dimecres, 27 de juliol de 2011

Ubik

Autor: Philip K. Dick
Editorial, any: La factoria de ideas, 2009
Títol original, idioma, any: Ubik, anglès, 1969
Traductor: Manuel Espín
Gènere: Ciència ficció 
Número de pàgines: 252

En un futur on predomina l'ús de poders psíquics i en el que les persones es conserven en estat de semivida un cop morts per tal de contactar-hi, Glenn Runciter dirigeix una empresa de prevenció antipsi, està al càrrec d'una plantilla d'inercials que lluiten contra telèpates i precogs. Runciter Associats rep una oferta per fer una feina a la Lluna per part d'un multimilionari, i amb la seva mà dreta Joe Chip i onze inercials més emprenen el camí que ha de reflotar l'empresa, que té seriosos problemes econòmics. Però tot plegat resulta ser una trampa de la competència i en Runciter resulta mort en l'explosió d'una bomba, un cop han arribat a destinació. Chip pren el comandament i pretén tornar a la Terra immediatament per ser a temps de posar en Runciter en semivida, però un seguit de fets estranys i de regressions en el temps faran que Chip i els seus companys vegin que passa alguna cosa amb la realitat que coneixien. Poden estar segurs que és en Runciter qui va morir, i no tots ells? I a tot això, què és Ubik?

Es tracta d'un llibre enrevessat i en el que és fàcil perdre's, la trama és complicada, però cal tenir en compte que parlem d'un futur en el que impera el poder de la ment i una tecnologia fora del comú. Per cert, aquest futur tan llunyà està fixat a l'any 1992, té certa gràcia. Tot i així és un argument sorprenent i rigorosament tractat, un llibre original i imaginatiu. Es llegeix ràpid perquè atrapa si t'agrada el gènere. Si no, probablement sigui una mica dur de llegir. És ciència ficció, però la característica de l'autor és aprofundir molt en la psicologia tant dels personatges com dels fets que succeeixen, i és molt interessant.

M'ha agradat força, més que l'altre llibre de l'autor que he llegit (Blade Runner). Alguns fets no són senzills, però no és d'aquells llibres dels que no s'entén res. Deixa algunes incògnites perquè et preguntis si ho has entès, però en termes generals, es llegeix molt bé i s'entén. Molt recomanable pels amants del gènere, tot i que segur que aquests ja l'han llegit, perquè és una obra clàssica. Jo vaig tard.

Puntuació: @@@@
Recomanat per Lleixes, tot i que sempre m'havia cridat l'atenció.

dissabte, 23 de juliol de 2011

Obabakoak

Autor: Bernardo Atxaga
Editorial, any: Zeta bolsillo, 2005
Títol original, idioma, any: Obabakoak, basc, 1988
Traductor: Bernardo Atxaga
Gènere: Relats/Narrativa 
Número de pàgines: 387

Obabakoak és un mosaic, un collage d'històries amb alguns punts en comú, especialment el poble inventat Obaba. La primera meitat del llibre ens presenta personatges i vivències relacionades amb aquest poblet i d'altres de similar, la vida de poble petit, les preocupacions de la gent, els caràcters típics. Tot molt rural i bucòlic. A la segona meitat s'inicia una història amb continuïtat, la dels llangardaixos d'Obaba, que són capaços d'entrar per les orelles dels nens, quedar-se allà, i fer-los tornar ximples. Aquesta història, narrada presumptament pel mateix autor, servirà de fil conductor i matriu per encabir-hi una pila de contes de temàtiques diverses, ambientats en tots els racons del món. Un recull de relats que s'entrecreuen en alguns punts.

La distribució d'històries i capítols no segueix un patró lògic, per això al principi costa una mica saber què estàs llegint. Un cop et situes, gaudeixes d'una lectura agradable i fluida, està molt ben escrit i les històries són imaginatives i originals, començant per la història conductora dels llangardaixos. Hi ha moltes picades d'ull a les tradicions i cultura basques, i reflexió sobre la literatura tant del País Basc com estrangera.

No sóc gaire de relats, però aquest recull, a cavall entre la narrativa i el llibre de contes, m'ha agradat força. Alguns són millors que altres, és clar, i també n'he trobat algun que m'interessava poc, però en general l'opinió és bona, és agradable de llegir. A més em fa gràcia que l'original sigui en basc, una llengua i una cultura que sempre m'han atret. Malauradament, aquest cop era impossible, ni que hagués volgut, llegir la versió original...

Puntuació: @@@

diumenge, 17 de juliol de 2011

A la platja de Chesil

Autor: Ian McEwan
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: On Chesil beach, anglès,2005
Traductor: Albert Torrescasana
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 139

La història d'un polvo. L'Edward i la Florence s'acaben de casar. Són joves i benestants, i per fi estan units davant de Déu. S'enfronten a la seva nit de noces, en un hotel a la platja de Chesil, però els dos n'esperen coses diferents. Els dos són verges i han esperat a aquest moment. Ell ha esperat amb ànsia, te ganes de poder tocar finalment la seva estimada. Ella ho viu com a experiència nefasta, sense cap ganes, però un escull que cal passar per estar amb l'home que estima. Mentre arriba el moment clau, anirem coneixent el passat dels dos joves i els fets que els han portat fins aquell hotel, el vespre mateix de la seva unió, i ens endinsarem en la seva manera de pensar i en les parts més profundes dels seus éssers.

Tot i ser un llibre curt, la lletra és petita i el text molt dens i poc fluid de llegir. Al llarg dels cinc capítols que té l'acció passa molt lentament, mentre es fan continus salts al passat per explicar la història conjunta i individual dels protagonistes. Hi ha una bona part descriptiva al llibre i està força ben escrit, però no és un text que passi com si res i a estones el cap et marxa cap a altres llocs per explicacions poc interessants o poc relacionades amb els fets.

