dimarts, 24 de desembre de 2013

El cau del conill

Autor: Cristian Segura
Editorial, any: Destino, 2011
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 268
Llegit en: Català
Premi: Josep Pla 2011

La vida per sobre de la Diagonal barcelonina és un altre món. Allà, la flor i nata de la ciutat, la gent que remena les cireres, viuen aliens a les preocupacions més mundanes. Però un problema inesperat està causant estralls a l'empresari Amadeu Conill, el principal fabricant nacional de setrills, que ha conquerit el mercat asiàtic amb facilitat. Una estranya malaltia a l'enciam fa que ja ningú consumeixi verdura crua a l'Àsia i, per tant, ja no es fan servir setrilleres. L'Amadeu mirarà de solucionar els seus problemes econòmics explotant totes les vies imaginables, legals i no tan legals, movent-se en les altes esferes, tant barcelonines com internacionals. Al mateix temps, haurà de maldar amb un fill que li ha sortit rebel i amb una dona que és la típica senyora de casa bona. Males èpoques per a Setrills Conill, ai si el veiés el seu pare... encara que potser el veu...

Estem davant d'un retrat aparentment molt fidedigne de la burgesia catalana, aquesta de llotja del Camp Nou i votant de CiU, casposa i conservadora, i que en la intimitat parla en espanyol. Una realitat tan allunyada del que estem acostumats que ens genera rebuig, gairebé no ens la creiem, però existeix. El llibre està dividit en capítols llargs i cadascun explica un dels intents del protagonista de reflotar la seva empresa. És un home de negocis expert, però també li endevinarem tots els defectes com a persona. L'autor toca moltes tecles al llarg del text i en tots els casos sembla que parli amb coneixement de causa, força creïble. Està molt ben escrit i és agradable i absorbent, aconsegueix que un tema que ens pot fer ràbia ens resulti interessant, i això té mèrit. Si de cas, allarga una mica massa el final recreant-se en alguns temes innecessaris, però en conjunt es llegeix amb gran fluïdesa.

No sabia què em trobaria amb aquest llibre i n'he quedat gratament sorprès. Un bon debut d'en Cristian Segura que em convida a seguir de prop la seva obra. Un llibre per aprendre com funciona el món dels negocis que mouen molts diners, per sorprendre'ns de com de connectat està tot quan es té poder i capital, tot i que no vol dir que això ens faci gràcia! Ens introduïm en un món que no és el nostre, més enllà dels luxes també hi ha misèries. I el text no està mancat d'humor ni d'ironia, fins i tot cert surrealisme, que posen un contrapunt molt escaient a un argument de caire més aviat dramàtic. Recomanable sense massa restriccions.

Puntuació: @@@@

4 comentaris:

  1. Ostres! He de dir que abans de llegir el teu post m'he fixat amb la nota que l'hi havies posat. M'ha sorprès. Però al llegir l'argument m'ha agradat. Havia vist la portada a la llibreria, però no me l'havia llegit. L'hi donaré una oportunitat. No el coneixia aquest escriptor.

    ResponElimina
  2. maria, la portada crida l'atenció, però a mi també m'ha sorprès força el llibre. Potser d'aquí un temps pensaré que les 4@ són exagerades, però jo l'he trobat força encertat. Si t'agraden els llibres que parlen de diferents espècies barcelonines, pot agradar-te. Fa rabieta, eh, que hi ha gent amb molts diners. Però a mi m'ha agradat. Gràcies pel comentari!

    ResponElimina
  3. Ostres, juraria que vaig deixar comentari a aquesta ressenya!!!
    caram...

    No sé, no em crida gens, x molt que li posis quatre arrobes, la trama no em motiva gens.

    ResponElimina
  4. Una gran recomanació i un llibre indispensable que no es pot deixar passar. Poques vegades gaudeixes de la literatura sobre fets tan actuals i contemporanis i sobre la classe de gent més envejada i admirada: les elits més pudents i adinerades amb una gran industria al seu darrera.
    Segura, amb un gran coneixement de causa per mor del seu orígen, ens embolcalla amb un relat sense treva ni aturador que es veritablement amè i fàcil de llegir. Continuarem amb "Ciment armat" l'altra llibre seu i estarem molt al cas d'aquest jove valor que curiosament milita de "periquito", afició que fa palesa al final del llibre que ens ocupa i que conforma potser la part més fluixa. En definitiva un nou valor que mereix aplaudiment i curiositat pels temes que toca i la novetat que arrabassa al introduir-nos amb els ambients més pijos de la burgesia catalana del segle XXI.

    ResponElimina