dissabte, 25 d’agost de 2012

Llibres de platja

Per aquells que som lectors habituals, una de les qualificacions més despectives que solem atorgar als llibres és la de 'llibre de platja'. Un llibre que només és per passar l'estona, en el que no hi trobem històries èpiques, ni grans reflexions, ni una enrevessada trama d'allò més documentada. Tampoc exercicis literaris, ni biografies, ni aquells clàssics que tothom coneix. Un llibre de platja és aquell amb argument fàcil i potser una mica gamberro, que no té una gran profunditat i els personatges són més aviat plans. Un llibre, en definitiva, només per distreure's, que no passarà als annals de la literatura, però que en cap moment no ho pretén.

En parlem malament i els menystenim, perquè sabem precisament que són llibres prescindibles que no passaran a la història. Però el fet de que ens enganxin i no hi hagi manera de deixar-los estar, no ens hauria de fer replantejar-nos això? Perquè aquests llibres poden ser del tot addictius. Ja he dit algun cop que alguns llibres presumptament boníssims m'han avorrit, o no m'han atrapat, però en canvi, alguns d'aquests de 'passar l'estona' no hi ha hagut manera de deixar-los. I què busquem en llegir? Suposo que diferents coses, però jo generalment una abstracció, distreure la ment, oblidar-me que fora hi ha un món força merdós. Poder entrar al llibre és genial, i aquests llibres tan poc valorats de vegades m'ho permeten. Per tant m'agradaria reivindicar aquests llibres de platja, aquests que els donem la mínima qualificació que es pot donar (si descomptem la de carn de foguera), perquè em donen el que sovint busco en l'activitat de llegir. Que per molt temps tinguem llibres dolents, d'aquests que només podem llegir a la platja... que a més a la platja jo hi poso ben poc els peus!

19 comentaris:

  1. des de quan se li dona una mínima qualificació a un llibre que enganxa?

    ResponElimina
  2. Jo sempre he dit que un bon llibre és el llibre que m'agrada; per tant jo si que valoro aquests "llibres poc valorats". Igual que tu, el que busco quan em poso a llegir és passar una bona estona amb una lectura que m'interessi i si això ho aconsegueixo amb un llibre d'aquests de platja doncs perfecte. Moltes vegades, a més, aquests llibres són super-vendes; cosa que vol dir que han enganxat a molta gent i que alguna cosa bona deuen tenir malgrat que no siguin alta literatura (un concepte que fa una mica de por, per altra banda).

    ResponElimina
  3. Estic bastant d'acord amb el que diu en PONS (després miraré a veure si tinc febre hehehe) però jo, a un llibre que m'enganxa, no li donaria pas baixa qualificació. Potser seria conscient que no és una obra mestra (sempre acabem al mateix lloc hehehe "què és un BON llibre?") i no li donaria la màxima, però, com a mínim, les tres arroves les tindria :-)

    Efectivament, com diu en MAC, i jo sempre he defensat, "un bon llibre és el llibre que m'agrada"... Exemple típic: Agatha Christie.

    Alguna cosa ha de tenir aquesta bona dona. Algú que ha aconseguit tants milions de lectors no pot ser infravalorada... té obres millors i altres més fluixes, però la majoria enganxen molt. Darrerament n'he llegit dues: Intriga en Bagdad i El misterio de la guía de ferrocarriles, que m'ho han fet passar molt bé ;-))

    Això sí... platja no, eh? uffff... sorra enganxosa, ecs.

    ResponElimina
  4. No m'havia plantejat mai això de llibres de platja. Vaja, jo no en dic així, que jo a la platja m'enduc el que tingui entre mans en cada moment, clar. Però entenc de quins llibres parles, per exemple a mi em va passar (i crec que ja ho he dit anteriorment) amb la saga Crepuscle. Ho sé, són una púrria literària i l'argument és cada cop més estrambòtic, però em van enganxar com una mala cosa. Jo no els llegia a la platja, però si a classe o a la biblioteca.

    ResponElimina
  5. Completament d'acord amb el que dius.
    Fa molta ràbia quan veus que un llibre t'ha agradat molt i el qualifiquen com a llibre de platja.