No és el tipus de llibre que solc llegir. M'interessa el fet que s'aprofundeixi tant en els personatges, però com a complement d'una bona història, i penso que aquesta no donava per tant. És clar que el que importa és com són ells i què fan, però no ha aconseguit que m'atrapi. Per altra banda, entenc que no és un mal llibre, estic segur que pot agradar a molta gent perquè està ben escrit i fins i tot pel que explica. No el considero un mal llibre, senzillament a mi no m'ha interessat.

NOTA: per si pot servir, alguns fets o detalls m'han remogut per dintre recordant-me experiències viscudes. Si ho ha aconseguit suposo que es pot considerar un punt a favor.

Puntuació: @@
Recomanat per la Màgia, a qui encanta aquest autor.

dijous, 14 de juliol de 2011

El caso de los anónimos

Autora: Agatha Christie
Editorial, any: Molino,1980
Títol original, idioma, any: The moving finger, anglès, 1942
Traductor: C. Peraire
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 238

L'aviador londinenc Jerry Burton pateix un accident aeri i queda greument ferit. Després de les primeres fases de recuperació, el seu metge li recomana traslladar-se a un indret tranquil i reposat per acabar de guarir. La seva germana Joanna i ell trien el poblet de Lymstock i s'hi instal·len. Però no hi haurà descans per en Jerry, a l'apartada vila hi ha algú que es dedica a enviar cartes anònimes als habitants per aixecar falsos testimonis i calumniar. Tothom està molest i està en boca de tots descobrir qui és l'autor dels anònims, fins que passa el que és inevitable. Després de llegir una d'aquestes cartes, la senyora Symmington es suïcida, no ho pot resistir. El cas es complica i aquesta no serà l'única mort. La policia i el mateix Jerry Burton estan despistadíssims, però sort que rebran una empenteta de l'anciana Jane Marple per resoldre el misteri.

L'estil, l'ambientació, l'extensió i la distribució en capítols són els clàssics dels llibres d'Agatha Christie. Aquest cop, però, hi ha poc d'investigació i de resolució de misteris i molt de novel·la rosa i descripció de la societat de l'època. Com a novel·leta està bé, però es troba a faltar el procés deductiu dels protagonistes a mesura que van apareixent pistes. Aquesta part es concentra al final sense que se'ns hagin donat indicis previs, arriba de forma precipitada després de marejar molt la perdiu. La participació de Miss Marple és molt minsa al llarg del llibre. La història és imaginativa i notable, però no està en absolut desenvolupada.

L'he trobat fluixet perquè esperava una altra cosa. Poc interessen les històries romàntiques dels protagonistes quan el que vols és una velleta molt intel·ligent que els deixa a tots en calces amb les seves deduccions. Tot i així, és rapidíssim de llegir i passa bé, i l'estil és molt recognoscible. Caldrà trobar altres obres més completes de l'autora.

Puntuació: @@
Recomanat per l'Elur i l'Assumpta.

dilluns, 11 de juliol de 2011

Angelology

Autora: Danielle Trussoni
Editorial, any: labutxaca, 2011
Títol original, idioma, any: Angelology, anglès, 2010
Traductora: Rosa Borràs
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 652

Viuen barrejats entre nosaltres i passen desapercebuts, però els nefilim, descendents d'àngels celestials i dones humanes, existeixen. I no són precisament uns sants. Des de fa segles lliuren sagnants batalles contra els angelòlegs, un ordre dedicat a defensar els interessos humans dels poderosos nefilim i altres criatures d'origen diví. Quina relació té un convent de monges de Nova York amb l'adinerada Abigail Rockefeller? Quins secrets amaga aquesta relació que desperten l'interès de la família nefilística Grigori, una de les més poderoses de la seva classe? I què té a veure en tota aquesta història la germana Evangeline, que va ingressar al convent als 12 anys després de la misteriosa mort de la seva mare?  Són secrets molt ben guardats per assegurar l'èxit de l'empresa dels angelòlegs. Però se'n sortiran?

El llibre està repartit en quatre parts, una de les quals succeeix en el passat del fil de la història, per tal d'explicar com s'ha arribat a la situació actual. Se'ns presenta un món en el que els àngels encarregats de supervisar la creació del món van acabar barrejant-se amb els humans i donant lloc a mestissos nefilim. Aquests són egoistes, hedonistes, no tenen sentiments i menyspreen els humans. Dóna molta informació sobre l'origen d'aquests éssers i es converteix en una lectura força densa. No és especialment fluid ni l'acció és frenètica, per ser que parla d'éssers sobrenaturals, de vegades sembla que passi a càmera lenta. Te una extensió considerable, potser excessiva posat que repeteix sovint les mateixes coses exposades des de punts de vista diferents.

La figura de l'àngel sempre m'ha interessant com a ésser mitològic, i per això em va fer gràcia llegir aquest llibre. El vaig agafar amb interès però se m'ha fet molt llarg. Algunes parts mantenen un bon nivell i d'altres es fan tedioses. Tota la part final m'ha semblat que perdia interès a mesura d'anar passant pàgines fins a trobar-me que només el volia acabar i que ja no importava què passava, si és que passava alguna cosa. Segurament és perquè és massa llarg. Regust agredolç perquè he trobat certes coses interessants, però no és un llibre que t'atrapi amb un argument clar i ferm. Fa una mica aigües i a sobre em sembla que té un final obert en vistes a una segona part, que ja dic ara que no llegiré.

Puntuació: @@