divendres, 29 de novembre de 2013

Ser un d'ells

Com ho explico sense sonar pedant? Fa un temps jo gaudia de la lectura a un ritme més pausat. Tenia uns quants autors de referència i d'aquí no sortia, variava poc. Una cosa que sempre m'ha agradat és parlar de llibres, així que no és estrany que hagi acabat tenint un blog específic per ressenyar les lectures i parlar-ne amb tothom que em vulgui acompanyar. Però abans, quan parlava de llibres sempre trobava gent que en sabia un niu. Començant per la meva mare, que era la persona més devoradora de llibres que coneixia. Després vaig conèixer altres lectors que potser la deixaven enrere i la sensació era que no podia parlar de cap llibre que ells no haguessin llegit ja, com si quan jo hi anava ells ja haguessin tornat. Algunes d'aquestes persones són insignes blogaires que admiro profundament.

Darrerament he percebut un canvi de tornes a força de seguir parlant de llibres amb tothom que s'hi presta. Ara tot sovint ja he llegit els llibres que m'esmenten, o com a mínim algun altre llibre del mateix autor. I si no l'he llegit és perquè no m'interessa, però el conec. Ara veig certa sorpresa en els ulls dels altres quan dic 'tengui' a la majoria de propostes, o quan ja tremolen quan m'han de regalar un llibre per si ja l'he llegit. I el que sento és que ells són jo fa alguns anys, i que jo sóc més com aquells devoradors que em trobava. La sensació és agradable, no per presumir-ne, però m'agrada haver accelerat les meves lectures, haver ampliat tant el ventall d'autors i poder parlar amb propietat, sempre des del punt de vista del lector aficionat, però amb un bagatge més ampli que el que tenia.

El cas és que jo sentia molta admiració per aquells lectors que m'impressionaven i encara la sento, és clar. No espero admiració per part de ningú, només faltaria, però a mi em fa sentir molt bé que em considerin un malalt de llibres i conèixer bé tantes obres. Tot això és en part gràcies a aquest blog, un motiu més per llegir com un boig: l'addicció més sana! Avui és el dia de les llibreries, per cert, i sembla que és motiu de celebració. Tenint en compte que és el lloc on em subministren la meva droga no haurien d'estar tan orgullosos!

20 comentaris:

  1. Jo també llegeixo, potser no tant com tu, però es curiós, no coincideixo tant sovint amb els llibres llegits amb altra gent com et passa a tu. Serà perquè els altres no tenen el bon criteri que tinc per triar els llibres correctes a llegir? Sí, segur que es això... Tots esteu equivocats!

    ResponElimina
  2. Aconseguir fer les mateixes coses que aquells que admires és una sort. A mi m'agraden tantes coses que amb el temps que tinc no puc ni començar a apropar-me a tots aquells que admiro a diferents camps.

    ResponElimina
  3. El que em passa a mi és que llegeixo molt, però lectures molt frikis que molta gent no coneix per que van als clàssics o als bestsellers de torn. Per això m'he apuntat a les tertúlies literàries de la biblioteca del poble, per llegir llibres més comuns i diferents de les temàtiques que acostumo a triar. I de moment ho he trobat molt enriquidor, tot i que em treu temps per llegir altres llibres que m'interessen més. Vaig intercalant llibre de tertúlia, llibre que m'agrada. Em dona temps de llegir-ne dos o tres al mes, que per a mi ja és molt!

    Per cert, felicitats per aquestes emocions teves. XD

    ResponElimina
  4. Jo també et vull felicitar perquè està molt bé quan aconsegueixes assolir una cosa que admires.
    Ja saps (perquè em sembla que t'ho dic gairebé cada any quan surten les llistes catosfèriques de llibres llegits) que jo això de la lectura m'ho prenc d'una altra manera i per tant ni m'admiren ni em deixen d'admirar la gent que llegeix molt i molt. Cadascú, i ja sé que estàs d'acord amb mi, té la seva manera de llegir i és un camp on no entenc les "competicions". Així que no t'admiro per la teva capacitat lectora però reconec que aquesta capacitat lectora és la que t'ha permès tenir un criteri parlant de llibres que jo he comprovat més d'una vegada que és prou vàlid (almenys per a mi) i per això el respecto.
    Així que si a tu et va bé i els altres també ens n'aprofitem, doncs endavant, no?

    ResponElimina
  5. Pel que fa als regals, jo tinc una llista (que vaig actualizant) de 40 o 50 llibres que em poden regalar. Els que no volen córrer riscos, me la demanen. I els que tiren pel dret, la caguen, excepte en casos molt puntuals.

