dimarts, 23 d’agost de 2011

L'últim dia abans de demà

Autor: Eduard Márquez
Editorial, any: Empúries, 2011
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 144

Un home enfonsat sosté una urna amb les cendres de la seva filla i només pot pensar en quant pesen. Li costarà assumir aquesta pèrdua. Mentrestant anirà fent memòria del que ha estat la seva vida, de totes les persones que han estat importants d'una manera o una altra, i de les relacions i fets que l'han conduit a una situació tan nefasta. La seva ex-dona Nora, els amics de joventut Robert i Francesca, els seus pares, els seus mestres, tots es donen cita als seus pensaments, i no sempre per bé. Però sobretot la seva filla, la Jana, de qui té els records més alegres.

En 144 pàgines Eduard Márquez desgrana la vida del protagonista a base d'anècdotes i de moments, saltant d'un temps a l'altre i d'uns personatges a uns altres sense previ avís, només un punt i apart i alguns espais. Estil sintètic, frases curtes, amb diàlegs sense signes de puntuació, canvis d'idioma sense indicació, i deixant moltes coses a la imaginació. És un estil molt minimalista, però molt intens. Parlaríem de realisme pur i dur o vida en estat pur. 

M'ha semblat un llibre complicat, escrit des de la perpètua amargor del protagonista, però es llegeix de manera fluida, d'una revolada, és curt i de lletra gran. El que explica costa de pair, i l'estil tan sintètic també, però és un bon llibre, impactant i explícit. M'ha causat bona impressió per donar més oportunitats a l'autor, però no crec que sigui un llibre per recomanar a tothom, tot i estar molt ben fet, al meu entendre, té quelcom de pertorbador.

Puntuació: @@@

divendres, 19 d’agost de 2011

El diamante de Jerusalén

Autor: Noah Gordon
Editorial, any: Byblos, 2005
Títol original, idioma, any: The Jerusalem Diamond, anglès, 1979
Traductora: Elsa Mateo
Gènere: Ficció històrica 
Número de pàgines: 441

El comerç del diamant està controlat per molt poca gent arreu del món, i entre aquests destaquen els comerciants jueus. Harry Hopeman forma part d'aquesta minoria gràcies a que pertany a una família amb llarga tradició de diamantistes. Harry rep l'encàrrec de recuperar al preu que sigui un diamant amb molta història darrere, que ha anat canviant de mans al llarg del temps, i que està vinculat a la seva família. Per això s'haurà de desplaçar de Nova York a Israel, on sembla que el seu actual posseïdor el vol vendre. La recerca del gran diamant daurat no serà senzilla, però en Harry trobarà altres motivacions per perllongar la seva estada a Terra Santa. Mentrestant, anirem coneixent la relació que van tenir els avantpassats del diamantista amb aquesta pedra tan especial i sabrem d'on li ve la gran destresa que té en l'art de tallar i polir diamants.

Venut com una novel·la d'intriga, l'acció principal del llibre s'emmarca en el present, però els salts al passat per explicar la història del diamant són freqüents. Malauradament, l'autor se'n va per les branques d'una manera fora de mida, dóna un excés d'informació de tots els personatges tant presents com passats, de manera que la seva vinculació amb el diamant és més tangencial que altra cosa, durant bona part del llibre no sembla tenir cap importància. És força dens, i a sobre té capítols sencers escrits en cursiva, de manera que t'acabes enfilant per les parets. Al seu favor, que està ben escrit, cosa que no és una sorpresa tractant-se de Noah Gordon, però el gènere de la història no s'acaba de definir, no és ni carn ni peix, o ho intenta ser tot i no arriba a ser res. I el que sí que és, és un compendi de usos i costums jueves, alguns encabits amb calçador.

No puc dir que no hagi gaudit d'algunes parts del llibre perquè estan ben escrites, però en general no m'ha fet el pes, i em sap greu. D'intriga, poca. De fets històrics destacables, pocs també. La història dels protagonistes, descafeïnada. I de costums jueves, per donar, vendre, regalar i quedar-ne fins el capdamunt. Poca substància per tenir 440. Aquest home té llibres millors, encara que començo a sospitar que viu de les rendes de 'El metge' i 'Xaman'.

