dimarts, 3 de gener de 2012

Dóna'm sang!

Potser sóc una mica cap quadrat, però penso que els gèneres dels llibres es van inventar per alguna cosa. Darrerament he trobat llibres que se suposa que parlen d'unes coses però que, al meu entendre, se'n van per les branques amb inacabables capítols innecessaris. Es podria dir que no degusto la lectura, però quin mal hi ha en que m'agradi anar per feina, que vulgui que el llibre m'expliqui el que promet? No m'agrada la palla en els llibres. I no és una fòbia als llibres llargs, per exemple, Els pilars de la terra o Un món sense fi són llibres llarguíssims, però no diria que tenen gens de palla. O el mateix El temor d'un home savi, en té poqueta. 

No és el primer cop que em queixo de la mal anomenada novel·la negra sueca dels darrers temps. Però és que si jo vull llegir novel·la negra, una investigació, uns policies, un crim per resoldre, per què redimonis m'expliquen la vida i miracles de la germana d'un caràcter ja secundari, i un munt de ximpleries sense solta ni volta? Si vull llegir novel·la de consciència social, ja ho faré. Però si vull sang, dóna'm sang! El mateix m'està passant amb el llibre que llegeixo ara, i no és d'una sueca. Massa palla. Massa història familiar del protagonista, que francament m'és igual, perquè a la contraportada no promet això el llibre. Si darrere em digués que m'explicarà els problemes amb la dona i la motxilla que porten a l'esquena, seria un resum fidedigne. Però no és així.

Potser sóc perepunyetes, però m'agrada que el llibre compleixi les expectatives. Si tens una bona idea, però resulta que en 100 pàgines ja l'has desenvolupada, per què el llibre en té 400? Quina pèrdua de temps. Si són 400 pàgines plenes de fets, fantàstic. Però si per arribar-hi has d'explicar mil històries paral·leles sense cap importància... No sé, no m'agrada que em facin perdre el temps. Calen aquestes barreges de gèneres? Si volgués historietes romàntiques o de problemes sentimentals llegiria Moccia o Marian Keyes. Però no és el cas. Per què m'obliguen a llegir-les?

33 comentaris:

  1. Bah, jo crec que hi ha dos problemes: 1) ets cap quadrat, clar! (no m'he pogut resistir). I 2) els que resumeixen les novel·les són molt inútils o no se les han llegit.
    El llibre que llegeixis ara l'haurien d'haver resumit així: "llibre d'acció, sang i fetge, tot això mesclat melodramàticament amb la motxilla que porten a l'esquena el protagonista i la seva parella!". Així no et podries queixar!

    D'acord, va, ja he fet una mica de broma, però suposo que en el fons tens raó. El que passa és que no me'n faig gaire a la idea perquè no sé si m'hi he trobat, almenys últimament. Si em passa, ja em sumaré al teu equip de trenca-cames. Potser aconseguirem que els de l'fnac recatalogin a la Camilla dins de "novel·la social". Què et sembla?

    ResponElimina
  2. eh, a mi m'agrada la novel·la romanticona i no m'agrada ni Moccia ni Marian Keyes!!!! Del primer, ni una, de la segona si, xò ni fu ni fa!

    xq no proves Raymond Chandler? Has llegit la Dama del llac? (de fet, tots els llibres de novel·la negra d'aquella col·lecció de color groc diuen que son ben bons.... en vaig llegir dos o tres fa molt temps i el que més recordo és el que et dic....ai, què dolenta sóc recomenant llibres!!!) o PD James? (d'aquesta no he llegit res, tinc un llibre, xò no m'hi he posat, xò tothom diu que està molt bé). I deixes estar els del nord.

    Ah, i et recomano l'Hipnotista. Diferent.

    ResponElimina
  3. ah, ara he vist quin t'estàs llegint! el tinc pendent. Me l'han deixat. i la persona que me l'ha deixat tb li va passar, no li va agradar gaire... fins al final.

    ResponElimina
  4. No podria estar més d'acord...

    ResponElimina
  5. Ara m'has fet pensar en un de Grisham... "El rey de los pleitos"... Val, la història està bé, és força interessant però resulta que la majoria de llibres d'aquest autor tenen un munt de pàgines que, normalment, està ben justificada. Suposo que a "El rey de los pleitos" la narració li va quedar més curta i algú li va dir "et falten cent pàgines" i el tio es va dedicar a omplir-les explicant els detalls dels avions particulars dels advocats multimilionaris, els models, la tapisseria dels seients, els preus, la categoria superior d'avió... els vaixells, el servei, els vins que tenen a la bodega... un munt de pàgines que es feien absolutament repetitives. Llàstima, perquè la història és interessant.

    Hehehe la història de la germana amb l'ex... a mi més que la història de la germana, el que se'm feia pesadíssim era totes les referències a la calor que feia i com això molesta a la pobre escriptora, que està embarassada... que sí, que està embarassada... que sí, que fa molta calor... que sí, que s'avorreix a casa... és que fa molta calor... és que està a casa perquè, com està embarassada... al no tenir massa feina, s'avorreix i agafa més consciència que ha guanyat molt de pes, clar, és que està embarassada... i quina calor que fa!!

    ResponElimina
  6. EH! Últimament t'estàs posant molt amb els meus escriptors preferits. :P
    A més a més no creus que si parla de la germana és perquè en un futur vol treure el tema de la germana? Almenys aquest era el cas de l'Stieg Larsson.
    Saps quina va ser la pitjor broma que em van fer el 28 de desembre? Llegir que la Camilla Läckberg abandonava la novel·la.(Quina sort que era broma!!).
    Per sort tothom té gustos diferents.Visca la novel·la sueca, els llibres de Moccia i els de la Marian Keyes que em fan plorar!!!

