dijous, 26 d’abril de 2012

Fight Club

Autor: Chuck Palahniuk
Editorial, any: Vintage, 2006
Títol original, idioma, any: Fight Club, anglès,1996
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 218
Llegit en: Anglès

Un compte enrere de deu minuts assenyala el temps que queda perquè l'edifici on es troben el nostre protagonista i en Tyler Durden s'esfondri. Les carregues explosives faran la seva feina i tots dos moriran. Però per si fos poc, el nostre home té entaforat a la boca el canó de la seva arma. Però espera, com hem arribat fins aquí? Retrocedim una mica, hi ha l'insomni, l'insomni és fatal. L'única manera de dormir és assistir als grups de teràpia de diverses malalties, veure que hi ha gent que està pitjor que ell, descarregar-se i dormir com un angelet. I llavors en Tyler en aquella platja durant les vacances. En Tyler i les seves estrafolàries idees. I la Marla Singer, que assisteix als mateixos grups de suport i que li impedeix relaxar-se. La seva vida va de mal en pitjor, aquest parell el faran parar boig, si és que no ho està ja. Què diu en Tyler ara, que li pegui tant fort com pugui?

La història que explica aquest llibre és del tot sorprenent i delirant. En va sortir una pel·lícula homònima de gran èxit, que personalment em va agradar molt i que em va empènyer a la seva lectura quan me'l vaig trobar un dia per casualitat. No havia llegit res d'aquest autor abans i fa servir un estil peculiar, encara que no sé si és el seu propi o respon a les necessitats del llibre. Frases curtes, contundència, salts constants en la trama. És una història fosca i complicada, però m'ha resultat molt absorbent. Sobretot a la primera part del llibre, els canvis d'escenari d'un capítol a l'altre desconcerten una mica.

Un cop acabat el text, puc dir que recomano tant el llibre com la pel·lícula, que em sembla que em posaré aquest cap de setmana mateix. No és per a tots els públics, però està molt ben fet. La violència hi és present tota l'estona, però no és el que més predomina i només és explícita en alguns punts. Enganxa perquè deixa entreveure molt i s'entén poc, has de continuar per encaixar totes les peces que d'inici sembla inversemblant que puguin anar juntes. Una molt bona obra que em deixa amb ganes d'aprofundir en la bibliografia de Palahniuk.

Puntuació: @@@@
Amb aquest llibre acompleixo el propòsit que em vaig fer en el segon aniversari del blog, el de llegir almenys un llibre en anglès durant aquest any. En vistes que me n'he sortit, espero que no es quedi en un fet aïllat!

dimarts, 24 d’abril de 2012

Sant Fidel

Sí, no m'he equivocat, avui és Sant Fidel, i ahir va ser Sant Jordi. Sembla que vaig una mica tard per parlar del tema, oi? Doncs no, no, el dia em va que ni pintat per fer la pregunta que vull, necessitava que fos el dia després, és clar. Tothom fa les seves recomanacions, també es fan llistes dels més venuts o els que sembla que ho seran, tothom parla de quins llibres regalarà... però el que tinc ganes de saber és què us han regalat! No què us heu comprat, vull saber quins llibres us han caigut a les mans per sorpresa i si us han fet il·lusió, si us han semblat encertats (ara que no ens sent ningú ho podeu dir!) i si teniu ganes de començar-los (si no ho heu fet ja). Parelles, mames, tiets, germans... quins llibres us han posat a les mans aquest Sant Jordi?

Va començo jo, com que em coneixen bé, m'ha caigut un llibre de l'Albert Sánchez Piñol que encara no he llegit. És aquest:


M'ha fet il·lusió rebre'l perquè els altres de l'autor que he llegit m'han agradat força, però de moment encara no el començaré que tinc molta feina acumulada. Ja caurà!

dimecres, 18 d’abril de 2012

En el mar hi ha cocodrils

Autor: Fabio Geda
Editorial, any: Bridge, 2011
Títol original, idioma, any: Nel mare ci sono i coccodrilli, italià, 2010
Traductor: Xavier Solsona
Gènere: Biografia 
Número de pàgines: 207
Llegit en: Català

Aquesta és la història de Enaiatollah Akbari, un jove afganès que va haver de fugir del seu país per salvar la vida, per bé que no n'era massa conscient quan la seva mare, en un acte de molta voluntat, el va portar a Pakistan a l'edat de 10 anys, i  el va abandonar allà. L'únic que li va deixar són tres consells, i la soledat en un país estranger. Però era això o la mort, la situació a l'Afganistan és molt complicada pels que no segueixen els talibans. A partir d'aquí comença el camí de l'Enaiat cap una vida millor, encara que aquest camí no seran flors i violes i haurà de patir molt per sobreviure i sortir-se'n. Però en una travessia com la seva no n'hi ha prou amb ser un supervivent, cal també un puntet de sort. Ens ho explica ell mateix amb força detall, tot conversant amb l'autor del llibre.

