dimecres, 30 de novembre de 2011

1984

Autor: George Orwell
Editorial, any: Destino, 2006
Títol original, idioma, any: Nineteen Eighty Four, anglès,1948
Traductor: Rafael Vázquez Zamora
Gènere: Ciència Ficció 
Número de pàgines: 363 + 19 d'apèndix
Relectura

Un món repartit en tres potències permanentment en guerra. Ens situem a Oceania, que inclou el que coneixem nosaltres per Amèrica, Regne Unit, les illes del Pacífic i Austràlia. El Partit, encapçalat pel Gran Germà, figura totalitària, es regeix per unes normes molt estrictes on tot es vigilat i espiat. Les consignes: La guerra és la pau. La llibertat és l'esclavitud. La ignorància és la força. La classe prominent és el Partit Interior. Hi ha un segon cercle, el Partit Exterior i finalment els Proles, la resta de la població, que no es consideren ni humans. Els membres del partit estan sotmesos a control constant a través de l'emissió de les telepantalles, no estan ben vistes les relacions humanes ni el lliurepensament i es fomenta l'odi contra l'enemic. El passat està en continua modificació per atorgar la veritat absoluta al Gran Germà. Tots els membres del Partit són una mateixa cosa, no es permet cap desviació, cap relliscada, les conseqüències són funestes. És impossible estar en contra del Partit, fins i tot de pensament. Impossible? És clar que no. Winston Smith sap que les coses no són com el Partit vol fer creure. Aquesta és la seva història.

Aquest és un llibre conegut per tots, segurament la distòpia més famosa que existeix. Narra un futur (que per nosaltres ja és passat) on tot està controlat i la llibertat de cap tipus no existeix. La voluntat de la població està totalment sotmesa i el govern pretén tenir un control total fins i tot del pensament i la memòria dels individus. És aquí on rau la importància de la història, és possible fins i tot controlar el pensament? El llibre té tres parts separades segons l'evolució d'un dissident, en Winston Smith. És una obra que arriba a ser cruel i implacable i que d'alguna manera té tocs tan realistes que ens preguntem si nosaltres no estem vivint una mena de vida molt similar a la que s'explica, però molt més encoberta. Per posar els pèls de punta.

Tot i ser una obra recomanable pel que significa i pel que explica, és dura i no és fàcil de llegir. Fins i tot diria que té llargs passatges que ratllen l'avorriment. Es fa moltes preguntes, però dóna moltes voltes als mateixos temes. Personalment penso que no està especialment ben escrita (o potser traduïda) i la fama que té recau en l'argument i les dosis de realisme que imprimeix, et creus el que explica. Trobo que és un llibre que està bé haver llegit, per això l'he encarat per segon cop. Un cop acabat puc dir que em queda una sensació similar al primera vegada, potser un pèl inferior. Una mica pesat, però crec que val la pena, és capaç d'obrir els ulls de la gent.

Puntuació: @@@ (riguroses)

dimarts, 22 de novembre de 2011

Segones parts mai són... ressenyables

En els darrers temps és comú trobar obres de tal magnitud que l'autor o autora va fent per entregues. Quan es dóna el cas, els afamats lectors esperen la segona o la tercera part (la trilogia es porta molt...) amb moltes ganes. Però per aquells que tenim un blog on ressenyem les nostres lectures això suposa un problema. A mi m'ha passat recentment amb l'esperada tercera part de 1Q84 de Murakami. Detesto la gent que t'explica un llibre de cap a peus, se'm passen les ganes de llegir-lo perquè ja no em sorprendrà. Jo miro de no fer-ho mai, quan n'explico l'argument no vaig més enllà del que pugui explicar la contraportada del mateix llibre, o en tot cas, no cito cap detall rellevant. No vulguis pels altres el que no t'agrada a tu.

El problema ve quan expliques l'argument d'una segona part. És impossible no dir alguna cosa sobre el final de la primera i, és clar, això pot esguerrar la lectura a qui encara no hagi començat la saga. Recentment també em va suposar un problema ressenyar 'L'ànima valenta' tot just després de 'L'amic retrobat', que n'és la primera part. T'has de mossegar la llengua per no dir algun detall massa esclaridor.

