Autor: Kurt Vonnegut
Editorial, any: Males herbes, 2012
Títol original, idioma, any: Cat's Cradle, anglès, 1963
Traductor: Martí Sales
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 207
Llegit en: Català

El nostre protagonista té pensat escriure un llibre relatant què feien una sèrie de personatges rellevants el dia que va esclatar la bomba atòmica d'Hiroshima. Decideix començar per un dels pares de la bomba, el doctor Hoenikker, però estirant el fil d'un home tan brillant apareixen un seguit de personatges estrambòtics, començant pels tres fills del físic, que l'obliguen a no abandonar aquest filó. Un sorprenent encàrrec i l'atzar, fan que acabi a l'illa de San Lorenzo, un petit paradís regit per una religió prohibida: el bokononisme. Allà coincideix no només amb els fills de Fèlix Hoenikker, sinó també amb altres individus no menys peculiars que resulten estar tots relacionats d'alguna manera. A San Lorenzo es demostra que l'estupidesa humana és més perillosa que la mateixa bomba atòmica. Però potser encara podem trobar alguna cosa més perillosa que aquestes dues.

En anglès anomenen bressol de gat a aquell joc de fer figures amb unes gomes entortolligades als dits. Tot i que surt en el llibre en sentit literal, també és una bona metàfora de com n'és d'embolicat l'argument d'aquest llibre. Tots els personatges van apareixent i interactuant de manera que tot lliga de manera aparentment casual. Està estructurat en capítols molt curtets, un total de 127. Vonnegut escriu molt bé i d'una manera tan natural que fa pensar que està relatant fets viscuts, quan molts cops ja es veu que no és possible. Pausat, reposat i sobretot reflexiu i profund, per això no és una lectura lleugera, si el llegeixes ben concentrat en pots treure tota una filosofia i una manera d'entendre l'ésser humà.

M'ha costat una mica, és un llibre curiós i una mica delirant, amb un to més aviat melancòlic. Diuen que angoixant, però no m'ha fet aquest efecte. És el que consideraria una lectura una mica més elevada que els llibres que solc llegir habitualment, t'adones que és una obra de culte, però els missatges no arriben amb tota la claredat que podria ser. Em sembla poc recomanable en general, però per aquells familiaritzats amb l'autor segur que no els decebrà. Pel que he vist, l'estil és molt semblant a l'anterior llibre seu que vaig llegir, 'Escorxador-5'. No sé si hi tornaré.

Puntuació: @@
Llibre recomanat per en Salvador Macip.