Autor: Fabio Geda
Editorial, any: Bridge, 2011
Títol original, idioma, any: Nel mare ci sono i coccodrilli, italià, 2010
Traductor: Xavier Solsona
Gènere: Biografia 
Número de pàgines: 207
Llegit en: Català

Aquesta és la història de Enaiatollah Akbari, un jove afganès que va haver de fugir del seu país per salvar la vida, per bé que no n'era massa conscient quan la seva mare, en un acte de molta voluntat, el va portar a Pakistan a l'edat de 10 anys, i  el va abandonar allà. L'únic que li va deixar són tres consells, i la soledat en un país estranger. Però era això o la mort, la situació a l'Afganistan és molt complicada pels que no segueixen els talibans. A partir d'aquí comença el camí de l'Enaiat cap una vida millor, encara que aquest camí no seran flors i violes i haurà de patir molt per sobreviure i sortir-se'n. Però en una travessia com la seva no n'hi ha prou amb ser un supervivent, cal també un puntet de sort. Ens ho explica ell mateix amb força detall, tot conversant amb l'autor del llibre.

El llibre està escrit com una conversa entre el nano i l'autor, el jove afganès li narra la seva història i el mateix autor intervé algun cop per preguntar o puntualitzar alguna cosa, és una redacció curiosa. No és un text de gran qualitat literària, el noi parla de manera molt desorganitzada i saltant d'uns temes als altres, però el que importa és el que explica, la seva situació durant els anys de camí no és gens fàcil, i se'n va sortint. Els diferents capítols porten el nom del país en el que transcorren.

La història és sorprenent i passa bé, no és massa llarg i és fluid. M'ha entretingut, però tampoc no m'ha despertat massa interès, és bo conèixer altres realitats, però algunes històries t'arriben més que d'altres. No dic que aquesta no ho faci, però personalment vaig gaudir molt més quan vaig llegir Persèpolis de la Marjane Satrapi, que és el més semblant que recordo. Una historieta per passar l'estona, sense més, d'un nano que la vida ha fet més savi del que li pertoca per edat.

Puntuació: @@