Després de pensar-hi molt, se m'acudeixen diverses solucions pel que fa al meu blog, que suposo que triaré en funció del cas. Els que aneu passant per aquí ja sabeu que els posts tenen una estructura molt marcada. Una opció és prescindir del paràgraf de l'argument, o fer-ne una versió molt breu que no reveli l'estat de l'obra en el punt que comença. Això em sap una mica de greu perquè empobreix una mica la ressenya, i segurament serà d'un llibre que m'ha agradat molt (si llegeixo la segona part serà per alguna cosa). Una altra opció és posar un avís pels que no hagin llegit la primera part, no vull esguerrar la lectura a ningú. Finalment, com ja feu alguns, directament podeu passar d'aquesta part de la ressenya i anar a mirar, si us interessa, la descripció i les opinions. D'aquesta manera espero que tothom pugui seguir llegint les meves ressenyes sense perdre les ganes de llegir una obra amb diferents parts. A mi em fotria molt llegir la ressenya d'una segona part i que m'expliquin tot el que passa a la primera. Faré els possibles perquè això no us passi mai aquí.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Causa justa

Autor: John Grisham
Editorial, any: Debols!llo, 2009
Títol original, idioma, any: The Street Lawyer, anglès,1998
Traductor: Mª Antonia Menini
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 414

Un indigent pujant en un ascensor al prestigiós bufet d'advocats Drake & Sweeney no passa desapercebut. En Michael Brock, associat de la unitat anti-monopolis, desconfia d'ell però no sospita que l'individu, que més tard s'identificarà com 'Senyor', segrestarà nou advocats, comptant-lo a ell, en una sala de juntes de l'empresa. No entenen què vol, no sembla que tingui exigències i els fa preguntes molt estranyes. Els manté retinguts unes quantes hores fins que la policia aconsegueix solucionar l'incident. Però què volia aquest home? En Michael ha temut per la seva vida, però no semblava que 'Senyor' els volgués fer mal de veritat. Força tocat pel que ha passat, la seva percepció de les coses comença a canviar, hipoteca la seva vida a una feina que li roba tot el temps pel sol fet d'aconseguir guanyar una fortuna. Però els diners no ho són tot, al carrer hi ha gent que es mor de gana. Potser ha arribat el moment de deixar-se estar de tanta riquesa i pensar una mica en els més desfavorits. Tot el seu entorn el prendrà per boig, és clar.

És el tercer llibre que llegeixo de Grisham i puc dir que tots tenen una estructura molt similar, canviant de temàtica ja que el dret té múltiples branques. Aquest cop tracta de temes socials i d'advocats d'ofici. Emparant-se en una bona història de fons ens porta cap a les misèries de la gent que viu el carrer, però peca de convertir el llibre en un manual d'usos en aquests casos. Potser és útil per profans en la matèria (entre els que m'incloc), però em sol molestar que es facin anotacions aclaridores sobre temes reals en els llibres de ficció. Està prou ben escrit i la història és atractiva, això fa que es llegeixi fàcil.

M'ha semblat millor que 'La Citación', però trobo que va de més a menys. Promet al principi, però va decaient fins a tornar-se avorrit en alguns punts. Més endavant es torna a animar, però. Trobo a faltar més escenes de judicis en aquests llibres, pràcticament no n'hi ha, i potser és un clixé, però és el que m'agradaria trobar-me en un llibre d'advocats, ja que el dret és una disciplina que m'interessa més aviat poc. Tot i així, és prou bon llibre per passar l'estona, sense sorpreses ni girs sobtats, Grisham no enganya a ningú.

