dissabte, 21 de maig de 2011

El corazón de las tinieblas

Autor: Joseph Conrad
Editorial, any: El País, 2002
Títol original, idioma, any: Heart of Darkness, anglès,1902
Traductor: Amado Diéguez Rodríguez
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 172

En Marlow és un llop de mar, un mariner que porta la navegació a l'ànima. Després de tenir certes dificultats per trobar un vaixell en el que enrolar-se, decideix anar a provar fortuna comandant una embarcació d'aigua dolça a la selva africana. Allà rep l'encàrrec d'anar a buscar un agent anglès que sembla que ha emmalaltit. Es tracta d'un home, en Kurtz, molt estimat i admirat a la regió, i a més el que més ivori aconsegueix en les seves prospeccions. En el camí, en Marlow anirà descobrint les misèries del colonialisme, i aprendrà els perills que comporta enfrontar-se amb la selva, no només físics, sinó sobretot mentals. No serà un camí gens fàcil.  

El llibre es desenvolupa com l'explicació d'uns fets passats que Marlow fa als seus companys en una embarcació ancorada a l'estuari del Tamesis. El llenguatge és una mica recarregat a estones i molts dels fets que explica són embolicats i estranys.

Se suposa que aquesta és una novel·la clàssica escrita per un autor reputat, però a mi no ha aconseguit atrapar-me en una sola pàgina de les 172 que té. Se suposa, a més, que va inspirar la famosíssima pel·lícula Apocalypse Now de Coppola (que no he vist), però a mi m'ha despertat un interès zero. L'he llegit d'esma i perquè no m'agrada deixar estar llibres. Potser és una gran obra, però jo perdia el fil contínuament, senyal que el que llegia no m'interessava en absolut. L'he de puntuar molt malament, tot i que no sé si ho mereix, però per mi, com si no l'hagués llegida.

Puntuació: sc

dimarts, 17 de maig de 2011

Se sabrà tot

Autor: Xavier Bosch
Editorial, any: labutxaca, 2011 (publicat el 2010)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 302

Dani Santana acaba de ser nomenat director del diari Crònica del grup Blanco, a un parell de setmanes de les eleccions municipals. S'agafa l'encàrrec amb energia, sabedor de que és una molt bona oportunitat per a ell. És un periodista íntegre i reputat. Aviat començarà a pujar-li la mosca al nas quan vegi que el seu avalador, el director general del grup a qui anomenen A.B.C., comença a criticar la seva feina i a 'recomanar-li' què és millor publicar i què no. Santana vol explicar al públic tot el que passa, però li demanen que tingui un tracte desigual amb els candidats a l'alcaldia. La cosa empitjora quan el cap de Societat del diari, el peculiar Senza, comença a revelar una trama sobre terrorisme islamista a Barcelona. Tot i ser un tema que fa pujar les vendes com l'escuma, a no tothom li agrada que es ventilin aquestes coses i un cop més el director es veurà instat a coartar el que publica. Dani Santana comença a veure que rere la redacció d'un diari s'amaga un complicat entramat de pressions polítiques, gratades d'esquena, xantatges i històries tèrboles que no cacen amb la seva integritat, fet que el portarà a plegar molt abans del que esperava.

El llibre està escrit de manera molt planera, amb llenguatge força col·loquial, i un estil mordaç. Va saltant d'escenari de capítol a capítol, per arribar a un punt en el que tot lliga i cobra sentit, encara que els dos grans temes que tracta semblen aparentment molt inconnexos. Un punt fort és que mostra una realitat que pocs coneixem, i que per més que sembli exagerada, conté més veritat del que es pugui pensar. Corrupció, pressions, filtració d'informació, pactes poc nobles, tot hi té cabuda.

El millor que en puc dir del llibre és que és interessant. El que explica és, per mi, més important que com ho explica, ja que l'estil no sempre m'ha agradat, potser una mica tallant. De totes maneres, el llibre es llegeix sol, perquè has de saber què passa, costa creure que hi hagi tan poca innocència rere les pàgines d'un diari. Bé, no hem nascut ahir, però quan t'ho expliquen, tot el que podies pensar, es queda curt. Una obra que convé llegir.

