dissabte, 4 de febrer de 2012

Relectures

Hi ha qui pensa que alguns llibres s'han de llegir un cop i un altre. No dic que no es pugui fer, però he de dir que he tingut males experiències amb les relectures. Alguns llibres de culte tenen fama de tenir fidels que els repassen cada cert temps. Jo no tinc cap llibre d'aquesta mena i quan decideixo tornar a llegir un llibre és perquè m'ha fascinat. De possibles lectures n'hi ha tantes que només encabeixo una repetició si realment penso que val la pena. Llavors és quan em trobo sorpreses desagradables. La més clara és un llibre que el primer cop m'havia causat una impressió immillorable: El ocho. Tant era així que vaig tornar a agafar les seves 860 pàgines segur de que hi trobaria nous matisos interessants, i el que vaig trobar va ser una decepció de ca l'ample. Em vaig adonar que no era per tant, que ni de bon tros mereixia el pedestal on jo l'havia situat. També em sembla que el segon cop de 1984 m'ha avorrit més que el primer. Fins i tot vaig intentar-ho amb El senyor dels anells i ho vaig deixar estar. Ara, també he de dir que un parell de llibres han resistit aquesta mala segona impressió: El juego de Ender, per mi una obra mestra de la ciència ficció, i curiosament El Silmaríl·lion, que és més dur de llegir que El Senyor dels anells, però que vaig acabar perquè el llegia al mateix temps que altra gent.

En un parell de casos la relectura ha estat positiva, però en els altres m'he endut una decepció, més gran o més petita, ja he dit quins exemples tinc més clavats. Em pregunto si val la pena tornar a llegir un llibre que ens ha encantat, es corre el risc que ens decebi, i ja sabem que això no té camí de tornada. Amb sort, reafirmem la nostra idea, però si no, és un llibre que tatxem d'aquella llista mental que tots tenim, la dels nostres llibres preferits. Val la pena arriscar-se a això?

20 comentaris:

  1. No m'agrada rellegir els llibres, el risc que comentes es massa alt per jugar-se-la. Tot i així vaig fer dos excepcions:
    - El pirata garrapata
    - Eric (Terry Pratchett)
    No cal dir que els dos van perdre una mica, però tampoc fins arribar a decebre.

    ResponElimina
  2. Eeeeeehmmm... jo abans solia rellegir molts llibres. Cada cop ho faig menys. Per exemple, quan era petita, vaig llegir molts cops alguns (dels molts) que tenia del Vaixell de Vapor. Clar, eren curts i ràpids de llegir... Després hi ha llibres que he llegit un fotimer de cop, vegi's els els tres primers de Harry Potter. Tots els HP, els he llegit en castellà i en anglès, excepte l'últim que ja només el vaig llegir en anglès. Hi ha més llibres de la meva adolescència que he llegit més d'un cop, o més d'un cop en idiomes diferents. També crec haver llegit un parell de cops L'ombra del vent, i una trilogia juvenil de la Isabel Allende (La Ciudad de las Bestias, etc). Com que últimament llegia poc, doncs rellegir encara menys, és clar. Hi ha llibres que he pensat que voldria rellegir, per exemple, Els Pilars de la Terra. Però amb el gruix considerable d'aquesta novel·la, em penso que ho hauré de tenir mooolt clar abans de fer-ho.

    En la majoria dels casos no m'he sentit decebuda després de la segona lectura. Simplement, contenta d'haver-ne tornat a gaudir... En alguns casos la relectura ha estat molt positiva. Un altre exemple: La plaça del Diamant. El vaig llegir per primer cop amb 13 o 14 anys, i crec que no vaig entendre massa res, més aviat em va avorrir. Després el vaig tornar a llegir dos cops més, un d'ells a batxillerat perquè entrava a la selectivitat, i després per l'any Rodoreda, que va ser poc després. Cada cop m'ha agradat més! L'he trobat més bo i més interessant amb cada lectura (i això que l'últim cop també vaig aprofitar per veure la pel·lícula i l'obra de teatre, això últim, dos cops).

    Així que no sé, em soprèn una mica l'efecte que et produeix en tu això de la relectura. Per mi fins ara ha estat bé. Hi ha altres llibres que sé que vull rellegir, i si de moment no ho faig, és perquè hi ha mooooltes coses per llegir, i poc temps per fer-ho!