    ResponElimina
  7. Que bé t'aniria que aquests llibres amb palla tinguessin aquella opció que tenen els de la col·lecció juvenil "Tria la teva aventura": Si vols llegir la descripció passa a la pàgina següent, si vols anar al gra vés a la pàgina número tal...

    Tinc bons records d'aquella col·lecció... No sé si encara es ven...

    ResponElimina
  8. Ui, ets un cap quadrat que està confonent dos conceptes ben diferents. I en un et dono la raó i en l'altre no. Anem a pams.

    D'una banda l'extensió i la palla. Correcte. Omplir per omplir és una pèrdua de temps pel lector, de diners per l'editor i de recursos per l'autor.

    Però comences dient que els gèneres dels llibres es van inventar per alguna cosa. I aquí no anem bé. D'entrada perquè els gèneres són un intent d'encabir la literatura (o l'art, en general) en compartiments estancs. I dubto que aquesta invenció tingui res a veure amb la intenció. És més aviat un tema comercial, perquè els cap quadrats no es perdin a la llibreria. I les sinopsis es fan per vendre, no ho oblidem. Que està de moda la novel·la negra sueca? Doncs vinga, tot el que s'hi acosta, ho etiquetem com a tal.

    Apa, ja saps on tinc les cames. ;P

    ResponElimina
  9. D'acord amb en Joan :) i sobre Els pilars de la terra no és que tinguin o no palla, és que SÓN palla! :D

    ResponElimina
  10. En fer aquest post exposo una opinió molt personal, cadascú llegeix el que vol i valora unes coses o altres. A mi no m’agrada que em facin perdre el temps, però el que jo considero innecessari, a un altre li pot agradar molt. Res a dir, és molt respectable. No em cansaré de dir que totes les opinions que deixi aquí, especialment sobre libres concrets, no són més que el meu criteri, i aquest no és ni millor ni pitjor que el de qualsevol altre. Espero no ofendre mai a ningú, no coincidir no és pas mala cosa, ja ho sabeu. Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    Yáiza, potser ho dius en to de broma, però hi estic d’acord. Els resums de darrer dels llibres no sé qui els escriu, però només citen la part interessant, la part que fa que el llibre s’hagi publicat, perquè la idea era mínimament bona. Suposo que per saber què diu el llibre, s’ha d’haver llegit abans. Però per què ometen la part de la palla? Doncs evidentment, perquè interessa menys, o hauria d’interessar menys que els fets destacats. Si digués darrere que és meitat investigació, meitat ploramiques, potser alguna gent, com jo, ens estaríem de llegir el llibre.
    Pensa que hi ha gent que li agrada aquest estil, aquí mateix comenten fans de la Camilla. El que hauria de fer aquesta és fer dos tipus de novel•les, primerament novel•les curtes d’assassinats, i després novel•la amb contingut social. Segur que tindria fans per les dues bandes.

    rits, no em fico en els gustos de ningú. En pensar en coses que no llegiria em van venir aquests dos noms al cap, però és només una opció personal. Als que els agrada el gènere potser no els agraden aquests autors, com és el teu cas.
    Prenc nota de les teves recomanacions. Quina feinada que se’m gira. De fet, els nous autors suecs aquests ja els vaig deixar estar, però a casa tinc la tercera part de la Läckberg, i per no desfer-me’n sense més, havia de llegir la segona part i després la tercera. Ja veus. Els autors que dius deuen ser de novel•la negra de veritat. I respecte al llibre actual, ma mare ja em va advertir que s’animava cap el final... s’haurà de tenir paciència.

    SM, no sé per què ja imaginava que hi estaries d’acord... llegint-te a tu i a Márquez he après que es poden dir moltes coses, fins i tot sobre la vida dels personatges, amb moltes menys paraules de les que semblen pensar la majoria d’escriptors. Jo ho trobo d’agrair, no trobo a faltar més explicacions.

    Assumpta, cites un exemple que em sembla perfecte, però com que no he llegit el llibre, no el puc corroborar. Però et crec, i trobo molt trist que així sigui. Potser és millor pensar que l’autor es llueix, que demostra ‘mira quantes coses que sé’, perquè si és per completar un llibre amb 100 pàgines més i que vesteixi més... per mi se les poden confitar. Això és el que fa avorrit un llibre, molts cops, hi hauria llibres fantàstics si es pogués eliminar una bona part de la lletra que tenen. Però no, per un trosset de cansalada has de matar tot el porc.
    Ah, i tu sí que pots corroborar el que jo deia de la Camilla, és clar, que el vas llegir. Sí sí, hi ha moltes coses absurdes i innecessàries, com totes les visites que tenen al principi del llibre. Demostra que tot plegat és per omplir que a mesura que avança el llibre tot això desapareix. De tant en tant es parla d’altres coses, però molt menys. Per mi és el mateix cas que dius del Grisham, ‘ostres, m’ha quedat un llibre de 150 pàgines, i ara què fem? Doncs tira escrivint ximpleries fins les 400!’.

    ResponElimina
  11. Maria, no em fico amb els teus escriptors! Vaja, dic la meva opinió, i és contraria a la teva en aquest cas, en altres coincidim. La Camilla no considero que sigui bona escriptora, ho sento. Respecte Moccia i Keyes, no dic res, són noms que m’han vingut al cap com a autors d’èxit que fan unes coses que jo no llegiria, però el que no tolero és que gent que escriu temes que sí que llegiria, intercali històries com les que farien aquests dos. No sé si m’explico. Però això no vol dir que no siguin bons, és clar! Només que no són del meu gust. Ah, i si em vol parlar de la seva germana en un futur, doncs no m’interessa. Tu ja has llegit els llibres posteriors i ho saps. Si es tracta de que la germana mor violentament en un futur, encara. Suposo que és una carta que es guarda la Camilla. Però és que em fa tanta mandra ja aquesta història, que per mi que la matin, si volen.