Puntuació: @@@

divendres, 13 de maig de 2011

Asesinos sin rostro

Autor: Henning Mankell
Editorial, any: Tusquets, 2008
Títol original, idioma, any: Mördare utan ansikte, suec,1991
Traductors: Dea M. Mansteny Amanda Monjonell
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 302

La regió més al sud de Suècia, Escània, és molt tranquil·la i dedicada a l'agricultura. No hi passa mai res... fins que passa. El doble assassinat d'una parella d'ancians commocionarà la regió. S'encarrega del cas l'inspector Kurt Wallander. Inicialment, no hi ha per on agafar les dues morts, poques pistes i encara menys sentit de tot plegat. Per acabar-ho d'adobar, les últimes paraules de la vella morta apunten que té relació amb l'agressió algú estranger. Això potencia la preocupant xenofòbia sueca fins el punt de causar disturbis, amenaces i morts. El cas s'embolica i en Wallander i el seu equip estan cada cop més perduts, cada fil que segueixen es perd i no condueix enlloc. Fins que no entra en joc la intuïció de l'inspector i algunes idees brillants no hi ha manera d'anar aclarint una mica les coses. Mentrestant, Wallander també s'enfronta a la seva difícil i torturada vida personal, que no li facilitarà les coses precisament.

Aquest és el primer volum de la sèrie Wallander que va fer famós Henning Mankell. Ens trobem una història fosca marcada per una investigació policial molt acurada, amb un protagonista torturat per problemes familiars, amb tendència a la beguda i a viure per la feina, però un personatge molt humà, molt realista i del que se'ns permet conèixer els pensaments més íntims, cosa que el fa molt proper. La seva vida personal es barreja amb la investigació, però de manera encertada i només fa que donar credibilitat al personatge. El llenguatge és planer i l'obra té marcada vocació de novel·la negra i prou.

Bona experiència per ser el primer llibre de l'autor que llegeixo. M'ha agradat però no ha aconseguit enganxar-me totalment. No descarto que sigui per tenir el cap en altres bandes, però he trobat que li falta un pèl per ser una obra notable. Tot i així, es llegeix molt bé i és interessant, també ensenya coses de la societat sueca. Crec que el millor que en puc dir és que mentre el llegia em semblava evident que acabaré, amb el temps, llegint els nou llibres de la sèrie, i si pot ser en ordre.

Puntuació: @@@
Recomanat per la Kweilan, perquè vegi que li faig cas!

dimarts, 10 de maig de 2011

Carta a la reina d'Anglaterra

Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial, any: Estrella Polar, 2010 (publicat el 1997)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 114

A principis del mil·leni passat, al segle XI, Joan Ferrer era un jove ferrer de la Cerdanya. Vivia i treballava amb el seu pare, qui li va ensenyar l'ofici i també el noble art de forjar espases. En Joan es proposa forjar la millor espasa que s'hagi fet mai, i així ho fa, l'spata ignea, l'anomena. Però tan poderosa és l'espasa que se li apareix el mateix dimoni i li ofereix tres desitjos a canvi de l'arma. El ferrer no se'n vol desprendre, però conscient del perill que corre en possessió de tan envejada espasa, accepta el tracte, però abans es pensa molt bé els desitjos. El primer, ben matisat, és ser immortal i mantenir la joventut eterna. El dimoni li concedeix sense problemes, així com el segon i el tercer, un temps després, a canvi de l'espasa. Mil anys més tard, en Joan es troba reclòs en una presó d'alta seguretat a Anglaterra i demana clemència a la reina, a qui, per força, ha d'explicar la seva vida al llarg de tot el mil·leni, que inclou haver conegut algunes de les personalitats més rellevants de la història.

Es tracta d'una novel·la molt curta que passa a velocitat meteòrica a través de tot el mil·leni passat, centrant-se en alguns personatges i canvis esdevinguts al llarg del temps. Un dels temes recurrents és el joc dels escacs, que s'han jugat de moltes maneres en èpoques diferents. L'altra constant, és clar, són els problemes de la immortalitat i l'adaptació als canvis que el progrés va portant. També l'amor hi juga un paper. És una lectura molt àgil, es llegeix perfectament en un dia.

És una obra entretinguda i curiosa, a mi ja m'agraden els personatges de ficció que es barregen amb personalitats històriques, les relacions que s'estableixen poden ser hilarants. M'ha agradat però em queda una sensació de que li falten coses, però si fos més llarg potser es faria pesat. Suposo que explicar mil anys en menys de 100 pàgines (al final hi ha un parell de postdates del mateix autor) pot resultar una mica indigest.

