Autora: Teresa Solana
Editorial, any: labutxaca, 2009 (editat originalment per Edicions 62, 2006)
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 318
Llegit en: Català

L'Eduard i en Borja són germans bessons, però no s'assemblen de res i ningú no ho sap. De fet, en Borja no es diu Borja, es diu Pep, però per alguna estranya raó es va canviar el nom. Ara, després de molts anys de no veure's, em Borja té contactes amb les classes benestants de la part alta de Barcelona i ha reclutat l'Eduard per crear una empresa inexistent amb propòsits poc clars. Es dediquen a fer petits encàrrecs pels poderosos, coses que no els convé fer a ells directament. No són detectius i són conscients que no tenen ni idea d'aquest ofici però es veuran implicats en una investigació criminal de la mà del diputat conservador Lluís Font, unes petites indagacions se'ls complicaran de mala manera. Ells no s'arronsen, però cada cop tenen més clar que no saben on s'estan ficant.

Anomenar aquest llibre novel·la negra és una mica agosarat, però sí que és una història distreta i que es llegeix molt fàcilment. La investigació és de pa sucat amb oli, molt en concordança amb els protagonistes i pràcticament la meitat del llibre parla de la seva vida personal i de la d'altres personatges. No hi ha una acció trepidant ni se'ns mostra una Barcelona fosca, però sí una Barcelona partida per la Diagonal, molt diferent a un cantó i l'altre. L'escriptura és molt fresca i això facilita la lectura, fins i tot té molts punts graciosos.

M'ha sorprès l'estil de l'autora, fa bo de llegir. Que la trama tingui lloc a Barcelona té la seva gràcia, però com sempre, això fa que instintivament no ens prenguem massa seriosament els crims i aquesta mena de llibres ambientats en llocs que coneixem tan bé. Tampoc crec que aquest pretengui passar per un llibre fosc i dur, tot al contrari, els protagonistes són 100% humans i familiars. Tot i el poti-poti que descriu, ho he passat bé llegint-lo, és una autora per tenir en compte.

Puntuació: @@ i mitja