Autor: John Boyne
Editorial, any: Empúries, 2009
Títol original, idioma, any: The House on Special Purpose, anglès, 2009
Traductor: Jordi Cussà
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 430

A les acaballes de la seva vida, i amb la dona malalta, Gueorgui Jatxmienev rememora la seva sorprenent història. Fill de pagès al poblet de Kaixin, la seva sort va canviar radicalment quan per accident va entomar una bala que anava dirigida al Gran Duc Nicolau Nicolàievitx, cosí germà del Tsar Nicolau II. Agraït, el Gran Duc se l'emporta a Sant Petersburg convertit en tot un heroi. Des d'aquell moment, amb només 16 anys, passa a ser l'escorta personal del fill del Tsar, Alexei Romanov, un noiet hemofílic de només 11 anys cridat a ser el nou Tsar de totes les Rússies quan sigui gran. Són temps convulsos i la Primera Guerra Mundial passa factura a tot Europa. La missió d'en Gueorgui no és fàcil, però encara se li reserva una gran sorpresa: la princesa Anastàsia, filla petita del Tsar. Aquesta és la història d'un home que va viure de prop la caiguda de l'imperi Romanov i el final de la Rússia dels tsars, però també la història d'un amor tan gran com impossible.  

La història es desenvolupa en dos escenaris, en capítols alterns. Per una part s'expliquen els fets esdevinguts al Palau d'Hivern en èpoques de la Primera Guerra Mundial, i per l'altra es relata la vida posterior d'en Gueorgui en sentit invers, en moments puntuals, des del 1981 fins a convergir amb l'altre fil argumental. És una història molt ben trenada i que manté dubtes i suspens fins al darrer moment, cosa que la fa força interessant. És un llibre força llarg i no deixa de ser una història d'amor, però dista molt d'una novel·la rosa, és més aviat trist per les dificultats que s'hi narren. Els protagonistes no tenen una vida fàcil. Alguns des esdeveniments al llarg del segle XX no tenen massa importància per la trama, però no deixa de ser la història de tota una vida, i una vida té de tot. L'autor aprofita per repassar el marc històric europeu en cada moment.

L'època dels tsars és una gran desconeguda per mi, tota la història de Rússia, de fet. No puc dir que sigui un camp d'interès, tot i que em genera certa curiositat. Però una cosa que sí que m'agrada és quan es barreja història amb personatges de ficció i aquestes dues coses s'entrellacen. Per tant he gaudit amb aquesta interacció, per bé que és molt poc creïble que un pagès com en Gueorgui pugui arribar tan lluny amb la família imperial russa. És una lectura agradable i força recomanable, una història treballada i aparentment documentada. A mi m'ha convençut, tot i que no aconseguia llegir a la velocitat esperada, potser és un pelet dens.

Puntuació: @@@@ (generoses)