Autor: George R.R. Martin
Editorial, any: Alfaguara, 2012
Títol original, idioma, any: A Storm of Swords, anglès, 2000
Traductor: Inma Estany, Esther Roig i Anna Llisterri
Gènere: Fantasia
Número de pàgines: 1101 + 30 d'annexosTraductor: Inma Estany, Esther Roig i Anna Llisterri
Gènere: Fantasia
Llegit en: Català
Atenció, si no has llegit els llibres 1 i 2 de la saga i tens intenció de fer-ho, no llegeixis la sinopsi que ve a continuació!
La batalla de l'Aigüesnegres va decidir. Port Reial tenia tots els números de caure a les mans del rei Stannis, però una aliança de darrera hora i una batalla cruenta amb tocs llegendaris va acabar amb les aspiracions de l'auto-anomenat successor legítim. Els Lannister mantenen el poder dels Set Regnes, però encara hi ha exercits disposats a discutir-los-el. Com el del rei del Nord, Robb Stark, el Jove Llop que encara no ha perdut cap batalla. La guerra pel Tron de Ferro no ha acabat encara, tots ho saben. Però hi ha altres punts de conflicte. A l'altra banda del Mar Estret, la Daenerys Targaryen continua amb la seva pròpia guerra personal. I més enllà del Mur encara hi ha un altre rei, en Mance Rayder i el seu exercit de salvatges, disposats a creuar el Mur i conquerir els Set Regnes si cal. Es gira feina per la Guàrdia de la Nit, que en Mance no és l'únic que ve del Nord llunyà...
Tercera entrega d'una de les sagues de moda, la que no parla de porno per mames. Però en aquests llibres també hi ha sexe, i guerres, i mort, sobretot molta mort. És una història cruel, alguns diran que realista pel món que descriu, i en aquest tercer llibre això arriba a la màxima expressió. Pot passar qualsevol cosa, no és el típic llibre en que els bons sempre guanyen, ni molt menys. Canvia poc respecte als altres dos llibres, hi ha infinitat de personatges, però les molt nombroses històries paral·leles acaben lligant a la perfecció, mèrit d'un autor que ja ha rebut reconeixement mundial. La seva legió de fans creix dia rere dia.
No es pot negar que aquesta saga enganxa. No és per tots els públics, però no conec a ningú que s'hi hagi endinsat que l'hagi deixat enrere. Potser algú ha intentat començar i no se n'ha sortit, però un cop ets dins, estàs perdut. De manera que no puc fer altra cosa que anar a pel quart, que ja reposa a l'estanteria de pendents (al costat del cinquè). Diuen que aquest és el millor dels cinc que hi ha per ara (recordem que està previst que siguin set), i no sé què dir. És potser en el que passen més coses fortes, això sí. Però algunes a mi no m'agraden, potser pels gustos clàssics, hi ha coses que no haurien de passar pel meu gust, i aquí passa de tot. No sé si m'explico, està molt bé, però em fa ràbia que passin certes coses, i això em deixa una mica de mal sabor de boca. Sensible que és un.
Puntuació: @@@@
25 Comentaris
Hehehe, jo també considero que és cruel i que passen coses que no haurien de passar (pel meu gust). Però quan arribes al cinqué llibre t'adones que tot passa per un motiu. I et deixa sempre amb ganes de més! Estic frissant per que surti ja el sisé llibre, i és que encara hi ha un munt de misteris per resoldre i d'històries de personatges a mitges. Quina casa (sense fer spoilers) és la que més t'ha agradat de moment? Per a mi el tercer llibre també va ser el millor. Quan llegia al llit de nit, de sobte començava a plorar o a aplaudir i ma parella flipava. XDDD Em va fer sentir un munt d'emocions. Una gran saga. *O*
ResponEliminaOstres, quina decepció... i jo pensant que llegies "Legítima defensa" i el que vas fer va ser eliminar-lo de la llista per posar un altre d'aquests... bah!