El llibre està escrit com una conversa entre el nano i l'autor, el jove afganès li narra la seva història i el mateix autor intervé algun cop per preguntar o puntualitzar alguna cosa, és una redacció curiosa. No és un text de gran qualitat literària, el noi parla de manera molt desorganitzada i saltant d'uns temes als altres, però el que importa és el que explica, la seva situació durant els anys de camí no és gens fàcil, i se'n va sortint. Els diferents capítols porten el nom del país en el que transcorren.

La història és sorprenent i passa bé, no és massa llarg i és fluid. M'ha entretingut, però tampoc no m'ha despertat massa interès, és bo conèixer altres realitats, però algunes històries t'arriben més que d'altres. No dic que aquesta no ho faci, però personalment vaig gaudir molt més quan vaig llegir Persèpolis de la Marjane Satrapi, que és el més semblant que recordo. Una historieta per passar l'estona, sense més, d'un nano que la vida ha fet més savi del que li pertoca per edat.

Puntuació: @@

dissabte, 14 d’abril de 2012

Joc de trons

Autor: George R.R. Martin
Editorial, any: Alfaguara, 2011
Títol original, idioma, any: A Game of Thrones, anglès,1996
Traductor: Mercè Santaulària, Esther Roig i Anna Llisterri
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 798 + 18 d'annexos
Llegit en: Català

Un llarg estiu porta un hivern igualment llarg i el doble de cru, i sembla clar que l'hivern s'acosta després de nou anys de bonança. El Rei Robert viatja a Hivèrnia per reclutar el senyor del nord, Eddard Stark com a nova Mà del Rei, després de la malaurada pèrdua de l'anterior Mà Jon Arryn. Amb ell, la reina i altres membres del llinatge Lannister no passaran de puntetes per les terres del nord. Mentre dura la seva visita, un dels fills petits de la casa Stark, en Bran, cau daltabaix d'una torre i queda en coma i malferit. Amb aquest panorama, i sota el dictat del Rei, Eddard no té altre remei que marxar cap a Port Reial amb ell deixant enrere part de la seva família. Al Rei no se li diu que no. Què li ha passat a en Bran realment? I què li va passar també a Lord Arryn, va ser accidental la seva mort? I si no és així, quins secrets s'amaguen rere el seu decés? Moltes preguntes i moltes intrigues, començant perquè l'actual Rei va arrabassar el poder a la família Targaryen de manera poc noble. I ja se sap que, en el joc de trons, només hi ha dues opcions, guanyar o morir.

Es tracta del primer volum de la saga de Cançó de gel i foc que ha donat a l'autor una fama d'abast mundial. Es podria dir que és gènere fantàstic, però en realitat és un llibre de cavalleria amb alguns lleugers tocs sobrenaturals. La seva narració és molt enginyosa, cada capítol porta el nom d'un dels personatges principals que es van alternant en la trama. L'acció és lineal en el temps, però cada capítol està escrit des de la perspectiva del personatge en qüestió, en tercera persona, però des de la seva òptica, i algunes situacions se'ns expliquen des de diferents punts de vista i interès. L'extensió de l'obra pot tirar enrere, però no es fa pesat ni llarg. Tampoc no m'ha suposat cap problema la immensa quantitat de personatges que apareixen, es controla molt bé, però és que he llegit llibres pitjors en aquest sentit, és clar! No diré que passi com l'aigua, però es llegeix molt bé i les intrigues de poder i la intel·ligència d'alguns personatges el fan molt entretingut i absorbent.

M'havien parlat tan bé i insistit tant perquè el llegís que reconec que vaig agafar-lo amb una mica de recança i poques ganes. No calia que em diguessin que m'agradaria, ja ho sabia, però se'm fa pesada la insistència. No tenia massa ganes d'entrar en una saga de 7 llibres de prop de mil pàgines, em feia molta mandra, això és tot. El que em va fer decidir va ser disposar-ne en català i en una edició atractiva, va ser definitiu. Cap sorpresa en la lectura, es tracta d'una molt bona obra amb tots els ingredients per atrapar-te i anar comentant la jugada. Ben escrit i trenat, cosa difícil amb tanta magnitud, i força recomanable per tothom, a grans trets. Continuaré llegint, però també diré que sense cap mena de pressa.