    Maurici, no sé si les fan aquestes històries encara. Jo n’havia llegit poques, però per casa els pares encara en corre alguna, tenien certa gràcia. El que passa és que jo em trobava sempre finals prematurs! Deu ser per aquesta tendència meva a anar per feina. És una llàstima que entre les opcions a triar, pel que fa a alguns llibres, no existeixi la de ‘si vol tirar aquest llibre per la finestra... no se n’estigui’.

    Joan, detecto que has començat l’any amb ganes de brega, i no només amb mi, però les teves cames no perillen sempre que exposis la teva opinió sincera, que com totes és molt respectable. Primerament, si això de posar palla és tan contraproduent, em pots explicar per què ho fan la majoria? És una pregunta de veritat, no ho entenc gens ni mica. I pel que fa al tema dels gèneres, probablement tens raó, però he avisat, sóc cap quadrat. A mi m’agrada classificar les coses, tinc certa necessitat de fer-ho. I mira, m’agrada saber on mirar a la llibreria, ho trobo d’allò més útil. No m’oposo a les barreges de gèneres, però s’ha de saber fer, i hi ha llibres difícilment classificables. Però com tots, tinc les meves preferències lectores, i no crec que sigui l’únic que tria uns gèneres per davant dels altres (i vulguis que no, encara que sigui un invent, els gèneres existeixen). Posar tocs d’humor en llibres èpics pot estar bé. Que Asimov em parli de la psicologia dels robots, doncs trobo que té gràcia. Però quan et queda la sensació de que es tracta només d’omplir pàgines, perquè l’autor no ho sap fer millor, això no m’acaba de fer el pes. Com deia, no suporto la sensació d’estar perdent el temps, i alguns llibres me la generen. Com comentaré una mica més avall, sóc un lector corrent, no un intel•lectual. Però no m’agrada que em donin gat per llebre.

    Clídice, d’acord amb en Joan concretament en què? Perquè em dóna la raó en alguns punts. Suposo que coincideixes amb ell allà on em porta la contraria. Jo no sóc un intel•lectual, i encara menys me les dono de ser-ho. Només cal mirar la llista d’autors per saber que sóc un lector corrent que llegeix coses conegudes només per distreure’s, sense cap voluntat de formar-se, ja que la lectura em serveix per evadir-me. Criticar els Pilars de la Terra, un dels més grans best sellers de la història és tenir valor i menystenir molt als milions de persones que l’ha llegit, amb sorpresa de que la construcció d’una catedral pugui arribar a ser tan interessant. Contra gustos, cap discussió, però que diguis que té palla, quan no paren de passar coses al llarg de 1200 pàgines o les que siguin, doncs mira. Una altra cosa és que no t’interessi en absolut, i llavors tot és palla. Però no ho és, creu-me. Almenys si ho compares amb altres llibres que es poden llegir.

    ResponElimina
  12. Xexu, guapo, no m'he tingut mai per intel·lectual de res i si comptem la qualitat de les coses pels milions de persones que les estimen, aleshores Sálvame és un programàs de televisió. El senyor Follet és admirable per una raó: sap fer calers a cabassos escrivint, cosa que no poden dir molts bons escriptors. I no tinc res contra els best-sellers, però una fusió de "cómo se hicieron las catedrales" amb una història totalment descontextualitzada i inversemblant fins a extrems grotescos no és res més que això: Sálvame (coses de ser una estudiant convulsa de l'Edat Mitjana, ves). Ara, com deia un meu amic somelier: el millor vi? el Don Simón si és el que t'agrada. Tanmateix, les propietats del vi, t'agradi o no, són les que són.

    Ei, i de mega-súper bon rotllo eh!

    ResponElimina
  13. Uix, aviam!! Ho sento, però em toca replicar i dir la meva: jo vaig trobar genials Els Pilars de la Terra!! Clar que el meu criteri per la lectura pot ser el mateix que tinc per triar vins (la sangria Don Simon no em sembla tan dolenta, ves). Però he intentat llegir almenys tres novel·les de Ken Follet i només he acabat (i m'ha encantat) Els Pilars. Qualitat literària? Doncs jo crec que sí, molta. Hi ha moltes històries, i molt entrellaçades, i ben portades fins al final. Crec que l'autor es va documentar moltíssim en relació amb el tema de l'arquitectura gòtica, i explica moltes coses interessants (encara que puguin cansar 3 pàgines seguides explicant coses tècniques). Que històricament no quadri tot? Bé, és possible, jo no hi entenc. Però és que no estem llegint un tractat d'història és una novel·la.

    Estic d'acord amb tu, Clídice, que el fet que sigui un best-seller no el converteix en un bon llibre. Crepúsculo s'ha venut molt i tenen una qualitat literària pèssima (i ho dic perquè me'ls he llegit tots!). Igual que alguns programes de tele, molt seguits, i molt patètics. Però jo segueixo pensant que és un bon llibre, i ho pensaria encara que me l'hagués llegit jo sola.

    Però a més, crec que el problema no és això. Si a algú no li agrada els Pilars, per què no li agrada la novel·la històrica, o perquè no li interessa llegir sobre catedrals, doncs molt bé, completament comprensible. Són 1200 pàgines i si no t'interessa, no t'interessa. Però en XeXu no parla d'això, crec que quan parla de "palla" es refereix a trossos de llibre que no tenen res a veure amb l'argument principal i que no aporten res a la lectura. Aquell centenar de pàgines que es podrien estripar i cremar i que ningú no enyoraria, al contrari, farien millor el llibre. Aquesta "palla" és una cosa. Els Pilars, no tenen palla. Tot té un sentit. Clar, que si el "tot" no t'agrada, doncs no hi ha res a fer. Per gustos els colors, això no és discutible, evidentment.