ResponEliminaHe començat a llegir el primer aquesta setmana, així que he fet cas del rètol vermell i no he mirat la resta del post.
ResponEliminaJa et diré que em sembla que encara és massa aviat i n'he llegit ben poca cosa (ahir vaig arribar fins que el petit Bran "cau" per la finestra). Una primera impressió?. M'agrada prou per continuar llegint encara que, de moment, no m'ha enganxat tant, com si ho va fer de seguida el nostre amic Kvothe.
jo encara em resisteixo a aquests llibres. Em fa una mica de respecte endinsar-me en una saga tant llarga.
ResponEliminaJo també tenia por de fer-ho per si al final ho deixava a mitges, però et recomano endinsar-te en aquesta història, que és tan plena d'emocions i aventures que no et deixarà indiferent. Paga la pena deixar-se endur.
EliminaEstic just a la meitat del quart llibre. De moment totalment d'acord en què el tercer, de moment és el millor.
ResponEliminaDe cara al quart, i sense fer spoilers: ja m'havien avisat i de moment ho confirmo, és el més pesat dels cinc. No hi ha gaire acció i els capítols se centren en personatges més secundaris de la saga.
Per sort, diuen que al cinquè llibre la cosa remunta.
Jo estic per aquest, pel 10% inicial. També em fa ràbia algunes coses però és el bo d'aquesta saga. Per a llegir el tradicional ja tenim altres llibres. I és que la vida no sempre és justa. Sembla mentida com en llibres de més de mil pàgines passin moltes coses però alhora no tant i queda molta història.
ResponEliminaATENCIÓ, COMENTARI AMB ESPOILER DEL PRIMER LLIBRE!
ResponEliminaTotalment d'acord amb el Jordi, el què té de bo, és que passen coses que mai t'esperaries.
Al primer llibre, sembla evident que en Ned Stark serà el protagonista absolut de tota la daga, i que en Drogo donaria molt joc, i et quedes de pasta moniato quan els pelen. Però aquest és un dels motius pels que t'enganxes: està ben escrit, els personatges són vius, creïbles i evolucionen, i l'argument no segueix pels patrons convencionals.
Penso igual que tu. No m'esperava cap de les coses que passen als llibres. Sobretot al cinqué succeeix quelcom que em deixa al·lucinada.
EliminaQue no t'agradi que passin coses es signe clar que has agafat estima als personatges, sinó no et sabria pas greu, quan dius li dius (mentalment) a l'autor "malparit!" es quan de debò t'atrapa un llibre. Jo també crec que aquest es el millor de la saga. Per tan, ja pots anar rebaixant les expectatives pels altres perquè per començar no surt el Tyrion pràcticament en un de cada tres capítols com passava en aquest xD
ResponEliminaI que coi et costa posar la última @!
Li acabes de fer un spoiler terrible! XD Dir que en Tyrion no surt tant, significa que continua viu!
EliminaI perquè representa que ha d'estar mort al final de tempesta d'espases? on gairebé la palma es al final de xoc de reis...
EliminaPerque li has dit: "ja pots anar rebaixant les expectatives pels altres perquè per començar no surt el Tyrion pràcticament en un de cada tres capítols com passava en aquest "
EliminaAixò significa clarament que està viu durant festí de corbs i dansa de dracs. Així encara que llegeixi quelcom dramàtic sobre ell, intuirà que sobreviu sempre.
justament si dic "no surt" vol dir que alguna cosa li passa, el problema seria si hagués dit "si surt"...
EliminaSóc incapaç de parlar llibre a llibre, m'agrada parlar de la saga com un sol bloc ja que fa molt que els llegit i tots m'han agradat força. Si que és veritat que a vegades fa ràbia tardar a tenir notícies d'algun determinat personatge, per això ens queda el recurs dels pons007.