    ResponElimina
  3. Doncs a mi m'agrada rellegir llibres de tant en tant, aquells que m'han agradat, i no em sol passar això de decebre'm, al contrari.
    L'any passat vaig rellegir El senyor dels Anells i em va encantar com la vegada anterior.

    El ocho a mi no em va fer el pes, perquè em va agradar el que havia llegit abans de la mateixa autora, El círculo màgico. I és clar, era el mateix..... xò veus, fa temps que em plantejo rellegir El círculo màgico.

    El juego de Ender està molt bé, oi? fa temps que hi penso, xò després mai l'acabo agafant, i la pila d'ara és espectacular....

    ResponElimina
  4. Jo abans rellegia més que no pas ara... era molt i molt relectora... ara cada cop menys.

    Rellegia, sobretot, Pedrolo. No em decebia perquè sóc una fan incondicional.

    Però ara no sé si m'arriscaria a rellegir gaires coses.

    ResponElimina
  5. Ostres! A mi em passa el contrari. Quan els rellegeixo encara m'agraden més.Sobretot em passa amb els que són ensucrats, ensucrats. Evitaré citar-ne perquè sé que no és el teu estil.

    ResponElimina
  6. Jo n'he rellegit molt pocs, que recordi ara només tres: Els tres mosqueters, El padrí i El guardián entre el centeno. Això sí, aquest últim me l'hauré llegit com set o vuit vegades... Tot i que, ara que hi penso, potser fa més de deu anys que no el llegeixo. Ho hauré de tornar a fer!

    ResponElimina
  7. Penso el mateix, normalment les relectures no acostumen a anar gaire bé, potser un llibre la primera vegada et pot sorprendre i et deixa aquell bon regust, així que millor deixar-ho com està i buscar noves sensacions.

    ResponElimina
  8. Definitivament no ho aconselleria.
    Crec que els llibres tenen el seu moment i ens entusiasmen per un cúmul de circumstàncies, predisposicions i estats d'ànim que es "conjuren" en un moment concret de la nostra vida. Prefereixo quedar-me amb el bon regust de boca del seu record que aventurar-me a una possible decepció.

    ResponElimina
  9. Jo, com la YÁIZA, els llibres que llegia d'adolescent els podia rellegir moltes vegades :-) M'agradaven Els Hollister, de Jerry West, i els d'Enid Blyton que passaven a internats anglesos (la sèrie de Santa Clara i la de Torres de Malory)... M'encantaven!! :-))

    Després, ja vaig començar amb els d'Agatha Christie, alguns dels quals he rellegit varies vegades. Què ha passat en aquestes relectures? Doncs que els que m'agradaven molt m'han seguit agradant molt... però altres m'han decebut una mica. Tot i que gran part d'aquest fet és perquè ARA m'he adonat de la gran quantitat d'errades tipogràfiques i de traducció de les versions d'Editorial Molino. Els arguments em segueixen agradant.

    En els darrers tretze anys (o catorze) he llegit dues vegades TOTS els llibres de Harry Potter, en català. La primera a mida que anaven sortint i la segona, començant pel primer fins al setè. En els darrers tres anys, els llegia juntament amb una amiga, la seva cosina i la meva germana i els anàvem comentant per correu electrònic :-)
    He de dir que la segona vegada encara em van agradar més que la primera :-)

    Ara bé, actualment, amb la gran llista de pendents que tinc, gairebé no rellegeixo res. Tot i que n'hi ha alguns que m'agradaria tornar a llegir (mecatxis!! ja es torna a girar el vent... grrrrr...), per exemple El Casalot de Dickens.

    En quant a El Ocho, me'l va regalar una amiga dient-me que a ella li havia encantat. El vaig començar i al principi el trobava molt bo... però al final el vaig trobar absurd. I és que al principi em feien gràcia totes les coincidències de personatges històrics, etc. Al final l'autora n'abusa tant, que ja em va anar decebent.

    Un llibre que he rellegit i seguiré rellegint és El Petit Príncep :-))

    I ara vaig a veure el Barça... espero rellegir algun títol :-))

    ResponElimina
  10. A mi tampoc m'agrada rellegir, prefereixo quedar-me amb la primera impressió. Només ho he fet algun cop amb alguna lectura que m'havia agradat però que pels anys que havien passat l'havia oblidat completament. No tinc temps per les relectures amb la quantitat de llibres que m'esperen per ser llegits per primera vegada.