    I res, ara que ja he fet la meva legítima defensa del llibre en qüestió, només vull afegir "que hi hagi pau", que entremig d'aquests civilitzats comentaris que esteu intercanviant m'ha semblat detectar algunes males vibracions... Va! Que tot són opinions: HI HAGI PAU!

    ResponElimina
  14. M'esteu fent venir ganes de llegir "Els pilars de la terra" per poder dir la meva... Diria que algú de la meva família el té, crec que el meu germà. I em sona que tant la meva mare com la meva germana l'han llegit... Els hi hauré de preguntar :-DD

    Ostres, XEXU, és veritat, al llibre de la Camilla, aquella visita d'amics pesadíssims, que els nens deixen les coses tirades, i no volen menjar el que hi ha, i que, amb l'excusa de veure'ls un dia, volen quedar-se "de gorra" a fer unes mini vacances... Tens raó, absolutament suprimible, fins al punt que ja ho havia esborrat de la meva memòria, però ara, en citar-ho tu, ho he recordat ;-)

    ResponElimina
  15. Tinc una fòbia malaltissa a "els resums de les parts de darrere" perquè o bé a)m'expliquen massa o bé b) expliquen alguna cosa que no té res (o poc) a veure amb el llibre. Al final he optat per a) no llegir les contraportades mai de la vida i b) guiar-me per una cosa tan "subtancial" i refiable de si m'agrada o no la coberta. :)

    ResponElimina
  16. Ostres, el tema va agafant aires d'autèntic debat i tot.
    Sóc bastant esquerp amb els gèneres. Em semblen aliens a la tasca d'escriure i de llegir, per bé que d'alguna manera s'han de classificar les coses. Així que me'ls agafo amb pinces.
    La foto de coberta i el resum són un reclam comercial. Jo no me'n refio gaire. Per jutjar un llibre m'estimo més obrir-lo per una pàgina qualsevol i llegir alguns paràgrafs.

    Crec que en literatura tenim alguns problemes molt importants alhora de discriminar lectures. No hi ha només gèneres (sic) sinó també formats. En cinema parlem de documentals, curts, etc. Però en literatura tendim a ficar-ho tot al mateix sac.

    Diu la Clidice que no li agraden els Pilars perquè no és fidel a la realitat medieval. I no sé què hi té a veure una cosa amb l'altra. Me l'he llegit dues o tres vegades i m'encanta. Sí, i no és fidel. Tampoc ho són els còmics de superherois i mira, ningú no els ho demana. Crec que no hem de confondre rigor amb entreteniment. Follet és un grandíssim narrador, això em sembla indiscutible. Per bé que no crec tampoc que sigui un gran escriptor. Escriptors, narradors, divulgadors, cronistes... crec que són coses diferents.

    Seguint amb el símil cinèfil, la seva obra seria una pel·li d'aventures, molt entretinguda, que deixa un gran sabor de boca, però que ni aporta ni preten res cultural de gran rerefons.

    ResponElimina
  17. estic totalment d'acord amb tu. De vegades crec que potser és culpa meva, sóc força impacient, però has posat uns exemples perfectes, uns llibres més que extensos però que no et fan desitjar saltar-te pàgines.
    Suposo que alguns escriptors creuen que si els queda el llibre massa curt no sembla tant bo, o potser és culpa dels editors... Sigui com sigui acaben allargant el llibre de manera errònia.
    No hi podem fer res nosaltres, no comencis l'any esverat... relaxat, que de tant en tant, entre tot el que llegim, trobem lectures que compensen les ensopegades d'altres llibres.

    ResponElimina
  18. Pau i amor, que debatre no és barallar-se.

    Hi ha llibres, mals llibres, amb els que m'ho passo pipa. O sigui que Harry Potter "a mi m'agrada", però no vol dir que sigui "bona literatura". Aquesta és la qüestió. I els llibres del senyor Follet(tortuga) aquest, no són bona literatura, podríem perdre el temps fent-ne una ressenya comme il faut, però me l'estalviaré, però es pot comparar amb les històries que vénen a les sèries Arlequín, o similars, una mica més esteses.

    Que a en Pau, a en Pere i en Berenguera els agraden? I és clar que sí! Mon pare, que és un gran lector, també llegeix novel·les d'en Marcial Lafuente Estefania. Però que "ens agradi" una cosa, o que "es vengui molt", o que "agradi a molta gent", no vol dir, exactament, que sigui bona.

    Només volia dir això.

    I, mira que et dic, potser és millor en Dan Brown que no pas en Follet (i ara aniré a l'infern) ;)

    ResponElimina
  19. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  20. En MARCEL te raó (encara que l'he de renyar pel vocabulari emprat hehe), però anem al tema... una bona hamburguesa és un menjar deliciós!! Les de la meva mare, ben fregidetes i amb salsa de tomàquet són boníssimes!!

    Al Viena es pot menjar molt bé, les hamburgueses són bones de veritat, els entrepans freds són de pa amb tomàquet, el suc de taronja és natural, acabat de fer, els vasos són de vidre i no de plàstic i el cafè, el tallat, tot és bo i va en tasseta... i, a més, regalen pastetes... A mi m'agrada el VIENA. Ningú ho sabia, oi? :-)))

    ResponElimina
  21. Hola Xexu. Fa un temps que et segueixo, i veig que aquest tema ha encès una pol·lèmica; tants gustos com colors.
    Comparteixo les teves opinions sobre les novel·les sueques tan de moda ara: m'avorreixen una mica, la veritat (també sóc de ciències...).
    Només et volia recomanar, per si l'has llegit "Quan el dia mata la nit", d'Agustí Vehí, no és gaire llarga, l'estic llegint ara i m'està agradant.
    Salutacions!