Puntuació: @@ (generoses)

dimarts, 9 d’agost de 2011

Ullals

Autors: Salvador Macip i Sebastià Roig
Editorial, any: La Galera, 2011
Gènere: Terror 
Número de pàgines: 225
Premis: Joaquim Ruyra 2011

En Vicent Paterna és un nano de casa bona, molt ben acostumat i força fatxenda. Com cada estiu, el seu pare, que n'està fins el capdamunt, l'envia a un centre educatiu especial a veure si el redrecen, però ell sap que viurà a cos de rei i que no aconseguiran res de res. El centre educatiu que l'acollirà, però, és realment 'especial'. En mig d'un bosc, als afores de Pelallops, i no precisament de primera classe, La Floresta és un cul de món amb uns amfitrions no massa simpàtics. En Vicent i els altres dos alumnes del centre, l'Ariadna i en Cesc, patiran les vexacions, el maltractament i els treballs forçats als que els obliguen el Capità, en Clint i la Madonna, noms que els atribueix el nostre jove protagonista, perquè ells no es molesten ni a presentar-se. Però això no és tot. Part de la feina que fan és reforçar les defenses del centre perquè de nit reben la visita dels feréstecs, bèsties ferotges de les quals ningú en coneix la naturalesa, però que no semblen tenir massa bones intencions. L'estiu d'en Vicent no tindrà massa a veure amb el que havia imaginat.

Fer la ressenya d'un llibre l'autor del qual (o un d'ells) saps positivament que la llegirà, pot ser complicat. Per sort, la impressió general és força positiva. L'estil sintètic marca de la casa aquest cop és més elaborat que en llibres anteriors, ja que és més descriptiu, però les frases curtes i tallants el caracteritzen, sense floritures. Això fa que sigui ràpid de llegir, i com que els capítols són curts, sempre allargues algun més dels que pensaves llegir. He de dir que no fa gens de por, potser descriu alguna situació una mica angoixant, però no m'ha inquietat, i això que sóc molt cagat.

És un llibre recomanable, tot i que a l'estil sintètic t'hi has d'acostumar. Pel meu gust hi falta més explicació de certs temes, però si ho comento seria donar massa informació. És una lectura fàcil i lineal amb un final que sobta. Penso que no és la millor obra de Macip, però es passa una bona estona de lectura, que no és poc.

Puntuació: @@@ (i mitja!)

divendres, 5 d’agost de 2011

El meu amor Sputnik

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: labutxaca,2008
Títol original, idioma, any: Sputoniku no koibito, japonès, 1999
Traductor: Concepció Iribarren
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 253
 
El narrador d'aquesta història és un jove professor de primària sense massa amics, però molt aficionat a la lectura i a la música. De l'època universitària sí que en conserva una amiga, la Sumire, de la que està secretament enamorat. La Sumire és una noia caòtica i desmanegada, però té alguna cosa que la fa molt especial. Vol ser novel·lista i a la universitat només hi va durar un any, no hi estava interessada, però valora el jove professor per sobre de totes les persones, tot i que no comparteix el seu desig romàntic. A la boda d'una cosina seva, Sumire coneix Miu, una dona preciosa uns 17 anys més gran que ella, i se n'enamora perdudament. Les dues dones establiran una relació molt especial després que Sumire comenci a fer de secretària personal de Miu, però a causa d'uns terribles fets del passat Miu no pot sentir res per ningú ni correspondre Sumire. Quins secrets amaga Miu? Sumire els patirà en la seva pròpia carn, i de retruc, també el nostre amic professor.

Aquest llibre és el primer de Murakami del que vaig tenir constància, me'l van recomanar fa molts anys i no en vaig fer cas. Temps després he llegit molts llibres de l'autor, però em faltava aquest. Tot i que és dels antics, amb el bagatge Murakami que tinc, puc dir que és 100% el seu estil, contempla tots els seus tòpics, la soledat humana, els interessos sexuals, els fets paranormals i inexplicables... tot envoltat de la seva personal atmosfera amb personatges peculiars i estàtics. Tot passa a velocitat molt lenta, sense que això avorreixi ni en dificulti la lectura. En aquest cas, és una història totalment lineal, sense salts ni canvis d'escenari, però amb infinites coses interpretables, com sempre, això sí.

M'ha agradat, però ja no sé si és que tinc una gran predisposició per l'autor o és que tots els seus llibres són bons. Potser no és dels millors, però relata una història petita, aparentment simple, d'un triangle amorós que no es tanca mai. És el tipus de lectura que et causa assossec, i que et fa pensar que necessites un temps per tornar a agafar un llibre de l'autor. Això darrerament no m'estava passant, potser és precisament perquè aquest és dels primers, i la sensació que causa és similar als altres llibres seus més antics. Recomanable, com sempre, pels qui els agradi l'autor, i també una bona obra per entrar al seu univers.

Puntuació: @@@@