    ResponElimina
  11. Jo rellegia abans i de fet un dels llibres que més m'ha agradat Rebeca l'he rellegit molts cops. Si l'agafés ara mateix, estic segura que amb les pàgines inicials o amb d'altres, gaudiria molt...però no amb tot el llibre llegit com si fos la primera vegada. I no rellegeixo, però de tant en tant penso en algun fragment de llibres que m'han agradat i els hi dedico alguna estona.

    ResponElimina
  12. Jo rellegeixo molt poc, perquè m'estimo més aprofitar el temps per llegir alguna cosa nova, hi ha tant i tant per llegir... Només ho he fet en casos comptats i amb llibres que feia molt que no llegia, tipus lectures obligatòries de l'institut (Rodoreda, Delibes, etc), i la veritat és que sempre m'han resultat positives.

    ResponElimina
  13. Jo confesso.... que mai de la vida, mai dels remais, he fet una relectura. El motiu és molt senzill. No és que tingui por a que un llibre que el tinc en un pedestal de cop i volta en baixi. No. El problema que jo tinc és que sempre tinc nous llibres en cartera, sempre en trobo de nous que trobo apassionants de llegir i m'és molt difícil trobar el temps per a agafar un llibre llegit i rellegir-lo (si ja em costa trobar temps per als de nova lectura).

    Amb el que sempre he tingut moltes temptacions de tornar-lo a llegir és amb "Les veus del Pamano", però de moment, segueixo sense trobar-ne el moment... potser si jo confesso...

    ResponElimina
  14. Quasi completament d'acord amb El juego de Ender, i és que jo diria que és una obra mestra i punt. Sense encasellar. L'he rellegit més d'un cop.

    Crec que t'ha mancat el concepte d'envelliment. Els llibres envelleixen perquè el món que els envolta ho fa. 1984 va tenir un gran moment, després un mal envelliment i potser ara tornaria a ser llegible pel context. El Mecanoscrit del segon origen , per posar un exemple més proper, també és un llibre que ha envellit malament, com en general tots els catastrofistes, però qui sap si el futur no els tornarà a donar oportunitats. La història humana és cíclica.

    ResponElimina
  15. Jo he rellegit la majoria de llibres que ma mare tenia per casa (regals de La Caixa, de la col·lecció del vaixell de vapor, Els Hollister, Los Cinco...) perquè eren relativament pocs i en aquella època devorava llibres. Amb el temps no rellegeixo tant perquè n'hi ha massa de pendents però sí que m'agrada fer-ho en alguns casos per dos motius: o bé perquè quan els vaig llegir era massa jove i no en vaig captar tota l'essència i en rellegir-los m'han agradat més; o bé perquè em van agradar tant que no em fa res tornar-los a llegir. NormaPlment no me'n recordo gaire dels detalls i quan els torno a llegir tinc la sensació que retrobo una joia, una cosa mig coneguda; i aquesta sensació m'agrada. A més, segons el procés vital que tingui en el moment de llegir aquell llibre hi veig unes coses i uns significats o uns altres. Poques vegades m'ha decebut la reelectura.

    ResponElimina
  16. Jo ara ja no ho faig quasi mai, però hi ha un llibre que m'he llegit tres cops, amb anys d'espai d'un a l'altre..., i que no m'ha decebut.
    Un món feliç de l'Aldous Huxley.

    ResponElimina
  17. Sempre anem a petar al mateix lloc, jo si no dono voltes a les coses, no vaig enlloc. Gràcies per compartir reflexions amb mi i demostrar-me que a no tothom li passa com a mi, i és més, per explicar-me i fer-me entendre per què.M’agrada reflexionar de molts temes, però ja sabeu que els llibres són una de les meves passions, normal que us acabi fent barrinar a vosaltres també!

    Pons, compartim opinió. Quan parlo de decebre no vull dir que el segon cop vulguis cremar el llibre, només que potser t’ha agradat molt el primer cop, i després veus que no n’hi ha per tant i es perd aquella magnífica primera impressió.