    ResponElimina
  22. Tens raó en el sentit que cada cop les novel·les són menys "pures" i tendeixen a barrejar gèneres i estils (una estratègia per captar un perfil més ampli de lectors?) però tot i així, sempre pots abandonar el llibre si creus que no val la pena, no?

    En aquest cas, es pot aplicar allò de "val més sol... Que mal acompanyat (d'un llibre dolent)" ;)

    ResponElimina
  23. De vegades he trobat llibres amb molta palla per omplir. No sempre és culpa dels escriptors, ja que els demanen un cert número de pàgines per publicar...

    I lo del gènere és difícil, com ha dit no sé qui, de vegades és difícil encabir un llibre en una determinada classificació. Potser de vegades ho fan malament i no està tot on creiem que ha d'estar :)

    365 contes
    Terra de llibres

    ResponElimina
  24. Clídice, podria comprar-te la comparació en algun punt, però se’m fa tan esgarrifosa que no puc acceptar-la. És cert que no es pot mesurar només la qualitat d’una cosa pel nombre de gent que la consumeix, però t’he de dir que no menystinc el gruix de gent que mira el Sálvame precisament. És un nombre tan gran que més enllà de semblar-me preocupant, i independentment que jo ho consideri una aberració o no, em dóna una mostra de com és la població del nostre país, de manera que puc saber que alguns temes polítics, per exemple, no són gens viables. Si vivim en un país d’ases, poques iniciatives tiraran endavant, tinc poca fe en el país, sincerament. Però comparar aquesta mena d’opi del poble amb Ken Follett ho trobo agosarat. Penso que les persones que han comentat després que tu ho han explicat millor del que jo faria, així que millor llegeix els comentaris d’en Joan o d’en Bosch, penso que val la pena. Potser aquest home és una màquina de fer diners, però la seva bibliografia és prou extensa i la seva fama prou gran per saber que ha d’haver treballat força per aconseguir-la. Abans de fer ‘Els pilars de la terra’ no era qui és avui. Tinc entès que era un projecte que li feia il•lu i el va acabar fent. El prenien per boig, li deien que a ningú no interessaria un llibre tan totxo que parlés de la construcció d’una catedral. Els resultats salten a la vista, i perdona, però trobo que és una obra mestra. I ho penso perquè a mi justament l’Edat Mitjana m’importa més aviat poc, i en canvi va aconseguir que m’enganxés al llibre. Si no és fiable, tant és. Millor encara, en aquest cas, perquè no pretenc aprendre res, només pretenc divertir-me llegint. Si vols coses fiables, tens els tractats d’història. Jo, sentint-ho molt, només llegeixo novel•la, i de tant en tant una mica de divulgació científica, que em passa bé i és el meu camp, però llegir articles científics ja ho he fet molt temps, i és tremendament avorrit, la veritat. Ho faig per necessitat i per feina, però per distreure’m no.
    Saltant al teu següent comentari, et diria una cosa que probablement no et faci gràcia, però qui som nosaltres per dir què és bona literatura i què no? Si abans has dit que el millor vi és el Don Simón si és el que t’agrada, per què ara dius que una cosa és bona literatura i una altra cosa no. Diria que només som capaços de tir què ens agrada i què no, perquè hi ha més gustos que colors i en aquesta matèria no hi ha veritats absolutes, per més que alguns experts espavilats ens ho vulguin fer creure. El mateix que abans, llegeixo per distreure’m. Si una cosa em sembla un complet ‘muermo’, però està catalogat com a alta literatura, m’ho he de llegir? No ho faré, creu-me. Podries posar exemples del que consideres bona literatura, i probablement no n’hauré llegit cap, ni crec que ho arribi a fer. Que sóc un lector ‘Sálvame’? Potser sí, tu, de veritat que no aspiro a res, ni tinc necessitat de res. M’ho passo taaaan bé llegint llibres cutres. Llegint Follett, del qual n’he llegit uns quants. O Robin Cook, que reconec que no escriu bé, però que m’agraden els temes. O autors de ciència ficció o fins i tot novel•la negra. Ah, i Dan Brown! Serà que no entra bé una fantasmada de tant en tant! I no serà bo, però les pàgines volen quan el llegeixes.

    Yáiza, coincideixo amb tu pel que respecta a ‘Els pilars de la terra’, trobo que és una magnífica novel•la i que no ha de ser gens fàcil fer quadrar tantes històries ni lligar tal magnitud de pàgines. És una obra feta a consciència, i com que no tinc més coneixements al respecte, a mi em va semblar ben documentada, però ja dic, no conec les peculiaritats de l’època més enllà del que he llegit en novel•les. Vaig una mica més enllà amb Follett, jo acabo tot el que llegeixo, però amb ell no he tingut mai dificultats, m’agraden els seus llibres, n’he llegit uns quants. Continua a baix.

