Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial, any: La Campana, 2010 (publicada el 2008)
Gènere: Relats 
Número de pàgines: 167

Homes de la Lluna que treballen al camp com a esclaus. Una zebra que fuig d'una lleona servint-se dels ensenyaments de la seva mare. Un nàufrag que és rescatat per un vaixell tripulat per sonats. Un congrés nacional-socialista que és una olla de grills. Un home lligat a la seva dona morta en mig de la selva. Un jove al que se li ha convertit un braç en una pota d'elefant. Un submarinista que és engolit per una balena. Un romà nou-ric amb aspiracions. Un esquimal que persegueix un ós polar. Un espantaocells que dialoga amb un corb. Els problemes del testimoni d'un accident. Dues ciutats que pugnen pel favor d'un rei i per salvar la pell. Un armari que engoleix éssers vius a casa del matrimoni perfecte. 13 contes originals i diferents que només tenen en comú que són tristos i que expliquen un tràngol. Estrafolaris, inversemblants i surrealistes, però tots amb missatge, i sobretot, tots ells sorprenents.

Es tracta del llibre de relats més surrealista que he llegit mai, però precisament per això és diferent a la resta. Tinc Sánchez Piñol per un escriptor amb una imaginació desbordant que arriba allà on no arriben d'altres. Penso que explota amb molt encert els seus estudis d'antropologia, però a més té una manera d'escriure que m'agrada força. Els contes d'aquest recull són de llargada diversa i completament diferents els uns dels altres. El denominador comú és que són idees molt originals amb finals que et deixen de pedra. Alguns són alliçonadors, d'altres et cauen damunt com una llosa. Mentre llegeixes saps segur que alguna cosa ha de passar.

Entenc que posar pels núvols aquest autor és una opció molt personal i precisament els trets que a mi m'atreuen tant poden fer enrere a algú altre. M'agrada molt el seu estil narratiu i el ritme que imprimeix. Com dic sempre, no sóc massa de llegir relats, però potser és per les experiències amb altres autors que no m'acaben de dir res. Però aquest recull m'ha agradat, és divers i no hi ha lloc per l'avorriment i la repetició. El recomanaria, però si espereu realisme, potser us creuarà els cables.

Puntuació: @@@@