No és per tots els públics, però no conec a ningú que s'hi hagi endinsat que l'hagi deixat enrere. Potser algú ha intentat començar i no se n'ha sortit, però un cop ets dins, estàs perdut. De manera que no puc fer altra cosa que anar a pel quart, que ja reposa a l'estanteria de pendents (al costat del cinquè). Diuen que aquest és el millor dels cinc que hi ha per ara (recordem que està previst que siguin set), i no sé què dir. És potser en el que passen més coses fortes, això sí. Però algunes a mi no m'agraden, potser pels gustos clàssics, hi ha coses que no haurien de passar pel meu gust, i aquí passa de tot. No sé si m'explico, està molt bé, però em fa ràbia que passin certes coses, i això em deixa una mica de mal sabor de boca. Sensible que és un.
 
Puntuació: @@@@  

dissabte, 5 de gener de 2013

L'acabadora

Autora: Michela Murgia
Editorial, any: labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: Accabadora, 2009
Traductora: Mercè Ubach
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 210
Llegit en: Català

En pobles de la Sardenya profunda no és estranya l'existència de fills d'ànima, nens de famílies pobres adoptats per gent benestant sense fills, una solució beneficiosa per tots. Aquest és el cas de la Maria Listru, una nena de sis anys que deixa la seva mare vídua i els seus germans per ser la filla d'ànima de la Bonaria Urrai, la vella modista del poble de Soreni. Però aquesta tradició no és l'única que es manté per aquestes contrades, encara que la Bonaria evita parlar-ne amb la seva filla adoptiva. No és només per les seves confeccions que l'anciana és coneguda. De la mà de diverses famílies coneixerem una societat antiga, supersticiosa i religiosa, de vells costums i tradicions arrelades fins el moll de l'os, un viatge a una realitat que tot i ser propera ens queda molt i molt lluny.

Es podria dir que aquesta és una història petita que arriba als sentiments d'uns personatges peculiars, però per aquest motiu no sembla que passi massa res i la trama és lenta. Té fragments interessants i que es llegeixen bé, però també d'altres més avorridots que no aconsegueixen atrapar-te. Està ben escrit, però amb un estil que personalment no trobo absorbent.

Aquest és un d'aquells llibres que saps que a altra gent poden agradar força, em sembla que ha tingut certa anomenada i tot. Però a mi se m'ha fet feixuc i poc interessant, malgrat que el tema principal o més sorprenent del llibre és, a priori, un motiu de sobres per llegir-lo. A la pràctica, més un mostrari d'usos i costums d'una societat que a mi se'm fa llunyana. No era un llibre per mi, però no vol dir que no ho sigui per altra gent.

Puntuació: @ i mitja  

dimarts, 1 de gener de 2013

Frases 2012

Com que la llista de lectures és un post que faig al Bona Nit perquè vaig començar a fer-lo allà, he pensat que el Llibres també es mereix alguna mena de resum, i que seria una bona cosa agrupar les millors frases que he trobat en els llibres llegits el 2012 que acabem de deixar enrere. M'agrada anar-les apuntant en una llibreta i n'hi ha de molt bones, enginyoses, reflexives o colpidores. Aquí us en deixo una mostra en l'idioma que les vaig llegir, espero que us agradin:

  • Una relació llarga i feliç nega la necessitat d'una xerrameca constant. (La casa del propòsit especial, John Boyne)
  • La majoria dels homes prefereixen negar la veritat abans que haver-s'hi d'enfrontar. (Joc de Trons, George R.R. Martin)
  • L'absència d'una persona la notes en les petites coses. (En el mar hi ha cocodrils, Fabio Geda)
  • Generations have been working in jobs they hate, just so they can buy what they don't really need. (Fight Club, Chuck Palahniuk)
  • No feu cap pregunta, i no us diran cap mentida. (Grans esperances, Charles Dickens)
  • Nunca sabes de qué suerte peor te ha salvado la mala suerte (No es país para viejos, Cormac McCarthy)
  • Si no tiene solución entonces ni siquiera es un problema. (No es país para viejos, Cormac McCarthy)
  • El que m'entusiasma de debò és un llibre que, quan l'acabes de llegir, et faci venir ganes de ser amic íntim de l'autor que el va escriure. (El vigilant en el camp de sègol, J.D. Salinger)
  • Quan es comprèn massa bé el patiment d'algú altre, es deixa de ser la persona adequada per consolar-lo. (La decisió de Brandes, Eduard Márquez)
  • L'autèntic horror no habita en el cor de les tenebres, sinó en les tenebres del nostre cor. (Pallassos i Monstres, Albert Sánchez Piñol)
  • La majoria de les activitats humanes es basen en la suposició que la vida continua. Si treus aquesta premissa, què queda? (Despietat país de les meravelles i la Fi del Món, Haruki Murakami)
  • Diuen que les dones somien el perill que amenaça aquells que estimen i que els homes somien el perill que els amenaça a ells. (La carretera, Cormac McCarthy)
  • Si els problemes venen quan menys t'ho esperes, potser la millor opció és esperar-los sempre. (La carretera, Cormac McCarthy)
  • Sa quantitat de llibres que qualcú llegeix marca sa seva solitud com un termòmetre marca es graus de sa temperatura. (Dos dies a Barcelona, Caterina Cortès)
  • Allò que el temps no pot solucionar, cal solucionar-ho personalment. (Balla, balla, balla, Haruki Murakami)
  • Si li talles la llengua a un home no demostres que menteixi, només demostres que no vols que el món senti el que pugui dir. (Xoc de Reis, George R.R. Martin)
  • No hi ha res que duri per sempre, excepte l'estupidesa humana. (L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, Jonas Jonasson)

I com que seguiré apuntant les frases a la meva llibreteta, potser aquest post es convertirà també en un dels meus clàssics. Bones lectures pel 2013!