    ResponElimina
  25. Ja li comentava a la Clídice que no és garantia de res que una cosa agradi a molta gent, però si agrada a tanta gent, tenim el dret de dir que no és bo perquè no ens agrada a nosaltres? Explica al munt d’adolescents que han llegit ‘Crepúsculo’ que està mal escrit. Per ells deu ser la bomba. Què farem, pensarem que els adolescents són ximplets? Que tots ho hem sigut, eh! I pel que fa a ‘Els pilars...’, altre cop d’acord, això ja ho vaig dir. Si el llibre no t’agrada, doncs res a dir, estem un altre cop en el tema dels gustos. Però no pots dir que té palla, és un llibre que no para d’explicar coses en cap moment. I és justament d’això que parlava jo, ben vist, que el tema ha derivat molt. No parlem de gustos, sinó de pàgines que sobren en llibres que et poden agradar.
    Ens podem discutir i podem debatre tot el que calgui, a mi no m’importa que la cosa pugi una mica de to, que cadascú té la seva manera de parlar, però sempre amb respecte, això sí, especialment cap els altres comentaristes. A mi se’m pot discutir, però als altres se’ls ha de tractar amb respecte, és l’únic que demano.

    Assumpta, és un bon llibre per llegir, llarg, però personalment crec que val la pena. En cas que no te’l puguin deixar, que segur que sí, a dia d’avui hi ha múltiples versions de butxaca, català inclòs, que no poden ser excessivament cares. Pot ser una mica cru en algunes coses, però has d’entendre que es situa a l’edat mitjana, i que llavors segur que passaven coses pitjors de les que es narren aquí.
    Penso sincerament que totes aquestes històries del principi del llibre de la Camilla són per fer riure una mica, per omplir. Però llavors penses, caram, aquí han trobat una morta i han començat una investigació. De veritat vols fer-me riure amb coses que no tenen res a veure? Tot sobra, i no em va fer gràcia res, només una escena.
    Responent també al teu altre comentari, he de dir que també penso que en MBosch té molta raó, després li dic a ell. I de cap manera el renyaria pel seu vocabulari, jo parlo igual! M’encanta com s’expressa, és molt natural. Em sap greu que t’ofengui aquesta manera de parlar, però jo també en deixo anar moltes, així que no se’m fa gens estrany. Per escrit m’ho penso més, però quan parlo... I res, que sí, que les hamburgueses són molt bones, que no són filets Mignon, però que passen la mar de bé.

    La., no et pensis que jo llegeixo massa les contraportades. Quan vaig a comprar llibres no els trio a l’atzar, generalment ja he rebut alguna recomanació o he llegit alguna ressenya, així que hi vaig sabent què hi puc trobar. De vegades llegeixo la contraportada quan ja he començat el llibre, no em preguntis per què. Potser és per això que dius, perquè no m’expliquin més del que vull saber. I respecte a les cobertes... mentiria si digués que no m’he deixat seduir algun cop per alguna, però no és habitual.

    Joan, t’ho plantejaré d’una altra manera, a veure si puc fer que arribem a un enteniment pel que fa al que volia dir amb el post. I si deixem de banda els gèneres, aquestes etiquetes que posen per classificar els llibres? No diguem que un llibre és de ‘novel•la negra’. Però resulta que jo vull llegir un llibre en que hi hagi crims i policies que els investiguin, algun misteri per resoldre. M’és igual com li diguin a això, com si volen considerar-lo un llibre de ‘patates al vapor’, mentre narri bàsicament això. Doncs en un llibre d’aquests, no hi vull trobar històries paral•leles, altres temes que no són aquests que em ve de gust llegir, i que no tenen res a veure, és clar. Si van lligats als fets encara, però si són totalment tangencials, em sobren. Això és palla innecessària, i d’això parlava el post. De vegades ens fixem en les etiquetes, però parlo de quelcom més general No vull que m’omplin el llibre de paraules sobreres, només perquè un llibre de 150 pàgines sembla poca cosa. Continua a baix.

    ResponElimina
  26. Anant al tema del debat que s’ha generat, dir que estic molt d’acord amb els teus arguments i com els exposes, com ja he dit, amb la lectura busco entreteniment i no cap mena de formació, a banda de la cultura que et pugui aportar el simple fet de llegir, però no pretenc aprendre res, ja que per fer-ho tinc els tractats de les diferents matèries sobre les quals es fan després novel•les de ficció. No és el meu objectiu. Però he de dir que em temo que no sé fer les distincions que fas tu respecte a escriptors o narradors, no sóc capaç de filar tan prim, em sap greu. Dono suport als teus arguments, però sentint que em perdo una part del que exposes.

    Jomateixa, la veritat és que jo també he pensat algun cop que sóc impacient llegint, però t’adones que la impaciència no té lloc si el llibre t’omple, per llarg que sigui. En comentaris posteriors al teu apunten més cap a l’editorial que cap a l’escriptor en sí pel que fa a això d’allargar llibres sense criteri, però no ho acabo d’entendre, per què els suposa una avantatge això, si t’acaben cobrant igual? Pot ser per justificar el preu? No ho sé. El cas és que molts llibres serien millors si fossin més curts. I no pateixis, que no m’esvero. Solc llegir llibres que m’agraden, perquè venen recomanats per vosaltres, que sou més garantia que l’opinió dels experts, que a saber qui els paga. De vegades en cau algun de dolent. Però d’altres descobrim una joia inesperada.