    ResponElimina
  6. Doncs jo he escrit "llibre de platja", però no de manera pejorativa. Son llibres que has definit molt bé, i que a vegades es precissament el que volem. Hi ha llibres cientifics, historics, novel.la negra, poesia,.. bons i dolents. El terme llibre de platja no implica dolent, implica el mateix que seria cinema d'autor o cinema comercial, cançons o "la canço de l'estiu",..., no són ni millors ni pitjors sinó diferents, i dintre d'aquí en tindrem de bons i dolents, i tindrem bons llibres de platja que ens faran gaudir d'una molt bona estona, pel.licules comercials que ens posarem en video varies vegades a casa, moltes més que qualsevol altra molt oscaritzada, i reconeixem i cantem cançons de l'estiu 20 anys despés que surtin.

    ResponElimina
  7. Jo sóc una fan dels llibres de platja, però no només per l'estiu, sinó per moments personals en què la ment et demana una cosa que t'absorbeixi dels problemes de la vida i et faci oblidar sense haver de pensar massa. Per mi l'exemple és la Marian Keyes. Crec que cada llibre té el seu moment, ni que sigui una gran obra literària ni que sigui un llibre qualificat com prescindible.
    Estic amb tu.

    ResponElimina
  8. Em sembla que ja està tot dit: per mi el terme "llibre de platja" o "llibre per pasar l'estona"- que és el terme que acostumo a utilitzar no té res de pejoratiu. Només indica que és un llibre divertit, entretingut i que m'ha agradat però que no passarà als llibres de literatura universal. Per mi és més que suficien per donar-l'hi una bona qualificació

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. És una molt bona reflexió, perquè cal reconèixer que aquests llibres no són completament inútils. De fet, són una bona manera de cobrir un impàs entre "gran" novel·la i "gran" novel·la, i com bé dius són una diversió entretinguda que no fa mal.

    Suposo que dins d'aquesta categoria els pitjors són aquells que es presenten com l'obra mestra de la literatura universal però darrere només s'hi amaga un llibre de platja que (aleshores si) decepciona molt.

    ResponElimina
  11. M'ha fet gràcia el nom, xq justament els faig servir per això, per anar a la platja!

    Com que no sóc gran lectora i necessito de tot, d'aquests tb en faig us, facilets, sense pretensions, ni llenguatges ni maneres d'escriure complexes, o més que complexes que et demanen endinsar-te molt dins de la novel·la. I justament ara n'estic llegint un d'aquests. El primer dia, de Marc Levi, fantàstic per dur a la platja!!!

    M'agrada el darrer paràgraf. Tb son necessaris aquests llibres. Crec que aprenenm a valorar els llibres de qualitat xò tb en necessitem que entretinguin i prou, sense més objectius. I x gent que no és gens lectora, si en llegeixen algun d'aquests i s'enganxen, potser trobin el cuquet i es vagin convertint en lectors habituals (de llibres de platja o d'altres amb menys sorra).

    ResponElimina
  12. jo si que quan vaig a la platja o piscina trio un determinat tipus de llibre: poc voluminos, res de luxes i que sigui lleuger de llegir. Cosa que no vol dir "dolent", perquè si és dolent tampoc assoleix la funció que té i no caldria que me n'endugués cap.
    Encara que la veritat és que tampoc no hi dedico massa temps a llegir en aquests llocs.

    ResponElimina
  13. m'he deixat el motiu.
    és que no m'hi puc concentrar amb tan rebombori al voltant.

    ResponElimina
  14. Jo, aquest any, he tingut uns 'llibres de platja' brutals; 'El Mercader', 'Honrarás a tu padre', 'La fiesta del Chivo' i 'El pit-roig'. Una abraçada i felicitats per la nominació pels C@ts.

    ResponElimina
  15. Estic d'acord. Jo aquest estiu, entre bany i bany he llegit "El enredo de la bolsa y la vida" d'Eduardo Mendoza, un llibre lleuger però molt divertit, d'aquells que et desemboiren.

    ResponElimina
  16. Com que ja estem a setembre, ja serà hora de deixar de parlar de llibres de platja, oi? Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. No ha sortit cap veu discordant aquest cop, i en canvi hi ha hagut alguns arguments que m’han agradat en favor dels llibres de platja. Reflexionar sobre llibres també m’agrada molt!

