dijous, 29 d’agost de 2013

Petita biblioteca

No descobreixo res si dic que un dels meus somnis és tenir una bona biblioteca a casa. Estar envoltat de llibres és un privilegi i tenir-los ben classificats i catalogats s'ha convertit en una afició més. Aquesta passió, com ja he comentat anteriorment, em ve de la meva mare, vaig créixer en un entorn ple de llibres que s'han anat acumulant i distribuint per diverses habitacions al llarg del temps, i allà continuen.

Quan vaig marxar de casa, me'n vaig endur molt pocs, en part perquè ma mare em va amenaçar, però en tenia molt pocs en propietat, realment. Passats uns anys, la meva cacera va donant els seus fruits i mica en mica he anat acumulant llibres i més llibres. Gràcies a les eines que faig servir per catalogar la biblioteca m'he adonat que amb les darreres incorporacions he assolit la xifra de 250 llibres, la majoria ja llegits i ressenyats en aquest blog.

No cal dir que no és una quantitat espectacular, segurament per molts no serà res de l'altre món. Però n'estic content, un quart de miler, i amb voluntat de continuar col·leccionant exemplars. Són tots meus i només meus, no és una biblioteca compartida, és producte del meu afany col·lector. Comprats, regalats, donats o intercanviats, el procés d'acumulació s'ha disparat molt els darrers anys, i espero mantenir el ritme durant molts més. 

El darrer pas és viure en un lloc amb un espai ben condicionat i amb un expositor que els doni la visibilitat que es mereixen. No sé si això serà possible, però allà on visqui, ells vindran amb mi.

13 comentaris:

  1. L'espai... el problema sempre és l'espai, oi? Jo els tinc a l'estudi i, tot i que hi ha uns quants prestatges, arriba un moment que ja no hi caben. Així que, de tant en tant, faig una mica de neteja i aconsegueixo uns quants centímetres que, tard o d'hora, es tornen a omplir. I aquest conte, fins que no tingui un pis més gran, no s'acaba mai...

    ResponElimina
  2. Aquest també és un d'aquells somnis que desitjo cumplir algun dia. L'escriptora J.D. Robb en les seves novel·les sempre descriu a un dels seus protagonistes en la seva biblioteca de llibres en paper, la seva butaca i la seva copeta al mig. Oh! Això és el que desitjo...

    ResponElimina
  3. parlant del futur de les biblioteques, inevitablement m'ha recordat a això

    ResponElimina
  4. Ben fet. Jo també n'acumulo un munt, però no els tinc classificats. No entenc la gent que no valora els llibres. Un antic veí va llençar tots els seus llibres al contenidor de paper, per poder tenir més espai pels seus fills. Jo no podria, com a mínim els cediria a una biblioteca o centre social. Vaig ficar-me dins el contenidor per recollir i salvar tots aquells llibres, la majoria dels quals eren grans clàssics de tapa dura.

    ResponElimina
  5. Comparteixo el teu somni però per desgràcia ja quasi no em queden prestatgeries buides a casa per continuar omplint-les.

    ResponElimina
  6. Prepara't. Ara no tinc temps... però és que aquest post és dels que a mi em fan "la boca aigua" ;-)) i la resposta que em ve al cap és taaaaaaaaaan llarga que ja tornaré aquest vespre!! Ara vaig a estendre la roba i al Viena a llegir hehehe

    Visca els nostres llibres!! Visca les nostres petites biblioteques!!

    (Ara recordo la de la JOMATEIXA... eeeei, xula, eh?) ;-))

    ResponElimina
  7. Demà, demà... ara feia un post :-)

    ResponElimina
  8. Uiii. El tema dona per molt. A nosaltres també ens agrada tenir llibres i els hem intentat catalogar algunes vegades però resulta molt dificil. En aquest moment en tenim catalogats uns 600,majoritàriament llegits per un o altre o per tots dos. A casa sabem que passem dels 1000 llibres entre lectura i consulta que no són pocs i l'espai és un problema important. L'estudi i la nostra habitació estan plens i encabir-ne més pot ser complicat.