    MBosch, nano, tu sempre amb en King al cap! Però no és mala idea això de demanar recomanacions de novel•les de sang i fetge. Ja preguntarem un altre dia. A banda d’això, deixa que t’aplaudeixi perquè el teu comentari m’ha semblat magistral, i els teus símils són tan aclaridors que sembla mentida que no se’ns hagin acudit abans, però demostres que saps de què parles, m’agrada la gent intel•ligent.
    Respecte a la palla, bé, ja sabem de què va, és una murga quan te’n trobes massa. Però en el cas que descrius, no pots dir que no estaves avisat. La veritat és que jo llegeixo un resum així a la contraportada i no compraria el llibre, encara que tingués 50 pàgines. No sé què t’atreia del resum, però res indica que hi hagi més que això. Com han dit, la contraportada mira d’enganxar-nos, per això s’estalvien de dir tot el que no interessa i destaquen els punts forts. Però quan els punts forts no ens interessen ja... és com el que dèiem, llegir Els pilars de la terra pot ser tediós si no t’interessa el tema (tot i que sorprèn), però no pots dir que el que va explicant al llarg de totes les seves pàgines són historietes per omplir.
    L’Assumpta et vol fer la pell per dir paraulotes, però jo que sóc tan malparlat com tu, et dic que no ho pots expressar de millor manera. I collons si estan bones les hamburgueses! D’això no hi ha dubte. T’asseguro que menjo moltes més vegades al McDonald’s que no pas a restaurants de qualitat (tot i que també hi vaig de tant en tant), encara que no m’he trobat mai Stephen King allà. Aquests autors s’han guanyat la devoció de molts lectors, i no lectors d’aquests de llibre per any, parlem de bèsties lectores com ara tu, que llegeixes de tot, però tens una predilecció per King, cosa que demostra que tan dolent no deu ser, t’aporta coses que altres, potser més erudits, no t’aporten. Amb Follett passa el mateix, és un altre estil, però les seves obres són magnes, se l’ha de tenir en compte. Potser ha esgotat la seva fórmula, però el que ha aconseguit ja, crec que mereix un respecte. No cal dir que et recomano ‘Els pilars’, algú com tu ha d’haver llegit aquest llibre. I em sembla que et pot agradar, no fotem, no es poden recomanar llibres de més de 1000 pàgines a la babalà!

    Botika, benvinguda al blog! No sé si això de ciències té alguna cosa a veure amb avorrir-se amb les sueques, ho hauré d’investigar. Desconec el llibre que em dius, esperaré a veure la ressenya que en facis, a veure si em pot interessar, que no tinc ni idea de què va.

    ResponElimina
  27. Màgia, tampoc sé si cal que els llibres siguin purs i fidels a un gènere, només dic que cal barrejar-ho tot amb certa gràcia. Per fer una bona mescla cal saber-ne. I jo tinc problemes amb això de deixar llibres inacabats, sempre em forço a continuar, per veure si la cosa millora i perquè sé que si els deixo ja no els tornaré a agafar més. En el cas del darrer que he llegit de la Camilla, la cosa millorava a la segona meitat, i pensa que a la primera vaig pensar molts cops en tirar-lo per la finestra.

    Bajo, tu que has tractat amb editors ho deus saber això. No entenc que els demanin un nombre mínim de pàgines, o que ells mateixos les escriguin. No ho diuen que les coses breus, si són bones, són encara més bones? I respecte als gèneres, segur que hi ha llibres que no són fàcils de classificar, o serà que hi ha més estils dels que pensem, i algunes comparacions no són dignes, es posa al mateix sac dos llibres per proximitat, però que no són el mateix. Per les llibreries deu ser més fàcil moure’s entre una desena de gèneres que entre deu mil!

    ResponElimina
  28. Xexu, rei, no ho vull allargar, però, si t'hi fixes, jo no he menystingut ningú pel que llegeix, malgrat que sigui una fidel seguidora de l'estètica de la recepció. I, si t'hi fixes una mica més, he confessat que he llegit Harry Potter amb avarícia i que m'ho he passat bomba, i que no pas per això, dic que sigui bona literatura. Que no té res a veure. No sé d'on has tret que la bona literatura calgui que sigui un avorriment, ni les bones novel·les. De bones novel·les se n'han creat molt poques en aquest món: El roig i el negre d'Stendhal, Els germans Karamàzov de Dostoievski, Anna Karènina de Tolstoi, alguna de Dickens i entre aquestes i les més modernes, potser n'extrauríem un cànon dun centenar, dos-centes com a molt, i en Follet no hi sortiria, de ben segur. La novel·la és un gènere i, com a tal, té els seus cànons i la seva regles de qualitat. La qualitat es mesura en moltes coses, en la realitat, la versemblança, el nivell del llenguatge ... algunes desenes d'inputs que ens diuen si un llibre és bo o no. Però, en cap cas, ens diuen si ens agradarà o no.

    Vols un best-seller-bona-literatura? La conxorxa dels enzes de John K. Toole. O qualsevol Dickens.

    I em faig pesada, en cap moment he menystingut a ningú per allò que li agrada, em semblaria ridícul i de molt mala educació, pel que demano disculpes si algú s'ha sentit ferit.

    ResponElimina
  29. Ufff... com s'ha allargat el debat!

    Bé, per fer-ho curt, em limitaré a dir que jo no crec en aquests "cànons" que diuen que una cosa que és una obra d'art és bona o no és bona. Que només hi ha 100 novel·les bones en tota la història de la literatura? Doncs qui ho ha decidit deu estar una mica amargat, perquè no li queda gran cosa de profit per llegir.

    Crec que hi ha uns mínims per creure que una novel·la és bona. Uns són força objectius, i és que simplement el llenguatge estigui ben emprat, i es llegeixi bé. Els altres són més subjectius, i depenen de l'interès de l'argument. Per mi això és tot, i és súper laxe.

    Escriure és crear, i crec que pretendre limitar aquesta capacitat creació a uns cànons tan estrictes que només donin per bones 100 novel·les en tot el món, és realment de capquadrats. Molt pitjor que trobar desitjable que una novel·la s'ajusti al gènere al què pertany.

    Clídice, (reina), dius un parell de cops que no has volgut menystenir ningú. He anat seguint tots els comentaris, i em sembla que els teus arguments han anat canviant una mica i s'han anat suavitzant. De totes maneres, si no vols que ningú se senti ferit, trobo que hauries de revisar una mica el to i les maneres amb què deixes alguns comentaris, sincerament. Si es dirigiessin a mi, m'ofendrien. I espero que això no et caigui malament, però és que realment em temo que segons què, no acaba de sonar bé.