ResponEliminaAquest "malparit" per un gir brutal, un assassinat inesperat, una acció no esperada, un diàleg punyent o un personatge que es fa esperar massa. Jo l’he dit en més d’una ocasió (uf, unes quantes) tant a l’autor com algun dels personatges.
"malparit" o "hosti que bo" en veu alta :-) Ho trobo genial.
També recomano molt les dues novel·les que va escriure GRR Martin al mateix món de Cançó de Gel i Foc, però uns cent anys abans si fa no fa: Espada leal i Caballero Errante. Paga la pena. També les podeu trobar en còmic i són una passada.
ResponEliminaA mi és el que més m'ha agradat fins ara. Amb Xoc de Reis vaig estar apunt de plegar, fins i tot vaig haver de tancar el llibre, suposo que saps xq. Després d'allò crec que m'he fet immune. Moltes coses em sorprenen i no t'exegeraria si no digués que he fet alguna exclamació en veu alta anant en bus! Segurament algunes coses si podrien ser diferents, xò aquest home té capacitat per sorprendre'ns sempre.
ResponEliminaT'has preguntat si algun personatge es voldrà casar? què pot passar en un altre casament?
Això si, el 2012 la meva capacitat lectora va entrar en crisi (si ja no ho estava) i més amb aquesta nissaga. Vaig posar terra i distància. No sé ben bé xq, ningú ho entèn. Ara em tornen a venir ganes, potser em compri El festí de corbs aviadet. Potser és el pressing xq ja m'hagis avançat? no, no crec pas. Sabia perfectament que ho faries.
A continuar gaudint-ne!
Ei, ja m'has atrapat! Jo estic llegint el quart, però a un ritme molt més lent perquè el trobo un pèl avorridot com han dit més amunt. Si corres encara em passaràs al davant! A mi m'encanten aquests girs i la veritat és que les escenes de crueltat també... seré mala persona? jeje
ResponEliminaEp! Doncs passo de puntetes per aquest post...
ResponEliminaCom deia, una de les sagues de moda que està agradant a moltíssima gent. S’hi ha de posar molta voluntat perquè són llibres molt llargs, però un cop hi entres, ja no en pots sortir. És un plaer compartir amb tots vosaltres impressions sobre aquests llibres, sobretot perquè cadascú està en un punt diferent de la saga. Jo he acabat el tercer, i alguns ja teniu els cinc llegits. Però d’altres van per punts similars al meu, o tot just començant. Tots ens acabarem trobant en el setè llibre, segur. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
ResponEliminaOna, ja m’han comentat que el cinquè es queda molt obert, com passa amb tots els que he llegit fins ara. No m’estranya, queden (en principi) dos llibres, més de dues mil pàgines, i poden passar moltes coses en tota aquesta extensió. Jo aviat em posaré amb el quart, i tinc previst llegir el cinquè al llarg de l’any, i així feina feta, després a esperar, com molts de vosaltres. Ja sé que les coses passen per algun motiu, però algunes morts, per exemple, trobo que són prematures, perquè són personatges que podrien donar molt de joc, tan per bons com per dolents, i fa ràbia. Tot i que tots han deixat algunes escenes glorioses, és clar.
Home, és difícil no identificar-se amb els Stark, encara que més que d’alguna casa, jo em declaro fan de Tyrion, Varys i Petyr, és clar. Tenen una mala bava...
Ah, i gràcies per la recomanació. De moment em cal acabar els cinc llibres, i potser esperaré a que acabi la saga, però desconeixia aquestes novel•les que dius i són una opció de futur, o potser per omplir els buits mentre esperem que surtin les noves entregues!
Assumpta, que impacient! Com vols que elimini de la llista aquest llibre, si sé que t’agafaria un infart de miocardi?? I una mica de respecte, eh, que sé que deus estar farta d’aquesta saga, que tots en parlem, però mira els altres comentaris i veuràs que tothom va boig amb ella, recorda que tu saltaves a la jugular quan es ficaven amb Agatha Christie, per exemple!