Puntuació: @@@ (generoses)

dijous, 10 de novembre de 2011

Nocilla dream

Autor: Agustín Fernandéz Mallo
Editorial, any, idioma: Candaya, 2006, espanyol
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 217

D'aquest llibre no se'n pot explicar l'argument, perquè no en té cap. No té ni principi, ni nus, ni desenllaç. Són 113 capítols molt curts, en algun cas de dues frases només, que barregen narració de situacions, fragments escrits de diferents personatges, apunts culturals o científics i aparentment qualsevol cosa que passés pel cap de l'autor. Es podria dir que és docuficció, ja que en alguns casos barreja fets i personatges històrics amb desenllaços de la seva collita. La part narrativa inclou la descripció de les vivències d'una bona colla de personatges que no tenen cap relació entre ells, i la història dels quals s'explica desordenada al llarg del llibre, però la gràcia és que entre gent que no té res a veure apareixen molts nexes d'unió, si estàs prou atent a la lectura. Una de les constants és la solitària carretera de 418 quilòmetres que uneix dos pobles de Nevada, Carson City i Ely, i l'únic arbre entre les dues ciutats, que té un munt de sabates penjant de les seves branques. Obtindrem algunes respostes, però no podem esperar cap història estructurada. Només la confirmació de que en el nostre petit món, les coses estan més connectades del que pensem.

Amb aquest panorama, probablement no convenci a ningú de llegir-lo, però estranyament he de dir que m'ha agradat prou. És caòtic i sembla que no té massa sentit, però és un experiment literari, i trobo que és prou reeixit. Es llegeix molt ràpid, els capítols tan curts sovint deixen molts espais en blanc, i així com alguns fragments no saps ni perquè hi són, les parts narratives són prou interessants i podrien ser inici de mil i una històries. El problema és aquest, que només són l'inici, després hi ha poca cosa més. És una obra curiosa, atrapa perquè vols saber què redimonis estàs llegint, i crec que no ho acabes de saber mai. És d'aquestes que no recomanaria, el més probable és que me la tiressin pel cap. Però no em penedeixo gens d'haver-la llegit.

Puntuació: @@ (i mitja) 

dilluns, 7 de novembre de 2011

1Q84 Llibre 3

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2011
Títol original, idioma, any: 1Q84 (ichi-kyû-hachi-yon) / A novel. Book 3, japonès, 2010
Traductor: Jordi Mas López
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 444

Recapitulem una mica. L'Aomame busca en Tengo desesperadament, sap que és la seva única opció d'escapar del món on es troba. En Tengo també la busca, però està encara més perdut i desorientat. Ella decideix esperar-lo en un lloc on creu que ell ha de tornar. Ell se'n va a tenir cura del seu pare moribund perquè creu que allà trobarà pistes sobre el seu passat i sobre l'Aomame. Mentrestant, el grup Sakigake els segueix la pista mitjançant un tercer personatge en discòrdia, un estrany individu anomenat Ushikawa, amb força olfacte per resoldre misteris. Entre tots es busquen, qui es trobarà primer? Què passa amb la Fukaeri? I en Tamaru? I en Komatsu? I la gent petita? I què redimonis té a veure el llibre Crisàlide d'aire amb el món on es troben? No, és que no en puc parlar més, perquè si no explicaria massa coses, però s'embolica, s'embolica... 

Tercera i última part de la trilogia 1Q84 en la que es resoldran tots els misteris... mentida, naturalment, Murakami sempre deixa més coses a l'aire de les que t'explica. El format del llibre és igual que en els dos anteriors, capítols més o menys llargs protagonitzats per un dels personatges, de manera seqüencial. Aquest cop, les alternances són de tres en tres, Tengo, Aomame i Ushikawa. Quan s'acaba un, vols més d'aquell personatge, però quan entres en el següent, necessites saber més d'aquest, i així anar fent, sempre quedant-te amb les ganes de més i veient com s'entortolliguen les històries perquè tot vagi cobrant un sentit. Estil totalment Murakami, pausat, estàtic, repetitiu... però totalment addictiu, sense que sàpigues per què. L'he llegit molt ràpid per ser jo, i per la quantitat de lletra que té.

Lectura obligatòria per aquella gent a qui agradi Murakami (la trilogia sencera), no us decebrà. A qui no li agradi, que se n'oblidi per sempre més, no ho proveu. Ah, i prohibit iniciar-se en l'autor amb aquest llibre. Molt taxatiu, però és pel vostre bé. Què dir, per mi tot el llibre és una meravella. Vull saber més, necessito saber més, i aquest senyor sempre em deixa amb ganes. No continuarà, però podria. Per mi, 1Q84 és una obra mestra.

Puntuació: @@@@@