Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial, any: Edicions 62,1981 (publicada per primer cop el 1974)
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 173
Llegit en: Català
Relectura

L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, veu com dos marrecs martiritzen un nano negre que acaba caient en una bassa, és el seu veí Dídac. Just quan es disposa a anar-lo a ajudar, apareixen al cel de Benaura uns platets voladors molt sorollosos, però té el cap prou fred per preocupar-se d'en Dídac, que ja ha desaparegut sota l'aigua. Quan finalment aconsegueix treure'l, descobreixen atònits que els dos pinxos jauen a terra sense vida. I no són els únics, el poble està mig enderrocat i no troben ningú viu. Ho han perdut tot, començant per les seves famílies. Aviat veuran que no és només a Benaura que hi ha hagut aquesta devastació, sembla que la catàstrofe ha estat global. Pot ser que siguin els dos únics supervivents d'un atac alienígena? I com s'ho faran dos nens per tirar endavant en un món que s'ha tornat tan inhòspit? No s'ha de subestimar mai aquells que estimen la vida per sobre de tot.

Es tracta de la distòpia més famosa de la literatura catalana, lectura obligatòria de tots els centres educatius (per ara...). La sorprenent història de dos joves de 14 i 9 anys que sobreviuen un atac extraterrestre i han de començar una nova vida amb el que encara troben dempeus. El llibre té tocs de ciència ficció al principi i al final, però durant tot el text ens explica molt descriptivament com evolucionen els dos protagonistes i com solucionen les dificultats que es troben. Tot un cant a la superació, però també una forta crítica a la societat actual, al sedentarisme, als prejudicis, als dogmes imposats. Estructurat en 'quaderns' anuals, tots comencen amb la famosa frase amb que obro la ressenya, cada cop amb un any més, i cadascun es distribueix en fragments curts enumerats. El català d'aquesta edició sona antic, una mica desfasat.

Una obra cabdal que havia llegit fa tant temps que és com si fos la primera vegada. Fins i tot se'n va fer una sèrie a TV3 de la qual tinc flaixos. No m'ha semblat fàcil de llegir perquè és molt descriptiva i lenta, però el que explica és prou raonable i argumentat donada la situació. Tot i que és un llibre que cal llegir, he de dir que no m'ha impressionat, però està ben fet, això no es pot negar, no ha de ser fàcil desenvolupar una idea així i sonar creïble. Si dic que m'ha avorrit una mica se'm considerarà un heretge?

Puntuació: @@