    No deixa de ser curiós que costi regalar llibres als devoradors de llibres, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això està molt, molt ben pensat, Maurici ;-))

      Alguna vegada ho he fet, però més reduït... per exemple, donar-li a la meva germana una llista de sis o set llibres i dir-li "un o dos d'aquests" ;-) Tot i així, reconec que tenir una llista de 40 o 50 que es vagi actualitzant a mida que en vas aconseguint, i que sigui una llista per a tothom que et pugui fer un regal, ho fa encara més emocionant... ;-))

      Elimina
  6. Una gran addicció.^-^ Ah! per cert encara no he vist que hagis llegit cap llibre per noies, com els hi dius tu moltes vegades. hehehe... Un repte?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo li he proposat mil vegades "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" però no vol :-(

      XEXU, estic refredada... imagina que em moro d'aquesta (ja no sóc cap criatura i la meva salut no és bona). Què preferiries pensar?

      - "Mira, pobreta Assumpta, abans que morís li vaig donar la il·lusió de llegir el llibre aquell de la Societat Literària..." Estava tan contenta!

      - "Ostres, s'ha mort l'Assumpta i jo, tossut que tossut, no li vaig poder ni concedir aquell petit desig que tenia de comentar amb mi el llibre aquell de Guernsey"

      Elimina
    2. Jo li proposo Marian Keyes o Jane Green o Silvia Day...però res tot ho classifica amb llibres de noies i prou.

      Elimina
  7. Jo sí que vull que m'admirin! :-DDD

    Aquest any, quan faci la llista de llibres llegits serà força depriment, perquè no arribaré ni als 15... però d'una manera o altre he d'aconseguir admiració per la meva llista... Potser fent-la de llumetes de colors??

    ResponElimina
  8. És una addicció, la de la lecturina, que realment et fa sentir cofoi... tot i que a vegades és força frustrant, necessitaria dies de 48 hores per poder abastar una dècima part de tot el que m'agradaria llegir....

    Fes cas a l'Assumpta la societat literària del pastís de pela de patatata és un gran llibre, però també et recomano a la Marta Rojals "Primavera, estiu, etc", i un Cel de Plom de la Carme Martí.

    I continua llegint i recomanant...please!!

    ResponElimina
  9. S'ha d'estar content perquè no desapareguin les llibreries, tal i com està el panorama...
    Jo també tinc la malaltia, però és de les que ningú s'hauria de vacunar. Al contrari, haurien de fer una vacuna perquè més gent es fes addicta a llegir.
    les lectures no deixen mai d'aportar-te coses bones. Quan no encertes el llibre sens una mica de frustració, hi ha llibres que et distreuen, n'hi ha que t'agraden, però quan en trobes un d'aquells especials que et fan sentir cada paraula com si fossis part de la història... inexplicable.

    ResponElimina
  10. De tant en tant m’agrada fer posts reflexius aquí, o destacar algunes parts del món que envolta als llibres que no són exclusivament literaris, parlar de llibres des de totes les vessants possibles, i les vostres respostes sempre són interessants i enriquidores. Som molts els que gaudim amb la lectura, i a més gaudim parlant-ne. Que no se’ns passi mai aquesta fal•lera, i ja ho sabeu, cadascú al seu ritme, però llegiu! Moltes gràcies pels comentaris.

    Pons, no entenc per què els altres no coincideixen amb tu pel que fa a lectures! Però si tens uns gustos d’allò més normals i estàndards! Sí, pot ser que estiguem tots equivocats, però som molts, eh! Va, per força ha d’haver-hi altra gent com tu. AhSe?

    Jordi, segueixo admirant aquella gent, ara em sento una mica més com ells, però segueixen semblant-me unes bèsties, i jo només algú que llegeix. No sempre tenim tot el temps que voldríem per les nostres coses, però jo ara sí que el tinc, així que aprofito.

    Ona, un parell o tres de llibres al més està molt i molt bé. A mi no m’agrada massa que em diguin què he de llegir, puntualment puc fer alguna lectura conjunta, però no ho faria regularment, em sembla. Si sols llegir llibres estranys llavors et pots ajuntar amb en Pons, que se sent incomprès. Ell llegeix ciència ficció, fantasia, zombis i Pratchett, bàsicament. Jo ja veus que llegeixo una mica de tot, m’agrada variar i he diversificat força el ventall d’autors i gèneres. Això és el que em fa sentir bé, i més proper a aquells que semblen haver-ho llegit tot. Però a mi encara em falta molt, sort que tinc mols llibres pendents! Per cert, per quan un blog teu de ressenyes?