    Ho sento, però al final no ho he sabut fer curt!!!

    ResponElimina
  30. Clídice, posat el meu desconeixement, ja que en la majoria de temes d’aquesta vida sóc un aficionat (i ja em perdonaràs, però orgullós de ser-ho), he anat a mirar les definicions que dóna l’Enciclopèdia Catalana i el DIEC de la paraula Novel•la. En cap cas no parla de cànons estètics ni pautes, només la defineix. Evidentment, un diccionari que pretén ser objectiu no parlarà del que és bo i el que no, posat que aquesta distinció només la fem les persones, i és totalment subjectiva. El diccionari diu què és una novel•la, i penso que el que escriu Follett hi encaixa perfectament. Que sigui bo o dolent? Depèn dels gustos. A molta gent els sembla bo, el consideren bona literatura. Tu no, i és perfectament acceptable, el senyor Follett no em paga res per defensar-lo a ultrança, per tant, per mi com si el vols ridiculitzar fins l’infinit. Ara, no em podràs convèncer, això no. Perquè no entenc en què et bases per dir que una cosa no és bona quan tu mateixa dius que en gaudeixes la tira. Penso que he llegit més de cent novel•les que considero bones (per motius diversos) al llarg de la meva vida, i crec que cap deu ser de les cent que tu salvaries de la crema. Com es menja això? Si no he llegit cap de les que cites (i probablement no ho faci) sóc un espectador de Sálvame? Doncs hauré de posar el cable a la tele per poder-la engegar! No sóc ruc, puc dir que gaudeixo de lectures que m’adono que no són d’una qualitat literària massa alta, però m’agraden els temes, i amb això en tinc prou, són bones per mi perquè m’agrada el que expliquen. Un altre ho escriuria millor, però amb menys coneixement del tema. I també em veuràs destacar que un llibre està ben escrit, és clar, perquè de vegades trobes molt agradable la manera com escriu algú. El que no em crec són els crítics, els que viuen de recomanar coses. Per això m’escolto altres blogaires abans que als ‘experts’, perquè amb la conya de que una cosa és art, o que és alta literatura, ens colen cada merda punxada en un pal, que és per emprenyar-se. Què hi ha de dolent en dir que una cosa que t’agrada és bona Clídice? S’ha de relativitzar fins a quin punt ens agrada a nosaltres i pot agradar a altres, no podem cridar als quatre vents que és una meravella. Que tens por que els intel•lectuals vinguin a picar a la teva porta i cremar-te viva si crides ben alt que Harry Potter és una gran saga de fantasia? Que vindrà Stendhal o Dostoievski a dir-te que els has fallat per consumir coses de baix nivell? Tenim opinió i no em posaré mai amb que a tu t’agradin més aquesta mena d’obres, cap problema. Però jo considero bo el que em fa gaudir, i a més intento tenir criteri per trobar-li els errors, poder dir que m’ha agradat molt tot i que... I si llegeixo ‘Anna Karènina’ i em sembla una autèntica plasta de vaca? Seré un blasfem? Seré un heretge perquè he tacat una de les 100 obres que els experts consideren bona literatura? Doncs mira, me’n riure. Jo seguiré llegint les meves ximpleries.

    Yáiza, he de dir que estic força d’acord amb els teus raonaments, suposo que perquè som un perfil de lector semblant, però no estic tan d’acord amb les formes. Encara que diferim molt de l’opinió d’algú, demano que hi hagi respecte entre comentaristes. Ja sé que de vegades és difícil no engegar algú quan ens sembla que està equivocat, o quan sembla que menysté el que ens agrada, però si s’ha generat debat és perquè tothom exposi el que pensa, però sense entrar en desqualificacions. Pensa diferent que els altres, pel que s’ha vist, però totes les opinions són respectables. Tu mateixa ho vas dir, que hi hagi pau.
    Per la resta, tampoc penso que hi hagi un nombre limitat d’obres bones, com li deia a la Clídice, per mi és bo el que m’agrada, i és clar que hi ha uns mínims, però crec que els marques bé. Escriure millor o pitjor depèn de qui ho llegeix, però que hi hagi incorreccions de llenguatge és menys tolerable. A més, està bé que tant els temes com les formes siguin variades, ja que la originalitat també hi juga, i no es pot encorsetar tant un format tan ampli com la novel•la.

    ResponElimina
  31. Bona tarda! Bé, he de demanar disculpes, perquè no era la meva intenció faltar al respecte a ningú. Rellegint el meu comentari, m'adono que possiblement el vaig fer sentint-me una mica molesta, crec que no tant per les opinions oposades (tothom té dret a opinar el que vol, faltaria més!) si no pel to emprat per exposar-les. De totes maneres, això no justifica que jo sigui irrespetuosa, així que, com deia, demano disculpes. I sí, que hi hagi pau!

    ResponElimina
  32. Ep, em sembla que ja ens entenem força. Al final tots plegats coincidim una mica en que l'entreteniment i la divulgació són coses diferents. El problema s'enceta quan parlem de bona literatura, i no tots parlem del mateix. Aquest adjectiu és molt imprecís: per alguns bo seria equivalent a entretingut i per a d'altres seria com rigor. I mil tons de gris pel mig.

    Insistint amb el símil cinèfil, estem discutint si és millor pel·lícula una d'aventures o un documental quan són incomparables per tractar-se de gèneres ben diferents que ni tan sols competeixen en la mateixa lliga. Ja en som de rarets, ja.

    ResponElimina
  33. En aquest cas, millor que no et posis mai a llegir "El nom de la rosa"... hahaha

    ResponElimina