Autor: David Martí
Editorial, any: Edicions 62, 2012
Gènere: Ficció històrica 
Número de pàgines: 262
Llegit en: Català

La Lluna Aymerich, aprenent de metgessa i descendent d'un llinatge relacionat amb la bruixeria, espera amb la seva filla adolescent Eulàlia la tornada del seu estimat, Hug de Montcada. Però els mals averanys enfosqueixen la Barcelona de 1562 i el noble no arribarà mai a tornar a abraçar dona i filla, la mort el ve a buscar quan és a punt d'arribar a casa. Però no és una mort casual, els seus botxins busquen el Llibre de les Essències, un tresor que amaga secrets que alguns anhelen posseir. Aquest llibre està molt ben custodiat, tota una germandat en té cura, però els enemics no s'estan per romanços, el volen aconseguir a tota costa. Amb l'ajuda d'un amic de la família, el frare Salvador, la Lluna prendrà consciència de la importància del llibre, i de mantenir-lo fora de l'abast de les mans equivocades. Però no és només el llibre que cal protegir, mantenir-se amb vida ella i els seus esdevindrà també una odissea.

El punt fort d'aquest llibre és que es llegeix molt ràpidament. Escriptura fàcil i història interessant. A partir d'aquí, comencen els defectes. Es promet una trama emocionant i no existeix. Els punts aparentment importants perden força i no acaben per ser res. Es pot dir que el llibre s'acaba diluint en ell mateix. La sensació que li falta suc i li sobra xerrameca va en augment a mesura que llegeixes. A més, els personatges són completament inversemblants, del primer a l'últim. I el que és pitjor, no sembla massa ben documentat.

Costa puntuar malament un llibre del qual has anat passant pàgines a molt bon ritme, però en aquest cas he anat caient en el desànim, sense arribar a aquell punt de voler tirar-lo per la finestra. Però no tinc altre remei, és un llibre fluixet, fluixet, com si l'escriptor s'estigués posant en temes que no domina en absolut i no hagués fet un esforç per aprofundir. No perquè mori molta gent és més emocionant i punyent. Si no m'expliques més del que provoca tot l'enrenou no em justifiques les 262 pàgines. En fi, petita decepció.

Puntuació: @