    McAbeu, jo no m’hi compararia, però m’ha canviat la perspectiva, i ara em trobo gent que em té per un autèntic devorador de llibres. Cada any em dius això de les llistes, i jo cada any et dic que m’encurioseix molt conèixer la teva, perquè sé que també ets un lector voraç, però ja no pel número, sinó per les lectures en si, per saber tot el que has llegit. Els números entre uns i altres no són comparables, sempre ho dic. Quan algú diu que s’avergonyeix perquè ‘només’ ha llegit uns 15 llibres miro de fer-li entendre que és una xifra molt bona, perquè segur que disposa de molt poc temps per dedicar a la lectura, o per mil i un motius dedica el temps que té a altres coses. Si jo tinc tot el temps del món i m’encanta llegir, és normal que la meva llista sigui llarga, però no vol dir que tingui més mèrit. I si jo dono valor als números, ja saps que és als meus propis números, només em comparo amb mi mateix, no amb els altres.
    Pel que fa al criteri i aquestes coses, llegir força també et fa aprendre a valorar els llibres, però en el meu cas sempre faig un esforç d’objectivitat a l’hora de recomanar-los, i sobretot tinc més en compte a qui l’estic recomanant que no pas la meva pròpia opinió respecte al llibre en qüestió. Això em permet encertar més, encara que també fallo, és clar. Això ha fet que aquest blog sigui mínimament fiable i que els que us el mireu hi tingueu confiança. Espero seguir així, és un goig poder compartir les experiències lectores amb vosaltres.

    Maurici, la teva idea m’ha semblat molt encertada, com a l’Assumpta, i ja l’he posat en pràctica! De moment a la llista només hi ha 5 llibres, suficients per treure idees d’allà, però sospito que anirà creixent. A més, els 40 llibres ja els tinc pendents aquí a l’estanteria, així que tampoc hi ha pressa. La gent veu difícil regalar-nos llibres perquè cada cop que ens parlen d’un ja l’hem llegit! Però encara ens queda molt per llegir, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. En MAC llegeix molt, molt, molt, molt... perquè -amagat darrera una orella- té un dispositiu que és com un port usb pel qual es connecta els llibres i queden "cerebralment registrats" i tot el seu contingut perfectament assimilat ;-)))

      Elimina
    2. Hahaha, dubto que faci cap bloc de ressenyes. Em fa una mandra... Interioritzo molt el que llegeixo, però un cop acabo el llibre, no em veig amb cor de treure'l de dins amb paraules. El podria comentar una mica (com faig a les tertúlies de la biblioteca) però no pas fer-ne una crítica personal. Admiro les persones que ho fan, però jo no tinc aquest talent. :)

      Elimina
  11. maria i Assumpta, no és veritat que no hagi llegit cap llibre per dones! N’he llegit uns quants i fins i tot n’he ressenyat algun (exemples: ‘El fred modifica la trajectòria dels peixos’ o ‘Olor de colònia’). El que passa és que m’embafen molt, i per llegir una cosa que sé que no m’acabarà d’agradar, o que se’m farà pesat, tiro cap a altres lectures. Però segur que algun caurà, com han caigut en el passat. Espero sincerament que no et moris d’un refredat Assumpta, però de moment seguiré arriscant els meu càrrec de consciència i no llegint aquest llibre. Suposo que ara ja torna a tocar que m’insisteixis per llegir alguna cosa, em vaig guanyar el cel llegint Dickens i no sé si un altre més, però ara ja ha passat la temporada de descans que em vaig guanyar, i torna a tocar! Marian Keyes va estar a punt de caure a les meves mans un cop, però no crec que se’m torni a passar pel cap llegir-la. Jane Green no la conec, i Sylvia Day queda totalment descartada, sense possibilitat que canviï d’opinió.

    Assumpta, 15 llibres no està gens malament, està per sobre de la mitjana segur. Però crec que més que posar llumetes a la llista, pot causar admiració si els llibres que hi surten són bons. Segur que sí, però això no vol dir que jo els llegís!

    Anna Tomàs, ja he assumit que no podré llegir tot el que m’agradaria, però almenys penso fer molta feina fins que m’arribi l’hora, o fins que ja no pugui llegir pel motiu que sigui. Si és un vici, és dels millors que hi pot haver. Em temo que no us faré cas amb les recomanacions, heu de tenir en compte a qui les recomaneu , amb tu no hem tingut mai la discussió dels llibres per dones, però aquests que cites ho són, i a mi no m’arriben. Segur que són bons, no ho poso en dubte, però si m’he d’avorrir llegint-los, ja em diràs tu. El de ‘Primavera, estiu, etc...’ el vaig tenir a les mans fa uns dies, era més aviat per regalar que per mi, però vaig pensar que potser ho podria intentar. Però no, no crec que m’enganxés. Com sempre dic, s’ha de ser una mica objectiu, per més que t’hagi agradat un llibre has de saber a qui li recomanes, i segurament encara que et sembli boníssim pots intuir que no a tothom li agradarà per igual.