Puntuació: @@@ 

diumenge, 8 de maig de 2011

Estado crítico

Autor: Robin Cook
Editorial, any: Debols!llo, 2009
Títol original, idioma, any: Critical, anglès, 2007
Traductor: Alberto Coscarelli
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 424

En Jack Stapleton ja té 52 anys i ja no està per tantes festes. Acostumat a anar en bicicleta a la feina pel mig de Manhattan, i a jugar a bàsquet amb els seus amics del barri tots els vespres, arriba un moment que el seu genoll diu prou: adéu al lligament creuat. El patòleg forense està ansiós per tornar a les seves activitats físiques, així que demana hora per operar-se, abans de temps, en un nou i prestigiós hospital privat. La seva dona Laurie Montgomery, que també és forense, li desaconsella, així com també el seu amic policia Lou Soldano. Però en Jack és cabut. La insistència de la Laurie es veurà reforçada quan rep al dipòsit un cas fulminant d'infecció post-operatòria per Staphylococcus aureus, provinent del mateix hospital on s'ha d'operar en Jack. Una mica d'investigació revela que no és un, sinó fins a 25 casos similars els que venen de la cadena Angels Healthcare, tots com a infeccions hospitalàries després d'una intervenció. Amb la intenció de convèncer en Jack, però també intrigada pel misteri, la Laurie comença una frenètica investigació que la portarà a descobrir coses que no s'espera. Hi ha molts diners en joc i no a tothom agradarà que surti a la llum aquest brot d'infeccions. 

He llegit prou llibres de Robin Cook com per saber què puc esperar d'una obra seva abans de començar-la. En aquest cas, la participació no només dels seus personatges estrella sinó també de vells coneguts la feia atractiva, però el resum és el mateix que sempre. Una història frenètica perquè passa en molt poc temps, però tot i així se'n va massa per les branques i es distreu en descripcions que no calen. No és un gran narrador, el llegeixo pels misteris mèdics que explica, però això no omple 400 pàgines, és clar. També continuar la història personal dels protagonistes Jack i Laurie té la seva gràcia, els conec des que eren joves!

En definitiva, l'únic que es pot dir: és un altre llibre de Robin Cook. Llegir-ne algun de tant en tant per mi està bé, tot i que aquest a estones se m'ha fet pesat, massa llarg potser. Però la història està ben pensada, és un bon argument i hi ha una bona pila d'embolics. Però no deixa de ser com sempre, el que et pots trobar en tots i cadascun dels seus llibres, i al final la fórmula deixa de ser sorprenent i innovadora.

Puntuació: @@


dilluns, 2 de maig de 2011

Ningú no ho ha sentit

Autora: Mari Jungstedt
Editorial, any: labutxaca, 2011
Títol original, idioma, any: I denna stilla natt, suec, 2008
Traductor: Pep Verger
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 331

A l'illa de Gotland respiren tranquils des que a l'estiu van patir aquella sèrie d'assassinats a la que l'inspector Knutas i el seu equip es van haver d'enfrontar. Però faran bé d'estar a l'aguait. Un dels alcohòlics coneguts per la policia, un ex-fotògraf professional, apareix mort amb un fort traumatisme a la seva cambra fosca. Inicialment s'ho prenen com una disputa entre borratxos, però el fet que el mort hagués guanyat recentment una important suma de diners a les curses de cavalls dispara les sospites de que hi ha alguna cosa més. I tant si n'hi ha! Al mateix temps, la policia de l'illa rep l'avís de la desaparició d'una noieta de catorze anys que sembla haver-se fet fonedissa sense explicació aparent. Dos casos prou inusuals per la tranquil·la regió sueca. Knutas i els seus s'hauran d'aplicar a fons per descobrir què està passant a l'illa.

Gairebé totes les virtuts que se li endevinaven a l'escriptora en el seu primer llibre, es perden en aquest segon. El llibre és dinàmic i fàcil de llegir, l'estil és àgil, això no ho ha perdut. Però explica dues històries, per una banda les investigacions, que al meu entendre són el que importa i que era el punt fort del primer llibre, i per l'altra la història de dos amants que s'arrossega també de 'Ningú no ho ha vist', que no té ni cap ni peus ni cap mena de relació amb la història. El llibre es reduiria a la meitat sense tal quantitat de palla. Pel que fa a les investigacions, molt minses i poc incisives, i amanides també amb una mica massa vida privada dels protagonistes.

No obstant, es deixa llegir. Els salts entre una història i l'altra m'han fet perdre una mica el fil i resten aquella capacitat d'enganxar. En conjunt m'ha decebut una mica i no sé si continuaré amb aquesta sèrie. No és tan mal llibre, però esperava molt més, perquè el primer prometia. Per passar l'estona i prou, no se li pot demanar més.

Puntuació: @@