Autor: David Vann
Editorial, any: labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: Sukkwan Island, anglès, 2008
Traductor: Francesc Rovira
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 169
Premis: Llibreter 2011
Llegit en: Català

Després del seu segon divorci, en Jim compra una illeta a l'arxipèlag sud d'Alaska i pretén anar-hi a viure almenys un any en una cabanya equipada, subsistint del medi. No se n'hi va sol, s'emporta en Roy, fill del seu primer matrimoni, amb el que espera estretir llaços perduts. El nen, de només 13 anys, no sap què hi pinta allà i només pensa en tornar, pràcticament l'han obligat a deixar la seva vida enrere i per si no fos poc, el seu pare no sembla massa equilibrat, hi posa més voluntat que coneixements per poder sobreviure, i alguna cosa no va bé en el seu cap. Mica en mica, a força de moltes nits lacrimògenes, anirem descobrint què va anar malament en els dos matrimonis del pare i què els ha portat a l'illa. No queda massa clar qui és més criatura dels dos, però el que sí que es farà palès és qui és el més valent.

El llibre té dues parts, està escrit en tercera persona, però la primera és des de la perspectiva del nen, i la segona passa al pare, encara que l'acció és lineal. A banda d'això, no té separacions i la narració és molt descriptiva i una mica angoixant. Hi ha diàlegs, però passa totalment de signes de puntuació, res de guions. No és una obra càndida ni bucòlica, sembla que es tracta de l'home contra la natura, però acaba sent l'home contra ell mateix. És cruel i molt dur, tant pel que passa com per les reflexions dels protagonistes, l'autor no estalvia cap detall, cap ni un.

M'ha resultat difícil, bàsicament per dues coses. Durant moltes estones se m'ha fet pesat, tot i que s'ha de reconèixer que està ben escrit. L'altra, perquè com deia, és terriblement dur, penso que no m'arronso davant de massa cosa, però potser per ser una història petita es fa més creïble i, per tant, molt més dura. Es converteix en una espiral en la que ningú voldria trobar-se. Potser és una gran obra, cala fins els ossos, però sens dubte, no és per a tots els públics. Em costa recomanar-la, és un llibre que està ben fet, però que desitjaries que no ho estigués tant.

Puntuació: @@
Aquesta és la ressenya número 100 del Llibres, i punt!!