McAbeu, gràcies a Déu que m’has fet cas! No m’ho perdonaria mai, perquè el primer paràgraf explica coses que de moment encara no pots ni imaginar, encara que intento explicar-ho de la manera més general possible.
Pel que fa a la teva impressió, no m’estranya que t’enganxi, a tothom que passa de les pàgines inicials i entra en la història li ha passat. No et diré res, descobreix tu mateix el que va passant, però sempre que vulguis comentar alguna cosa, jo hi estic disposat, hehehe! M’encanta parlar-ne. Passen moltes coses en tantes pàgines, és clar. Ara bé, si et fixes en la puntuació que li he posat, tot i que és una saga molt addictiva, cap dels tres llibres ha passat de les 4@, a l’hora de la veritat no han aconseguit la màxima puntuació, encara que aquest tercer, per la importància dels fets, podria estar millor puntuat. En canvi, els dos llibres d’en Kvothe han tingut 5@, i mataria per tenir el tercer a les mans. Espero que amb això en tens prou per fer-te a la idea de les meves preferències.
Jomateixa, a mi em passava el mateix. Tothom em deia que els llegís, tant aquí als blogs com a fora, que m’agradaria. Jo no en dubtava, però no volia passar-me la vida llegint només això. Al final m’hi vaig posar i no he pogut parar, potser això et servirà de guia. Ara, he establert un sistema, els vaig llegint a poc a poc, a casa, i mentrestant vaig llegint altres llibres també, més curts, i així no llegeixo només això durant un llarg temps. A tu t’agraden els llibres de fantasia, i tot i que aquí la fantasia és més minsa i hi ha molta sang i molta guerra, penso que et podria agradar. Ara, hi ha molta més cosa per llegir, tu mateixa.
Captaire, el quart llibre potser és una mica pont perquè el tercer deixa les coses una mica parades. Tot està obert, però algunes trames sembla que han entrat en punt mort. Per remuntar el vol potser cal lligar una mica altres trames fins a poder barrejar-les una mica més. El començaré ara i aniré fent, a veure què tal.
ResponEliminaMillor descripció que en fas jo no la podré fer. Desconec els motius pels quals enganxa tant, però això que expliques és totalment verídic, et quedes fastiguejat, però sobretot desconcertat i necessites saber més, i com que està ben escrit i tot va lligant, no tinc cap motiu de queixa. L’autor serà considerat un dels grans del gènere, amb total mereixement.
Jordi, tens tota la raó, la vida no sempre és justa, i aquests llibres estan escrits com si de la vida mateixa es tractés. De la vida en un món inventat, cruel i fantàstic, però realista a aquest nivell. No és cap conte de fades, com no ho és la nostra vida. Serà una saga de 7000 pàgines, mira si poden passar coses!
Pons, aquest cop la teva reflexió és molt encertada. Hi ha personatges de tot tipus, i estan molt ben descrits. A alguns els agafes estima. D’altres els odies. Fins i tot n’hi ha que et fan canviar d’idea a mig camí. Tot això és mèrit de l’autor. I la gràcia és que és indiferent si el personatge és dels estimats o dels odiats, si ha de morir, es mor i punt. I tu t’aguantes. Però et diré que algunes de les morts dels ‘dolents’ m’han fastiguejat més, esperava que donessin pel cul encara moltes pàgines més.
Pel que fa a la darrera arrova que ja reclamaves a ‘Xoc de Reis’ dir que potser seria merescuda, en aquest passen coses més espectaculars que els altres i moltes situacions estan al límit. Però precisament per aquesta mala sensació que m’han deixat alguns fets no se l’ha guanyat. Pensa que la puntuació és subjectiva, no vol dir que el llibre no estigui bé, i realment és brillant. Però em costa molt atorgar màxima puntuació i de moment només l’he reservat per uns pocs llibres. Has llegit ja ‘El nom del vent’?
