divendres, 24 de juny de 2011

Botchan

Autor: Natsume Sōseki
Editorial, any: Impedimenta, 2008
Títol original, idioma, any: Botchan, japonès,1906
Traductor: José Pazó Espinosa
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 209

Botxan és una manera japonesa d'anomenar un nen afectuosament i respectuosa davant d'altres membres de la seva família, però també té cert sentit d'immaduresa o de criatura mimada. Així anomena Kiyo, l'anciana serventa de la família, el protagonista de la nostra història, i li va com anell al dit. La Kiyo és l'única que sempre ha estat al costat del Botxan, mentre que els seus pares sempre van tenir preferència pel seu germà. Ja de gran, i amb la mare morta i els seu pare i germà fent la seva, Botxan no es pot permetre quedar-se la casa familiar i accepta una feina de professor de matemàtiques a Shikoku, la quarta illa de l'arxipèlag japonès, a uns 500 quilòmetres del seu Tòquio natal. Allà al Japó profund farà gala de la seva supèrbia i la seva immaduresa i es ficarà en més d'un embolic per culpa dels altres professors del centre, que en alguns casos es dedicaran a fer-li la vida impossible. Pobre Botxan!

Sōseki és el gran clàssic de la literatura japonesa contemporània. És un llibre curt i que passa molt bé, gran part es basa en les situacions que es trobarà un urbanita de Tòquio en un ambient rural, cosa que té certa gràcia. També es descriu bé el caràcter del protagonista, que s'escau molt bé al nom que li atribueixen. Destacaria que introdueix moltíssims conceptes de la cultura i la quotidianitat japoneses que he pogut entendre gràcies a les notes del traductor, m'ha semblat molt interessant. Cal tenir en compte que va ser escrit a principis del segle XX.

Es tracta d'un bon llibre, m'ha agradat llegir-lo, però trobo que va de més a menys. El principi em va fer riure per les irreverències del protagonista i la seva poca paciència, et venen ganes de llegir més. Però mica en mica la història va donant voltes a les mateixes coses i s'estanca una mica. Tot i així, és destacable i és probable que busqui alguna cosa més d'aquest autor. Es veu que és una de les referències de Murakami!

Puntuació: @@@

dimarts, 21 de juny de 2011

Momssen

Autor: Jaume Puig
Editorial, any: Acontravent, 2011
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 152

Mentider, trampós, putero, canalla, corrupte, avariciós, malparlat, astut... vaja, un perla. Així és en Robert Momssen, un advocat força reconegut en el seu àmbit, però que s'hi dedica només per guanyar diners fàcils. Utilitza la seva intel·ligència, que tampoc li'n falta, per treure profit de totes les situacions, si pot ser, econòmic. No en va, és descendent per línia directa del famós egotista Stendhal, però això ningú no ho sap. La seva obsessió és la literatura, per això. Per aconseguir publicar la seva primera novel·la, que per ell és la gran obra mestra dels nostres temps, serà capaç de moltes coses; més aviat, capaç de tot. Tant és com s'arribi a complicar la història, en Momssen té recursos per això i per a més.

El llibre és curt i es llegeix fàcil. El llenguatge emprat és groller moltes vegades, però dóna credibilitat al personatge i el món que l'envolta, perquè ja te l'imagines així. Descriu alguns dels instints més baixos de l'ésser humà, fins el punt d'arribar a ser desagradable. També hi ha algunes parts una mica més brillants d'escriptura, tot s'ha de dir. La trama s'embolica força, i és interessant llegir les estratègies del protagonista per sortir-se'n sempre.

És un llibre per passar l'estona, amb alguns punts a favor, però que no sempre et deixa bon gust de boca, almenys a mi. Serà que no m'acaba d'entrar aquesta 'escriptura gamberra' que fa servir l'autor. M'han agradat algunes coses, com les converses amb estrangers que estan transcrites de manera força fidedigna a com serien, i algunes parts de la trama, però no ha aconseguit enganxar-me, ni es tracta d'una d'aquestes novel·les ràpides que et deixen sense respiració.

Puntuació: @@

divendres, 17 de juny de 2011

Matar un rossinyol

Autora: Harper Lee
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: To Kill a Mockingbird, anglès,1960
Traductor: Xavier Pàmies
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 366

En Jem i la petita Scout són fills d'un important advocat del comtat de Maycomb, a Alabama, l'Atticus Finch. Tot i perdre la mare quan l'Scout era petita, viuen feliços la vida dels nens, que tot és joc i imaginació. Els seu pare és l'home més tendre i considerat que existeix, i tot i ser estricte i exigent, l'estimen amb bogeria, i ell també a ells dos. La seva vida canviarà quan a l'Atticus li encarreguen fer d'advocat defensor d'un negre que pressumptament ha violat una noia blanca. Els prejudicis de la petita població faran que es guanyi la reputació d'amic dels negres, i això comportarà les reprimendes i burles dels companys d'escola dels dos nens. Es disposen a passar una època difícil, però en Jem i l'Scout no estan disposats a deixar el seu pare a l'estacada.