Puntuació: @@@@

dimarts, 10 d’abril de 2012

100 llibres ressenyats

Després de 100 ressenyes m'ha vingut de gust fer una mica de resum del que he llegit en aquests dos anys i poc, ara que els números són fàcils de fer. El ritme de lectura ha estat elevat, i en part sé que és per mantenir ben viu aquest blog que m'agrada tant.

Per començar, si ens fixem en gèneres, el gruix de les lectures han estat qualificades com a narrativa. És un 'gènere' una mica calaix de sastre on hi van a parar aquells llibres que no tenen un estil definit i que no són fàcilment classificables. 42 dels llibres han tingut aquesta etiqueta, molt general, seguits de lluny per novel·la negra amb 15 i intriga amb 13. Això dóna una idea de per on van els meus interessos a l'hora de triar lectures. La frontera entre alguns gèneres no sempre és fàcil de definir.

El gran avanç per mi en aquests darrers anys ha estat augmentar el ventall d'escriptors que llegeixo. Abans estava molt encasellat en uns quants, però a base de recomanacions i d'anar llegint altres blogs n'he descobert molts i de molt bons. En total he ressenyat llibres de 67 escriptors i escriptores diferents, i això vol dir que alguns han repetit. Encapçala la llista en Savador Macip, és clar, amb 6 llibres llegits, seguit d'en Murakami, amb 5. Després ja hi ha alguns amb 3, Agatha Christie, John Grisham, Paul Auster, Stieg Larsson i Ruiz-Zafón. Dels 67 escriptors, 16 són de diferents punts dels Països Catalans, per bé que no tots han fet la seva obra en la nostra llengua. En canvi, només 4 eren de la resta de l'estat espanyol.

La meva voluntat seria poder llegir tots els llibres en català, ja que sóc una mica mandrós per llegir les versions originals, cas de conèixer l'idioma. Dels 100 llibres, 66 eren en català i 34 en espanyol. La majoria són traduccions de l'anglès, però també predominen els suecs (11) i els japonesos (8). Els originals en català pugen fins a 22. I si ens fixem en les editorials que publiquen en català la que s'endú tots els premis és labutxaca, amb 26 títols (de 100!), seguida per Empúries amb 9, Columna amb 7 i proa amb 5.

I em penso que ja n'hi ha prou de números. Ara a seguir llegint perquè aquests vagin creixent i diversificant-se. Bones lectures per tots.
 

dissabte, 7 d’abril de 2012

Sukkwan Island

Autor: David Vann
Editorial, any: labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: Sukkwan Island, anglès, 2008
Traductor: Francesc Rovira
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 169
Premis: Llibreter 2011
Llegit en: Català

Després del seu segon divorci, en Jim compra una illeta a l'arxipèlag sud d'Alaska i pretén anar-hi a viure almenys un any en una cabanya equipada, subsistint del medi. No se n'hi va sol, s'emporta en Roy, fill del seu primer matrimoni, amb el que espera estretir llaços perduts. El nen, de només 13 anys, no sap què hi pinta allà i només pensa en tornar, pràcticament l'han obligat a deixar la seva vida enrere i per si no fos poc, el seu pare no sembla massa equilibrat, hi posa més voluntat que coneixements per poder sobreviure, i alguna cosa no va bé en el seu cap. Mica en mica, a força de moltes nits lacrimògenes, anirem descobrint què va anar malament en els dos matrimonis del pare i què els ha portat a l'illa. No queda massa clar qui és més criatura dels dos, però el que sí que es farà palès és qui és el més valent.

El llibre té dues parts, està escrit en tercera persona, però la primera és des de la perspectiva del nen, i la segona passa al pare, encara que l'acció és lineal. A banda d'això, no té separacions i la narració és molt descriptiva i una mica angoixant. Hi ha diàlegs, però passa totalment de signes de puntuació, res de guions. No és una obra càndida ni bucòlica, sembla que es tracta de l'home contra la natura, però acaba sent l'home contra ell mateix. És cruel i molt dur, tant pel que passa com per les reflexions dels protagonistes, l'autor no estalvia cap detall, cap ni un.

M'ha resultat difícil, bàsicament per dues coses. Durant moltes estones se m'ha fet pesat, tot i que s'ha de reconèixer que està ben escrit. L'altra, perquè com deia, és terriblement dur, penso que no m'arronso davant de massa cosa, però potser per ser una història petita es fa més creïble i, per tant, molt més dura. Es converteix en una espiral en la que ningú voldria trobar-se. Potser és una gran obra, cala fins els ossos, però sens dubte, no és per a tots els públics. Em costa recomanar-la, és un llibre que està ben fet, però que desitjaries que no ho estigués tant.

Puntuació: @@
Aquesta és la ressenya número 100 del Llibres, i punt!!