Autor: James M. Cain
Editorial, any: labutxaca, 2009
Títol original, idioma, any: The postman always rings twice, anglès, 1934
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Manuel de Pedrolo
Número de pàgines: 141
Llegit en: Català

Frank Chambers viatja en un camió carregat de palla fins que el fan baixar. És un home sense ofici ni benefici que sobreviu fent feinetes aquí i allà, no li agrada quedar-se massa temps al mateix lloc. Però aquest cop ha anat a petar a la taverna Twin Oaks, i allà l'amo, un grec llardós, li agafarà simpatia de seguida. Li ofereix una feina i un sostre, i el nostre vagabund accepta, però no precisament per l'hospitalitat d'en Nick Papadakis. La seva dona, la Cora, està de molt bon veure, i entre ella i en Frank de seguida s'estableix una química difícil de refrenar. No trigaran a tenir el seu primer encontre íntim, a esquenes del marit d'ella, és clar. I posat que l'amor floreix entre ells, només tenen un obstacle que salvar. Però a grans mals, grans remeis, oi?

Més que per la novel·la, aquest títol és conegut per la famosa pel·lícula protagonitzada per uns joveníssims Jack Nicholson i Jessica Lange, o fins i tot per una versió encara més antiga. Es tracta d'una crònica negra, els protagonistes són els que volen delinquir, i la investigació arriba a posteriori, quan nosaltres ja sabem perfectament què ha passat. El llibre té prop de 80 anys, però no se li nota el pas del temps. La passió, l'ambició, la desconfiança, l'amor i l'odi són els temes centrals, una trama molt psicològica que costa saber cap on portarà. Es llegeix d'una revolada, tot i que m'ha semblat que mica en mica anava perdent un pèl de força. No obstant, tot el que passa té la seva importància.

El dilema que planteja el llibre m'ha semblat molt interessant, i les conseqüències que se'n deriven també. Aquesta idea està molt ben tractada i se'ns planteja des de diferents vessants, fa pensar. Penso que és d'aquests llibres que si fos gaire més llarg començaria a perdre, però té la mida justa. L'he trobat recomanable i potser aquesta sensació que va de més a menys només és una percepció meva. I per cert, em dec haver despistat... algú em pot explicar el perquè del títol?

Puntuació: @@@