    Jomateixa, és cert que recentment han tancat algunes llibreries mítiques, però a la ciutat n’estan obrint de noves que de moment se’n surten, igual que d’editorials, no tot està perdut! És ben cert que s’haurien de fer esforços per fomentar la lectura, però molta gent ni tan sols hi pensa. De lectors n’hi ha de moltes menes, però sempre és millor un parell o tres de llibres a l’any que no pas cap! Suposo que tampoc no cal que tothom estigui tan malalt com nosaltres... això ens fa especials, hahaha! Que bé que ho descrius. A mi em costa, eh? Sóc força exigent amb les lectures. Però de tant en tant ensopegues amb un llibre que et deixa sense alè, i és difícil d’explicar per aquells que no llegeixen regularment. Encara que n’hagis de llegir 500 per trobar-ne un així, val la pena!

    ResponElimina
  12. Encara que al meu comentari vaig dir que ens ho mirem des de punts de vista diferents, he tornat a comprovar que estem completament d'acord en aquest tema. No és qüestió de llegir molt o poc, és qüestió de gaudir amb el que llegeixes.

    Jo no publico la meva llista de llibres llegits (de fet tampoc la faig ni per a mi) però reconec que és molt variada perquè m'agrada llegir una mica de tot. Com a mostra només cal veure els últims llibres que he llegit: Les aventures de Tom Sawyer de Mark Twain, 1Q84 de Murakami, Plans de futur de Màrius Serra, El vell Goriot de Balzac i El llop estepari de Hesse. Aquest últim és el que estic llegint ara, me l'ha recomanat un jove amic que em va dir que per a ell va ser un llibre impressionant. No sé si l'has llegit, jo més que impressionant el trobo força estrany. Almenys de moment, ja veurem que em sembla quan l'acabi.

    En fi, que potser sí que sóc un lector voraç però no et creguis l'ASSUMPTA quan diu que si llegeixo tant és gràcies a que tinc una entrada USB darrere l'orella per on em connecto als llibres. Això és completament fals, de fet utilitzo una connexió WIFI que és molt més pràctica i sense destorb de cables. ;-D

    ResponElimina
  13. M'ha agradat molt, aquest post. M'hi he sentit força identificada, tot i que jo encara tinc la sensació que em queda molt camí per recórrer i que hauran de passar anys fins que pugui parlar amb coneixement de causa de molts escriptors. Però crec que és un text molt encertat, de debò.

    ResponElimina
  14. McAbeu, el que importa de la lectura és gaudir-la, naturalment. Jo he après a gaudir també tots els extres, ressenyar els llibres, posar-los cadascun al lloc que li toca a l'estanteria, fer llistes, apuntar frases... tot un món, com veus. Però en definitiva, llegir és l'activitat principal. No et negaré que m'encurioseix molt la teva 'llista' de lectura, és a dir, els llibres que has llegit aquest any, per fixar un període de temps, i amb la mostra que ens fas encara em fas més dentetes! Però alguns els sé, és clar, no sé si són tots d'aquest any però has acabat la Cançó de Gel i Foc fins allà on es pot, i això són 5 llibres, i ben gruixuts. Naturalment, és la teva decisió, però si algun dia t'animes a apuntar-los, ni que sigui per tenir un registre del que has llegit i el que no, em sentiria molt honorat si la comparties amb mi, encara que sigui en privat! M'encantaria veure-la de veritat. Ah, sobre el Llop Estepari, n'he sentit a parlar tant, i tan bé, que se m'ha ficat entre cella i cella llegir-lo. Així que ja diràs què tal.
    L'Assumpta està molt antiquada, això de l'usb està molt passat de moda. Ara pots tenir connexió wifi directa al cervell, o fins i tot per blue tooth, jo ho estic provant i no va malament.

    Núria, mal m'està de dir-ho, però d'alguns autors penso que puc parlar amb força coneixement, però són ben pocs. D'alguns he llegit pràcticament tota la seva obra, o gran part, i estic content, la veritat. Això no vol dir que em vegi amb cor de donar lliçons, només faltaria. A més, el meu coneixement és sempre superficial, sóc un aficionat i sempre ho seré. Per cert, que tinc pendent fer un post sobre els autors dels quals he llegit més llibres, espero que també et resulti interessant quan el faci, encara que no coincidim en noms.

    ResponElimina
  15. l'ahse dius? llegint som molt diferents, a ella li van els manuals de programació i els llibres de psicologia i coses per l'estil, ara que no ens sent, et diré que es rara, rara

    ResponElimina