Autora: Sònia Fernández-Vidal
Editorial, any: labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: La puerta de los tres cerrojos, espanyol, 2011
Traductor: Jordi Cantavella
Il·lustrador: Oriol Malet 
Gènere: Juvenil 
Número de pàgines: 208

Començar el dia amb una cita d'Einstein misteriosament apareguda al sostre de l'habitació no és el millor que li pot passar a un adolescent gandul i amb pocs amics. Però no serà l'única sorpresa que tindrà en Niko. Per anar a l'institut decideix prendre un camí que no és l'habitual i topa amb una casa que no ha vist mai. És un edifici molt alt que només té una finestra tapiada a dalt de tot. I a la porta, tres panys. Però això no és el més sorprenent. Sembla ser que els habitats d'aquell casalot l'esperen, precisament a ell. A través d'aquesta porta tan estranya en Niko accedeix al món quàntic i aprèn un munt de conceptes que fins ara li eren desconeguts i que li semblen poc menys que màgia. En el seu periple pel món de la física quàntica tindrà la inestimable companyia de l'elf Eldwen i la fada Quiona. Els tres tenen una missió. Però quina?

Aquesta és una obra molt original i curiosa. Ens endinsa en la física quàntica però descrivint un mon de fantasia tipus País de les Meravelles. Està destinat clarament a un públic juvenil, si no encara més jove, però els conceptes que descriu, posant-hi molta imaginació, són tan difícils que fins i tot així costen d'entendre. Una altra semblança amb 'Alícia al país de les meravelles' és que hi ha il·lustracions per tot el llibre. És molt ràpid de llegir i té trets divertits, encara que les parts no divulgatives són una mica infantils.

A principi d'any ja vaig llegir la Brevíssima història del temps i aquesta seria l'edició per 'dummies', en forma de novel·la juvenil. Trobo que té mèrit treure una història d'un camp tant complicat com la física quàntica, i això s'ha de valorar. A mi m'ha agradat i m'ha distret, tot i que em segueixen faltant alguns perquès, no sobre el llibre, sinó sobre els conceptes. Ah, naturalment també hi surt el meu estimat Gat de Schrödinger, no podia ser d'una altra manera! Una lectura diferent i sorprenent.

Puntuació: @@@
Recomanat per l'Audrey.