El llibre es divideix en dues parts, les dues narrades per boca de l'Scout, una nena de vuit anys (durant la majoria del llibre). A la primera part s'explica sobretot la vida dels nens, els seus jocs, les seves preocupacions i els problemes amb els companys a causa de la dedicació del seu pare. A la segona part, el tema principal és el judici de Tom Robinson, el negre acusat de violar una blanca. D'una manera aparentment innocent, s'exemplifiquen clarament tots els prejudicis socials de la primera meitat del segle XX, allà al sud dels Estats Units. I així de joc en joc, de criaturada en criaturada, aquella societat queda retratada d'una manera planera i reveladora.

Es tracta d'una bona història i molt ben redactada des de la visió d'uns nens, uns nens molt espavilats, això sí. He de dir però que la primera part em va semblar una mica llarga, i també s'allarga una mica massa al final, pel meu gust. A banda d'això, molt recomanable. Té molts punts tendres, altres crítics i reivindicatius. El conjunt fa una bona obra.

Puntuació: @@@@ (generoses)

dissabte, 11 de juny de 2011

El viatge d'hivern

Autora: Amélie Nothomb
Editorial, any: Empúries, 2011
Títol original, idioma, any: Le Voyage d'hiver, francès, 2009
Traductor: Ferran Ràfols Gesa
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 95

En Zoïle ja n'està fart. Ho ha provat tot per conquistar el cor de l'Astrolabe, una bella i peculiar jove a càrrec de l'escriptora retardada Aliénor Malèze i que viu amb aquesta en unes condicions pràcticament inhumanes. Però no hi ha manera, i això que li ofereix sempre bones sortides, però l'Astrolabe dedica la seva vida a Aliénor, així que en Zoïle no acaba de passar mai de ser el tercer en aquesta història d'amor. Fart, decideix estampar un avió contra el monument parisenc preferit de la seva estimada, com a prova d'amor i de la ràbia que sent per la situació. El que passa és que ell serà a bord d'aquest avió, és clar. Tota la resta de passatgers seran danys col·laterals inevitables. Però en Zoïle no és un terrorista, no. Només és un enamorat.

Novel·la curta molt en l'estil de l'autora, sense embolicar-se en descripcions ni explicacions sobreres, només fixant-se en els trets importants de la història. Una escriptura intel·ligent, mordaç i irònica que són un tret distintiu, i una trama delirant que porta les situacions quotidianes fins el límit.

Els d'Amélie Nothomb són llibres per passar l'estona, perquè no et donen temps per a res més, donada la seva brevetat. Es llegeix fàcilment i té punts surrealistes i hilarants, però és tan personal que sembla que només pot fer gràcia completament a la mateixa autora. Està bé si es vol llegir alguna cosa ràpida i per no encaparrar-s'hi massa.

Puntuació: @@

dimarts, 7 de juny de 2011

1Q84 Llibres 1 i 2

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2011
Títol original, idioma, any: 1Q84 (ichi-kyû-hachi-yon), japonès, 2009
Traductor: Jordi Mas López
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 780

Aomame: jove instructora d'un club de fitness especialista en fisioteràpia. Prima, alta i amb una obsessió per tenir els pits massa petits. A les seves hores lliures, es dedica a activitats una mica més qüestionables, però sempre a fi de bé.
Tengo: jove alt i gros, geni de les matemàtiques i amb grans aptituds com a escriptor, malgrat que mai ha aconseguit publicar res. Dóna classes a una acadèmia i gaudeix d'una vida molt tranquil·la, que és la seva aspiració.
Les seves vides no es creuen, però sense saber-ho tenen lligams molt i molt forts. Aomame de seguida descobrirà que el seu món està canviant d'una manera que no entén, moltes coses se li fan estranyes i incomprensibles, però ja no hi ha camí de tornada. Tengo rep l'encàrrec de reescriure una novel·la molt naïf d'una escriptora novella, la Fukaeri, de només 17 anys, per tal de guanyar un premi i obtenir reconeixement literari. Aquesta novel·la resultarà no ser només un text per entretenir, sinó que descriu una realitat que tots els protagonistes tenen més a prop del que es pensen.

El llibre s'estructura en capítols alterns entre la història de l'Aomame i la d'en Tengo. La majoria d'ells són independents del que passa a l'altra història, però mica en mica es van reconeixent elements que es repeteixen o que es creuen d'un cantó a l'altre, de manera que t'obliga a estar atent a tot el que va passant. Se suposa que en un sol volum hi ha els dos primers llibres d'una trilogia, de manera que en queda encara un per aparèixer. És una obra llarga i presentada amb lletra petita, de manera que vol el seu temps per acabar-lo, però val la pena.

A hores d'ara no dic res nou si em declaro fan de Murakami. He llegit força llibres seus i tots m'han agradat amb més o menys intensitat. Ara podríem dir que estem davant de la seva obra magna, precisament per la magnitud, però també per la complexitat d'una història que transcendeix la realitat per arribar a plans de fantasia, un passet més en la tendència que ja de per si té l'autor. Tot això, sense abandonar el seu estil i la seva capacitat per arribar a l'últim racó de l'ànima dels personatges, que acabes coneixent com si fossin teus. És un llibre increïble i imprescindible pels amants de l'autor, necessari. Tot el que diuen d'ell és cert: Una obra mestra. Arriba el novembre o no arriba?? Collons, vull ja la tercera part!

Puntuació: @@@@@