    Pons, potser mala qualificació no, però se li té mala consideració, perquè és un llibre facilot. Sembla que ens n’haguem d’amagar de que ens ha agradat.

    McAbeu, sobre què és un bon llibre ja n’hem parlat altres cops, i coincidim, crec que és arriscat dir que un llibre és bo de manera general. És bo per nosaltres i ja està. El que sí que es pot fer és ser objectiu i dir que un llibre està ben fet pels motius que sigui, però pot no agradar-nos. I és clar, a mi quan un llibre em distreu i m’enganxa, penso que és bo, i així el puntuo. És una cosa que va molt a gustos, i per això és perillós, però cadascú és lliure d’opinar, oi? També he topat amb súper-vendes que es nota que estan destinats a gent que no llegeix massa, que impressionen als pocs habituats, i si els llegeixes tu els trobes poca substància. O potser és que els que llegim apliquem més severitat a aquesta mena de booms literaris?

    Assumpta, m’agrada com ho expliques perquè és talment així. Jo he donat tres i quatre arroves a llibres que se suposa que són només per passar l’estona, i en canvi m’he carregat llibres molt valorats. Però és que si m’hi paro a pensar, aquests primers em passen com l’aigua, i l’argument, per ximple que sigui, m’ha enganxat molt i no podia parar. Què he de dir, que és un llibre qualsevol? Home, si jo ho he passat de conya! Doncs el puntuo bé. Un bon exemple per tu és aquest de l’Agatha Christie, és clar. Té molts seguidors, i passant per sobre de les crítiques que se li han fet en aquest mateix blog, tots sabem que són obres que et mantenen enganxat per saber qui és l’assassí, historietes molt blanques i gens macabres, però amb les que passes una bona estona. I això és el que demano jo a la lectura, que m’enganxi, que em distregui. Després cadascú té els seus gustos, però aquestes premisses s’han de complir.

    Yáiza, jo per la platja no hi paro massa, però on sí coincidim, que també podria ser una denominació d’aquestes, és amb això dels llibres d’estiu. Sembla que a l’estiu s’ha de llegir coses fresques, lleugeres, novel•la negra, coses així. Jo llegeixo el que agafo, no em miro el mes que estem. I si vaig a la platja o a la piscina o de viatge, m’enduc el que llegeixi llavors, tret que pesi molt i els de Ryanair no m’ho deixin pujar. ‘Crepuscle’ és una cosa que no llegiria, però suposo que el podem incloure clarament en aquesta classificació. Res, si distreu i enganxa, qui ens ha de dir que no?

    Maria, és per això que de vegades els ‘entesos’ em fan tanta ràbia. Menystenir les obres que compleixen perfectament el seu objectiu és incorrecte. Una altra cosa és que t’ho venguin com la gran obra de la història, i després sigui per passar l’estona. Però si es fa per passar l’estona, i és així, doncs què més vols.

    Martí, em sembla que coincidim tots amb que no té per què ser un terme despectiu, sinó que parla d’una obra comercial, fàcil de llegir i que t’enganxa per la seva simplicitat. Però, precisament per tot això, estan poc considerades, no és despectiu, però sembla que no pots dir d’elles que són genials, que te les has llegit en un tres i no res, justament perquè ja tenen l’etiqueta. Però amb els exemples que poses em deixes sense arguments. La conclusió que en podem treure és la mateixa, però. Hi ha obres, del tipus que siguin, que tenen una qualitat intrínseca i que per això són valorades, però molts cops tendim a consumir qualitats inferiors perquè no ens volem escalfar el cap, són fàcils i ens ajuden a passar l’estona. De preocupacions i temes seriosos ja en tenim molts a la vida. Les opcions d’oci han d’ajudar a mantenir el cap ben fresc.

    ResponElimina
  17. Botika, veig que saps molt bé de què parlo, exactament és aquesta mena de llibres els que calen de tant en tant, que no ens escalfin el cap. A l’hivern també els llegim, però queda estrany dir llibre de platja llavors, no? No he llegit res de Marian Keyes, però m’ha passat a prop i pel que tinc entès no sempre proposa temes banals, també aprofundeix força en els problemes de les dones, i en les complicacions de les relacions. Probablement no llegiré mai res d’ella, però penso que si són llibres de platja, almenys són dels que aporten alguna cosa més també.