    Yáiza, una bona quantitat d’exemples de relectura, i sembla que en el teu cas, molt exitosos, almenys la majoria. Segur que jo he rellegit llibres que llegia de petit o d’adolescent, però no els tinc tan presents, em recordo més de llibres de més gran. Esta bé veure com hi ha gent que la relectura s’us posa molt bé. Però per exemple, a mi em doldria llegir de nou Els pilars de la terra i que em decebi, em va quedar una molt bona impressió. Potser és que tinc menys paciència la segona vegada i li exigeixo més al llibre ja que hi inverteixo un temps que podria dedicar a altres llibres. Ho dic per trobar-li una explicació. També em sorprèn que un llibre pugui agradar més i més a força de rellegir-lo. Per sort, cadascú és diferent, i fins i tot en això tothom té les seves preferències.

    rits, que valenta amb El senyor dels anells! Jo ho vaig intentar, però suposo que és el que li deia a la Yáiza, moltes pàgines per endavant i menys paciència perquè ja saps de què va i aquell és un temps que pots dedicar a altres coses. De totes maneres, és una obra que m’encanta i no crec que em decebés, senzillament que no em vaig veure amb cor de continuar endavant. Respecte El círculo mágico, el tenim per casa, però ma mare em va dir que no valia res i a ella és dels pocs a qui faig cas, quan era més jove me l’encertava sempre. I sí, El juego de Ender és un llibre de ciència ficció magnífic, i el que és millor, per tots els públics.

    Carme, de Pedrolo crec que només he llegit el Mecanoscrit, i per obligació de l’escola. No li he donat més oportunitats, però ja sé que tu ets una fan de l’escriptor. Saps amb quin m’atreviré a repetir a mi termini? Amb Tòquio Blues. Penses que m’agradarà aquest segon cop?

    Maria, doncs opinió totalment contrària, està bé que trobem diferències entre comentaristes, jo només parlava del que em passa a mi, és clar. I no passa res per citar llibres encara que no siguin del meu gust, només faltaria!

    Maurici, pel que dius interpreto que sí que ets partidari de les relectures, si vols tornar-hi amb El guardià del camp de sègol. A mi no em va impressionar aquest llibre, tanta fama que té...

    Martí, el que comentes casa perfectament amb el que jo penso, però pel que he vist això va a gustos, hi ha qui gaudeix encara més de les relectures que de la primera vegada. A mi em costa d’entendre, però per ells és així.

    Policarp, molt interessant el que comentes. Estic molt d’acord amb que l’estat d’ànim influeix en la lectura, un mateix llibre ens pot agradar més o menys en funció d’això. Però hi ha llibres que ens treuen de qualsevol estat, a mi em va passar l’any passat amb 1Q84 de Murakami, m’estava costant molt concentrar-me en qualsevol llibre, sabia que era culpa meva i no d’ells, però tot i que continuava una mica despistat, en agafar el llibre que et dic m’hi vaig endinsar de cap. L’estat d’ànim influeix, però crec que també hi ha llibres i llibres. De totes maneres, alguns als que els atribuïa aquestes propietats després m’han decebut a la relectura, així que...

    ResponElimina
  18. Assumpta, dels llibres d’adolescència segur que en vaig rellegir més d’un, però no en sabria dir cap ara mateix. Ja saps que he començat amb Agatha Christie de gran, i no perquè de petit no en tingués oportunitat, que en tenia la casa plena. He vist molts errors en els tres llibres que he llegit, però ja se sap, era una edició barata i poc lluïda. Segurament hagués fet bé de llegir-ne algun de jovenet, perquè de gran grinyolen una mica. Estan bé i segur que en llegiré algun altre, però ja vam comentar que segons com sembla una mica infantil.
    Respecte Harry Potter ja saps que no en gasto, i per ara, de Dickens tampoc. Però rellegir El Casalot, tens un parell de mesos lliures?
    Precisament a mi m’encanta que en els llibres es barregi realitat i ficció, que apareguin personatges històrics que interactuen amb els protagonistes de la novel•la. Això no em molestava pas de El Ocho, de fet el primer cop em va encantar i aquest era un dels seus atractius. Però el segon cop em va avorrir força, ho he de dir. Potser és en part la sensació aquesta de perdre el temps una mica, és llarguíssim, i mentre el rellegeixes podries estar llegint alguna altra cosa. No ho sé. Ara que, El petit príncep potser sí que el rellegiré algun dia, però és un llibre especial, és clar.

    Lluna, hi ha llibres que no recordem en absolut, però sí recordem la impressió que ens van deixar. Amb aquests correm perill també, atrets per refrescar-nos la memòria amb un llibre que ens va agradar, potser al segon cop, pel que sigui, no ens fa el pes. Potser és millor dedicar-nos a noves apostes. Però no ens enganyem, segur que per molt que digui, tornaré a rellegir algun llibre que m’hagi agradat, encara que hi hagi risc.