    Veig que som uns quants que ens faria il·lusió tenir una bona biblioteca. Suposo que per nosaltres la lectura és un temps de gaudi i relax i la biblioteca ens l'imaginem com un espai que també ens pot aportar tot això.

    ResponElimina
  9. Holaaaaaaa!!

    Després d'un dinaret senzill però bo, enlloc de perdre el temps amb migdiades i coses rares que fa la gent, em disposo a posar un breu comentari en aquest magnífic post.

    La que escriu aquestes línies és nascuda a Barcelona. Allí vivia a un pis d'aquests enooooooormes gegantins de l'Eixample (més vell que l'anar a peu, és clar... Tan vell que tenia el lavabo a una habitació i l'wc a un altre hehehe... absurd, no?) Un pis tan gran que, de petita hi patinàvem, anàvem en bicicleta... (no menteixo, de veritat).

    Aquest pis, de lloguer (més o menys tipus "Esta casa es una ruina" d'aquells que, com el lloguer era antediluvià l'amo no es gastava ni cinc cèntims per tenir-lo en condicions, així que era molt "airejat", no tenia gas...) tenia vuit habitacions, i hi havia moooooooolts llibres. Bàsicament a una saleta i a una habitació que li dèiem "el despatx" (però allí ningú hi treballava, ni res, eh? però és que si les habitacions no tenien nom, ens perdíem), però, a més a més, els meus germans i jo teníem prestatgeries a les nostres habitacions amb centenars (sí, he dit centenars, de llibres)

    Acostumada a aquestes amplituds vitals. Quan em vaig casar, el meu piset de 90 m2 i quatre habitacions em semblava la Casita del Hogarín tot i que, en realitat, les proporcions que mantenia la Caseta de l'Hogarin donaven com a resultat una vivenda força gran ;-))

    Quatre habitacions, dues més o menys considerades "grans" i dues considerades i veritablement "petites". Com l'autora d'aquest breu comentari volia tenir molts fillets (com a mínim tres) va convertir en habitació pels llibres, una de les petites, amb prestatgeries per totes les parets deixant lliure l'altre gran (dic l'altre perquè una era la "de matrimoni", of course)... però com el temps va passar i no van venir els petits esperats i els llibres ja no hi cabien, vàrem convertir "l'altre habitació gran" en... no sé... hehehe... diguem-n'hi Biblioteca ;-))

    (continuará)

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a tots pels comentaris, som (gairebé) tots uns romàntics del llibre de paper i la idea de la biblioteca està molt estesa, per alguna cosa serà!

    Maurici, ara per ara no tinc problemes d’espai, i això que tinc els llibres restringits a una sola habitació, perquè ja m’hi caben. Si fos necessari, podria posar encara prestatgeries a molts llocs de la casa, però entenc que la situació vital de cadascú és diferent, quan comparteixes l’espai, sobretot amb una canalleta, aquest es redueix moltíssim sense saber com. M’agrada llegir els llibres que tinc, i encara que els compro més ràpid del que puc llegir-los, tampoc no vull omplir la casa de llibres que no sé si arribaré a llegir, tot i que podria, però el ritme actual ja em va bé.

    maria, una imatge molt clàssica, i diria que molt literària també. Jo no sé massa bé si m’ho imagino, dependrà de l’espai en que hagi d’encabir els llibres, però un bon racó de lectura sí que estaria bé tenir. Tenia uns coneguts que en un racó tenien el terra encoixinat i tot de coixins i pufs per allà, ideal per estirar-se a llegir una mica o fer la migdiada, era un racó entranyable.

    Pons, ja sabem que el futur dels llibres en paper és incert, però avui ens dediquem a parlar d’ells com si els ebooks no existissin. En els pisos del futur potser sí que només hi cabrà un aparell d’aquests amb milers de llibres a dins, però de moment, jo m’imagino parets folrades d’estanteries amb llibres. Sóc antic.