    Mireia, no defensis el teu home, eh! Mira que va ser en un post seu que se’m va acudir aquesta reivindicació dels llibres anomenats de platja. Segur que ja ho sabies. Ja ho hem comentat, no és despectiu, però sí que se’ls atorga poca consideració, això que dius que no passaran a la història. Però per què, si potser m’han atrapat més que molts altres que ja formen part de la història. Per què els considerem tan poc valuosos quan compleixen el seu objectiu a la perfecció?

    MBosch, potser anomenar Grisham i King com a ‘escriptors de platja’ és massa. Fan ‘best sellers’, cada llibre és un èxit, però tampoc no són trames fàcils, tenen certa qualitat, és clar. La línia és molt fina, suposo que els consideres així, tot i que t’agraden, per això de que són súper-vendes, però jo no tinc aquesta sensació amb ells, vaja, King no l’he llegit, però Grisham em sembla un punt superior a d’altres. Amb ell aprens el funcionament dels advocats, en els múltiples àmbits en els que treballen. En canvi, un llibre de lladres i serenos no aporta massa, només distracció, però enganxen molt. Ara, en el que sí que t’he de donar la raó és amb que han d’estar ben escrits. Si són una patata bullida, ni a la platja ni enlloc.

    Màgia, entre grans novel•les, i entre novel•les grans! Després d’un totxo, ja va bé alguna cosa que no ens compliqui massa la vida, sobre l’ordre de lectura de llibres també en podríem fer un post algun dia. Com l’encertes! Això és el pitjor que li pot passar a un llibre, que el venguin com una obra mestra. Penso que les obres mestres són aquelles que s’ho guanyen a pols estan allà i és la gent mateixa les que les avala. Però a aquestes que se’ls fa tanta propaganda acaben decebent perquè l’expectativa és alta. Potser no és mal llibre, però segur que molts lectors acabaran deixant anar un ‘no n’hi ha per tant’.

    rits, he sentit parlar bé de Marc Levy, però no el llegiria, és clar. Sí que em sembla una bona lectura de platja, has trobat un bon exemple. I tot i ser facilot i no portar massa feina, tampoc deu ser una novel•la de pa sucat amb oli, té prou fama. Segur que és ben distret i enganxa, i aquest és l’objectiu que diem, els llibres han de complir això, que són una manera d’entreteniment, no? Per llibres de text, a la carrera. Molt ben vist el que dius al final, per molt que ho puguin criticar, jo preferiré sempre que algú llegeixi novel•les d’aquestes i que vagi fent, que no que no llegeixi mai res. Llegir és llegir, i és cultura que guanyes. Encara que els temes siguin frívols o poc profunds.

    Jomateixa, la que has muntat amb la teva recomanació de ‘Gent letal’. Perquè has de saber que aquest post té com a fonament aquest llibre. Jo el vaig trobar molt distret i addictiu, tot i que no deixa de ser una fantasmada per passar l’estona. Però l’objectiu el compleix. És curiós que jo parli de llibres de platja perquè no vaig mai a la platja ni a la piscina. I si hi vaig, m’emporto el llibre que tingui entre mans en aquell moment, sigui quin sigui.

    Jordicine, que lladre, que te’ls emportis a la platja no vol dir que siguin ‘de platja’! Els que cites no m’ho semblen pas. Gràcies i felicitats a tu també.

    Sam, no l’he llegit aquest precisament, però sí, suposo que Eduardo Mendoza podria ser un autor de capçalera de llibres de platja, però de qualitat, eh? No s’ha de menystenir la lletra d’aquest home, que ho fa prou bé.

    ResponElimina
  18. No, no t'agradaria el de Levy (vaja, crec). Aventuretes i un pèl de sucre, xò passa fresquet, que ja va bé per a les temperatures.

    ResponElimina
  19. Jo mai he tingut llibres de platja perque sempre hi he portat els llibres que ja tenia entre mans a casa. De fet, només llegeixo llibres que realment m'interessin molt o que m'hagin recomanat massa cops. El darrer llibre que vaig llegir a la platja fou Mecanoscrit del segon origen, una obra que considero imprescindible. Per a mi "llibre de platja" no és cap menyspreu a cap llibre, ja que trio sempre els llibres que considero dignes de la meva atenció i temps. ;)

    ResponElimina