    Kweilan, ja saps que t’admiro, per mi no ets una lectora, ets tota una referència i una estudiosa dels llibres. No les faig jo aquestes coses, potser l’error està en pensar que un llibre rellegit ens ha d’agradar tant com el primer cop, i no és així. Potser si sabem llegir-lo com toca es pot gaudir encara més. Em temo que jo sóc massa impacient amb els llibres. Això és un defecte, si fos més reposat els llibres m’arrelarien més.

    Botika, tirar cap a coses noves és el camí més lògic, quan veus tot el que hi ha pendent i tot el que t’agradaria llegir se’t posen els pèls de punta. Potser això és una arma de doble tall, perquè ens tornem impacients quan mirem de rellegir un llibre que ens ha agradat, i potser li exigim més sense voler-ho, és com si ens hagués de tornar el temps de més que li dediquem, no?

    Porquet, aquest problema el tinc jo també, sense anar més lluny, a dia d’avui en tinc 30 de pendents. Sempre vull avançar i fer baixar la pila, total, per passar després per l’FNAC i que acabi una mica més alta del que estava. Ara, de tant en tant se’m fica al cap llegir algun llibre passat i miro de fer-li un lloc. Per exemple, el 1984 que vaig rellegir l’any passat va trigar mesos des que vaig decidir tornar-hi fins que finalment va entrar en recta de sortida. Però va acabar caient. Jo confesso... que no he llegit ni Les veus de Pamano ni tampoc el que obra i tanca el teu comentari.

    ResponElimina
  19. Joan, no tornarem a la discussió dels gèneres, El juego de Ender és un gran llibre, i a més penso que és per tots els públics, hi ha obres dedicades a temes futuristes que penso que no agradarien a tothom.
    A banda d’això, l’envelliment dels llibres també cal tenir-lo en compte. Un que trobo que ha envellit fatal és Un món feliç, en el seu moment devia ser una bomba, però ja quan el vaig llegir jo el vaig trobar fluixet i mancat d’idees. 1984 no el trobo tan mal envellit, penso que la seva temàtica és i serà vigent, i no es fica en temes que quedin obsolets en un futur pròxim. Algunes coses sí, és clar, però no tant, trobo, com l’altre que esmentava. A part d’això, trobo que els llibres també tenen una evolució en la nostra impressió mateix. Alguns m’han agradat i a força d’anar-hi pensant crec que els he anat posant en un pedestal més enllà del que eren. En canvi, d’altres fan el procés contrari, un llibre que et va semblar normal amb el temps pots acabar agafant-li mania. Suposo que no sóc l’únic a qui passa això.

    Myself, sembla que la tendència a rellegir quan som jovenets és força comú, molts de vosaltres ho heu dit. Pel que fa a més grans, suposo que el ventall de possibilitats creix i sempre volem descobrir coses noves i variar. Això de llegir a destemps té una doble vessant, és cert que hi ha llibres que llegim abans que no ens tocaria, i no els captem bé. Una bona relectura ens pot donar una nova perspectiva que no pensàvem. Però a mi m’ha passat també de llegir un llibre més juvenil ja de gran, perquè en el seu moment el vaig passar per alt, i decebre’m per trobar-lo una criaturada, tot i adonar-me que si l’hagués llegit quan tocava segurament m’hagués agradat més.
    Els llibres que ens han agradat més és un risc rellegir-los, encara que veig que a molts no us deceben. Potser és que jo els demano més perquè els he posat massa amunt en la meva imaginació, la maduració que té un llibre per nosaltres després de llegir-lo. Sempre s’hi poden trobar matisos nous, però per mi la probabilitat de quedar-me enganxat i no avançar és alta, i em sap greu.

    Jomateixa, com li deia a en Joan, justament un llibre que a mi em va decebre una mica, i que de moment no he tornat a llegir, és el que tu destaques. El vaig trobar com antiquat, penso que no ha envellit bé. S’ha de tenir en compte l’època en que va ser escrit, però trobo que d’altres han arribat als nostres dies amb una capacitat de sorprendre més gran.

    ResponElimina
  20. Opino com tu, i pocs llibres podria rellegir sense desidealitzar-los. Crec que alguns d'Albert Sánchez Piñol i de Manuel de Pedrolo s'en salvarien. Però la resta, no cal rellegir-los. Si has viscut la història intensament, t'hagi agradat o no, ja no cal reviure'ls més. Millor que quedin al record tal com els vas sentir el primer cop. És com les relacions. Segones oportunitats no solen ser bona idea.

    ResponElimina