Quadern, la sensació que descriviu la reconec perfectament. Jo també em cago en tot en alguns casos, o estic esperant que aparegui un personatge per com s’ha quedat en la darrera aparició, però l’autor ens fa anar on vol, juga amb nosaltres i la nostra paciència. L’hauríem d’odiar, però l’adorem, perquè ho fa de conya. Vols saber més d’un personatge, però al final del capítol següent ja ho has oblidat, perquè ara vols saber més del personatge que estàs llegint! Tot un mestre aquest Martin.
rits, em sona això que expliques que amb Xoc de Reis vas tenir un mal pas i vas estar a punt d’abandonar la saga, però ara no recordo per què, alguna cosa greu passa, però la veritat és que ara mateix no sabria dir el què, el tinc una mica oblidat, suposo que pels fets del tercer, que encara tinc molt frescos. A més, el segon el vaig llegir en molt temps, vaig anar a poc a poc. I sí, sí, algunes coses de les que passen són per exclamar-se en veu alta i tot.
Referent a les bodes, no sé quin problema té l’autor amb els casaments, però si jo ja tenia poques ganes de casar-me, ara se m’han passat del tot!
Si t’has de tornat a enganxar a la saga, que no sigui perquè jo ja t’he atrapat. Val la pena fer-ho sense cap altre motiu, està bé i segur que et continuarà agradant, encara que els que venen siguin més fluixets, com diuen per aquí. Jo ja estic amb el quart, que és més curt, i de moment me’l vaig prenent amb calma fins que el tingui més avançat, i llavors faré un sprint.
Myself, ja vaig llegint el quart, però a baix ritme. No sé si t’atraparé, però anem fent. No crec que siguis mala persona, el llibre és cruel, però mentre sapiguem que és un llibre de ficció, tot va bé. Espero que no se t’acudeixi sortir al carrer amb una espasa d’acer valyrià a repartir estopa, llavors sí que em preocuparé.
Porquet, fas bé, fas bé, que no t’esbudellin res de l’argument!
Homeeeeeee l'infart gairebé també em va agafar!!! Dolent! :-P
ResponEliminaSiiiii jo sóc una mica bèstia, salto a la jugular de la gent si no els agrada el que m'agrada a mi, però després em carrego els demés sense contemplacions... però tu saps que no ho faig de mala fe, oi? :-DDDD
Tranqil, no és pas que competeixi. Simplement, vaig estar saturada i ara en torno a parlar a la feina. I això em fa venir ganes de continuar llegint. Xò mira, ara m'ha agafat un altre rampell .... ais....
ResponEliminaOstres tu...és d'aquelles vegades que em sento rara, rara. Com quan dic "no m'agrada el cafè" o "no m'agrada viatjar" i tothom repeteix "no t'agrada el cafè?" "no t'agrada viatjar?", amb sorpresa i gairebé amb peneta :D
ResponEliminaJa ho sabia que hi havia molts fans de la saga. Jo no vaig poder arribar ni a les 50 primeres pàgines del primer llibre que em va fer una mandra increíble i el vaig deixar. Però quan veig lectors que parlen dels llibres amb tant delit, em fa fins i tot ràbia no haver-m'hi enganxat!
Ahir vaig acabar aquest tercer volum i encara tinc la boca oberta pel final. Totalment inesperat, almenys per mi, com moltes de les coses que passen al llibre. No les escric aquí però no cal dir que em refereixo a aquestes "coses fortes" de les que parles al post que quan les llegeixes tens raó que penses que no pot ser que passin. Però passen i això és el que m'agrada tant d'aquests llibres, que et sorprenen contínuament.
ResponEliminaAcabo de rellegir el meu comentari que vaig escriure una mica més amunt d'aquest mateix post quan feia pocs dies que havia començat el primer llibre. He de dir que ara ja no diria el mateix, a aquestes alçades aquesta saga em té tant o fins i tot més enganxat que no ho va fer en Kvothe.
Anem pel quart!