Autor: Jordi Puntí
Editorial, any: labutxaca, 2008 (editat originalment per Proa, 1998)
Gènere: Relats
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català
Premis: Premi de la Crítica 'Serra d'Or'

A través de deu històries petits, deu narracions, tres d'elles relacionades, Jordi Puntí ens va desgranant la vida d'uns personatges anodins, solitaris, ja sigui de fet o de sentiment, que expliquen les seves vivències i records. Un home mediocre que va ser pres per un superdotat de petit, l'evolució i decadència d'un escriptor de renom, la paranoia d'un home obsessionat amb la infidelitat de la seva dona, les vivències d'una família romana en un restaurant xinès o la feineta d'uns goril·les que busquen un suec, treballador d'un pàrquing són algunes de les històries que l'autor relata molt detalladament i amb no poca interacció amb el lector, sens dubte, per fer-nos més properes unes situacions vitals que podrien ser les nostres. 

Jordí Puntí no fa servir la imaginació desbordant d'altres autors, però si una cosa no se li pot negar és que escriu molt i molt bé. Fins i tot podria dir que escriu massa bé. En cas d'aquest llibre de narracions curtes, el ritme és volgudament lent i reposat. Només un o dos dels relats imprimeixen un mínim d'acció, però la resta són molt estàtics, en algun cas, fins la desesperació. Allà on hi ha una gran capacitat literària, hi manca la capacitat atractiva i absorbent d'altres llibres potser no tan dotats.

La conclusió és que el llibre m'ha avorrit en moltes fases, se m'ha fet llarg i lent de llegir tot i tenir només dues-centes pagines. No obstant, no puc deixar de valorar que l'autor és un bon escriptor i fins i tot hi ha alguns girs narratius força brillants, que a mi no m'entusiasmin aquests ritmes tan lents i tan descriptius no vol dir que no puguin agradar a altra gent. De fet, el llibre va ser premiat i va rebre bones crítiques. No em penso rendir amb ell, és un autor que val la pena llegir.

Puntuació: @@