Autor: Chuck Palahniuk
Editorial, any: Debols!llo, 2012
Títol original, idioma, any: Lullaby, anglès, 2002
Traductor: Javier Calvo
Gènere: Terror
Número de pàgines: 261
Llegit en: Espanyol

El periodista Carl Streator rep un encàrrec poc agradable, ha d'escriure una sèrie d'articles sobre la mort sobtada infantil. En visitar diversos escenaris on ha mort un nen sense causes aparents, acaba descobrint un patró en comú, en tots els casos detecta la presència d'una antologia de poemes africans, i aparentment tots han estat llegits fins la pàgina 27. El poema de la pàgina 27 resulta ser una cançó de bressol amb poders letals. Aquest descobriment el portarà a conèixer la Helen Hoover Boyle, una agent immobiliària que utilitza mètodes peculiars per obtenir ingressos amb la venda d'immobles, i la seva secretària Mona. Sabedors del poder que tenen entre mans, decideixen destruir tots els exemplars del poemari, i per això emprenen un viatge per tot el país en el que s'afegeix el xicot de la Mona. Però cadascun d'ells té els seus propis plans pel que fa al poder que se'ls ha revelat.  

Aquest és el tercer llibre de Palahniuk que llegeixo i el seu estil encara em desconcerta a hores d'ara. Més que una història, és una successió d'imatges, és un text completament visual i sincopat. La trama parteix d'una idea molt imaginativa i es torna totalment delirant, les coses amb aquest autor mai són el que semblen i cadascun dels personatges amaga coses que anirem coneixent al llarg del llibre, per acabar completant un puzzle d'infinites peces que no ens encaixaven. Trobo l'obra realment meritòria, però és complicada i enrevessada, cal estar a l'aguait. A banda de l'argument de ficció, no està mancada de reflexions profundes i crítica social. El classifico com a terror, però seria més aviat horror, d'esgarrifós n'és una estona.

Alguna cosa té aquest autor que em manté pendent. De totes maneres, sempre em sembla que l'argument va de més a menys, pel fet que és molt sorprenent d'inici, i després costa molt mantenir el nivell. Com algú pot pensar uns arguments així? Me'n faig creus. Crec fermament que Palahniuk és carn de psicòleg. Quan al final del llibre tanques el cercle, et torna a semblar millor, però he de dir que durant bona part del llibre m'ha avorrit i no he entès on treia cap el que explicava, la gràcia ja s'havia acabat. A més, et regira i et deixa un sabor de boca agredolç. No és un autor apte per tots els públics, clarament.

Puntuació: @@