Autora: Suzanne Collins
Editorial, any: labutxaca, 2013
Títol original, idioma, any: The Hunger Games. Mockingjay, 2010
Traductors: Armand Carabén
Gènere: Ciència ficció / Juvenil 
Número de pàgines: 424
Llegit en: Català
Premi: Literatura protagonista jove 2010

ATENCIÓ, SI NO HAS LLEGIT ELS LLIBRE ANTERIORS D'AQUESTA SAGA, NO LLEGEIXIS LA SINOPSI QUE VE A CONTINUACIÓ.

La Katniss ha tornat a vèncer el Capitoli en els jocs de la fam de l'Extinció Especial, un nou desafiament que el president Snow no està disposat a deixar passar. L'autoritat de Panem es veu compromesa i els 12 districtes comencen a revoltar-se contra el centralisme. 12? O potser el Districte 13 no estava tan destruït com el Capitoli volia fer creure? És allà on els rebels estan més organitzats i on començarà tot. Tota una organització militar amenaça el poder establert, però la importància de convertir-ho tot en un espectacle televisiu passa per davant de tot, i els rebels necessiten una cara visible, una imatge que simbolitzi la revolta, i aquesta no serà altra que la jove Katniss, la Muntagarlaire que guiarà els districtes cap a la seva llibertat. Un paper que li ve gran, en realitat ella té un sol objectiu al cap.

Un cop passada la sorpresa inicial de trobar-te davant una obra original i atractiva, l'interès per l'esdevenidor de la Katniss i tots els seus amics es perd força. Aquest és el final de la trilogia i és massa previsible, menys original i fins i tot diria que una mica pesat. La protagonista és un anti-heroi, però el seu egocentrisme m'ha fet agafar-li una mica de mania, per no dir que a estones sembla que només importa a qui estima o deixa d'estimar. L'estil d'escriptura segueix justet, no és un llibre pitjor que els altres, però potser sí que menys interessant i no tant enganxós, costa una mica més de llegir.

Malauradament, no m'ha convençut, no és que no sigui un final digne per la trilogia, però més aviat m'ha fet pensar que sort que s'acaba ja, i en principi no m'ha deixat ganes de tornar a llegir l'autora, tot i que mai se sap. Com deia, manté totes les virtuts i defectes dels dos primers llibres, però ja no aporta res nou, i això li fa perdre punts. Com que no hi ha dos sense tres, s'ha de llegir si t'han agradat els anteriors, però probablement la sensació que deixi és la que m'ha quedat a mi. Una llàstima.

Puntuació: @@