Autors: Sergi Pàmies
Editorial, any: Quaderns Crema, 2000
Gènere: Relats
Número de pàgines: 146
Llegit en: Català

En els nou relats que trobem en aquest recull hi ha una mica de tot, però sempre descripcions de la quotidianitat amb un puntet irònic i reflexiu. Des de l'home que es pensa que mata els artistes pel sol fet d'escoltar la seva música al cotxe, fins a la descripció del naixement i desenvolupament d'un rumor, passant pel caçador que dispara a la seva pròpia imatge al bosc o l'home que no s'assembla a ningú que arriba a la ciutat on tothom s'assembla a algú. En alguns casos absurds, en altres una mica delirants, però sempre partint de personatges molt reals que arriben a situacions peculiars. Sense ser d'humor, riurem, sense ser dramàtic, també ens deixarà un regust amarg. Nou històries ben trenades, totes diferents, imaginatives i enginyoses.  

L'estil de Sergi Pàmies és semblant al d'altres relataires catalans com Quim Monzó, però també són diferenciables. La meva experiència anterior amb ell no m'havia impressionat, però crec que aquest volum de títol tan curiós el supera. Els relats són curts o molt curts, a excepció del segon, Oceà Pacífic, que omple gairebé la meitat del llibre. L'escriptura és agradable i força acurada, l'autor demostra un bon domini de la llengua. Per la seva llargada, i perquè passa bé, es llegeix en un sospir.

Solc dir que els relats m'agrada més escriure'ls que llegir-los, però crec que aquest és un bon recull. No tots els relats són igual de bons i imaginatius, però en conjunt et deixa satisfet i en més d'una ocasió acabes somrient i assentint amb el cap. M'ha animat a donar més oportunitats a l'autor, i qui sap si a d'altres que ja havia descartat, potser només cal estar predisposat a llegir històries més curtes i sense tant argument, amb totes les mancances que això comporta.

Puntuació: @@@