    Ona, em sembla que jo hagués fet el mateix. Molta gent es desprèn de llibres per fer espai a casa. Quan m’he assabentat d’això, els dic que me’ls portin. Molt sovint no hi ha res de decent, però són llibres, i es poden portar a altres llocs per intercanviar o vendre, donar-los una altra oportunitat almenys. I si n’hi ha de bons, me’ls quedo, és clar. Ara solc comprar de segona mà, perquè l’economia no dóna per més, i tots aquells llibres són abandonats per algú altre. Jo els acullo molt gustós, i un cop amb mi ja no aniran enlloc més, a mi no m’importa que siguin de segona mà, però no passaran a una tercera.

    Myself, només et queda una solució, doncs! Has de canviar de casa, clarament. Com ja hem dit, els llibres acaben consumint molt espai, però és un espai que jo els cedeixo la mar de content.

    Assumpta, ja vas fer bé advertint, ja. El que passa és que al final encara dius que continuarà, però jo ja tinc un nou llibre per ressenyar, això no s’atura. Així que tu mateixa, si vols continuar, continua, però se t’acumula la feina. I tant que recordo la nova biblioteca de la Jomateixa, ara ella està de vacances, però si hi fos segur que ens n’hauria parlat una mica. El seu espai és genial.
    Ai aquells pisos de l’Eixample, havia estat en algun i eren una meravella. Ara estem tan acostumats a viure en petit que no sé què faríem amb tant espai. Bé, sí, omplir-lo de llibres! Un pis de vuit habitacions, mareta... Però un pis de 90m2 tampoc no és per queixar-se, eh! Avui vivim perfectament amb 60 o menys. Expliques el problema que tenen els llibres, que colonitzen. Els dónes un espai, però mica en mica es van estenent per tot arreu, i no saps com ho han fet, però ja no hi caps. A casa meva no ha passat encara, i queda molt per a això, ja que 250 són en realitat una quantitat mísera, però sí que ho he comprovat a casa els meus pares, on hi ha llibres en les quatre habitacions que hi ha i un distribuidor. Tot molt desorganitzat, però a mi m’agradava aquest ambient!

    Mireia, per fi algú parla de xifres. Les que dius em semblen molt respectables, però feu trampes, que sou dos! No, és broma. Mil llibres em sembla una bona xifra, espero superar aquest nombre en un futur, i tenir espai per encabir-los. I això sí, tenir-los ben catalogadets. Ara diré una bajanada, però ja que gaudim tant amb la lectura, no creus que tenir tots els nostres llibres exposats és com una mena de trofeu? Jo estic orgullós de mirar al votant i poder dir que he llegit tot això!

    ResponElimina
  11. Doncs ara no sé per on continuar :-)

    Bé... et volia posar fotos de la meva biblioteca perquè veiessis que xula és... Amb dos sillonets i tot. La vaig dissenyar jo. M'encanta.
    Però em fa mandra pujar fotos aquí a més, crec que alguna vegada te les vaig ensenyar per mail... no?

    El que sí faré serà comptar-los... però que en tinc més de 1.000 això segur... MIREIAAAA hehehe no és res personal, dona, és que som més grans i hem tingut més temps per acumular-ne :-DD

    ResponElimina
  12. Enhorabona i endavant amb la teva biblioteca. Les passions s'han de cultivar i si llegir és una passió, l'has de cuidar, és clar que sí. En pots estar orgullós i segur que anirà amb tu allà on vagis.

    Per mi, xò, potser xq no sóc una apassionada de la lectura, el que m'agrada és que la meva petita biblioteca estigui feta no necesàriament per molts llibres sinó per llibres importants per a mi. Evidentment, me n'he comprat que no m'han fet el pes o que no son vitals, xò si que m'agrada tenir-ne d'importants. Per exemple, l'any passat (o fa dos) vaig llegir Anna Karenina i em va agradar tant, que és dels pocs que m'he comprat aquest any. I encara està novet, xò sé que és un llibre que m'agrada.

    A més, hi ha un problema, com gairebé moltes aficions o passions, els diners. Fa molt que no em compro llibres. I ara em miro molt que un llibre que em compri, m'agradi. Em fa certa ràbia això, xò és així. Tiro molt de biblioteca, xò és el que hi ha.

    ResponElimina
  13. M'encanten les biblioteques. Quan vaig a cases d'amics, m'agrada veure els llibres que tenen, com els han ordenat... Enhorabona pels 250 llibres

    ResponElimina