dimarts, 22 de novembre de 2011

Segones parts mai són... ressenyables

En els darrers temps és comú trobar obres de tal magnitud que l'autor o autora va fent per entregues. Quan es dóna el cas, els afamats lectors esperen la segona o la tercera part (la trilogia es porta molt...) amb moltes ganes. Però per aquells que tenim un blog on ressenyem les nostres lectures això suposa un problema. A mi m'ha passat recentment amb l'esperada tercera part de 1Q84 de Murakami. Detesto la gent que t'explica un llibre de cap a peus, se'm passen les ganes de llegir-lo perquè ja no em sorprendrà. Jo miro de no fer-ho mai, quan n'explico l'argument no vaig més enllà del que pugui explicar la contraportada del mateix llibre, o en tot cas, no cito cap detall rellevant. No vulguis pels altres el que no t'agrada a tu.

El problema ve quan expliques l'argument d'una segona part. És impossible no dir alguna cosa sobre el final de la primera i, és clar, això pot esguerrar la lectura a qui encara no hagi començat la saga. Recentment també em va suposar un problema ressenyar 'L'ànima valenta' tot just després de 'L'amic retrobat', que n'és la primera part. T'has de mossegar la llengua per no dir algun detall massa esclaridor.

Després de pensar-hi molt, se m'acudeixen diverses solucions pel que fa al meu blog, que suposo que triaré en funció del cas. Els que aneu passant per aquí ja sabeu que els posts tenen una estructura molt marcada. Una opció és prescindir del paràgraf de l'argument, o fer-ne una versió molt breu que no reveli l'estat de l'obra en el punt que comença. Això em sap una mica de greu perquè empobreix una mica la ressenya, i segurament serà d'un llibre que m'ha agradat molt (si llegeixo la segona part serà per alguna cosa). Una altra opció és posar un avís pels que no hagin llegit la primera part, no vull esguerrar la lectura a ningú. Finalment, com ja feu alguns, directament podeu passar d'aquesta part de la ressenya i anar a mirar, si us interessa, la descripció i les opinions. D'aquesta manera espero que tothom pugui seguir llegint les meves ressenyes sense perdre les ganes de llegir una obra amb diferents parts. A mi em fotria molt llegir la ressenya d'una segona part i que m'expliquin tot el que passa a la primera. Faré els possibles perquè això no us passi mai aquí.

12 comentaris:

  1. Hehehe, quan he llegit això de faré els possibles t'he imaginat mirant les cames del personal amb gest malaltís.
    T'ho prens massa a la valenta. Les teves ressenyes les llegeix qui està interessat en la teva opinió, a risc de descobrir-ne coses. Un avís està bé, però no escapcis les ressenyes per guanyar legibilitat. Seria perdre essència!

    ResponElimina
  2. A mi no m'importa si m'expliquen detalls de l'argument mentre no em revelin la part principal, vull dir que tampoc sóc molt estricte en això. De fet, a vegades, fins i tot saber-ne algun detall concret em pot decidir a llegir-lo o no.

    Però entenc perfectament que, com tu, hi ha molta gent que prefereix no saber res de res i, per tant, el que jo faria seria com un "doble post"

    a) La ressenya "de mínims", per a tothom.
    b) Una ampliació, amb l'aclariment que allí dins hi ha coses més detallades de l'argument, sense desvetllar -és clar!- el més fonamental.

    Jo m'ho llegiria tot :-)

    I, ja que ho menciones, recordo quan vas fer la ressenya de l'amic retrobat i de l'ànima valenta, vaig veure clar el que no volies dir... evidentment, jo tampoc ho vaig dir als comentaris. Vaig suposar una cosa i, per no preguntar-ho al blog, ho vaig preguntar al Sr. Google i, efectivament, la meva suposició era encertada ;-)

    ResponElimina
  3. Diria que amb un avís n'hi ha més que prou. Qui vulgui seguir, serà per interès o per masoquisme!!!

    Som uns quants els que trobem les teves ressenyes d'allò més interessants, així que ara no ens ho canviïs, eh?

    Au, vagi bé!

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó, però no cal que canviïs res, que ja ens espavilarem per llegir només el què calgui.
    Quan t'ha agradat molt un llibre t'agradaria comentar les coses que t'han impressionat, que t'han sorprès... no es el mateix exposar-ho aquí que comentar-ho en un club de lectura on tothom ho va llegint al mateix temps. No vols dir massa, però et costa callar-te segons què...
    Suposo que qui llegeix els nostres blocs també llegeix fins on vol saber (si s'hi pot resistir).

    ResponElimina
  5. Tens bones idees. Pots fer com aquells blogs que parlen de sèries on et diuen: "El pròxim post conté spoilers de la temporada x." Llavors ja serà culpa nostra si llegim més enllà o no.

    ResponElimina
  6. Molt bona autocrítica, tens tota la raó. De fet, jo m'hi he trobat algunes vegades i sembla que no hi hagi una solució màgica per fer una ressenya amb cara i ulls però sense confessar res ni de la primera ni de la segona part. Personalment, crec que l'opció d'avisar que proposes és prou bona; el lector pot escollir així si vol conèixer o no part de la segona entrega de l'obra en qüestió. De fet, hi ha gent que no s'immuta (i fins i tot prefereix) conèixer els detalls de l'argument encara que no hagi llegit la novel·la...

    ResponElimina
  7. Tens raó. Jo també m'he trobat amb aquest dilema, però penso que quatre pinzellades sense descobrir l'entrellat de la història sempre es poden fer. La ressenya s'ha de mirar que sigui rodona sense desvetllar masses claus argumentals.
    I a qui no li agradi... que s'hi posi fulles! (Ei! de bon rotllo, eh?)

    ResponElimina
  8. Quin noi més assenyat... no m'havia parat mai a pensar en el problema de ressenyar segones parts! Llavors, allò que diuen que les segones parts no poden ser mai bones, no s'aplica sempre, no? ;)

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a tots per comentar aquest post, potser una mica impropi del blog, però que parla de llibres, així que aquest és el seu lloc natural. No descarto en un futur exposar altres dubtes així sobre la ressenya de llibres o reflexions sobre la lectura en general. Perquè tot és parlar de llibres, i si esteu per aquí, és que us agrada tant com a mi. Quin meravellós tema de conversa.

    Joan, vull creure que a banda de voler saber la meva opinió, també pot interessar escriure un argument que pugui ser atractiu, perquè la meva opinió és només meva i no té per què coincidir amb la de ningú. En canvi les parts més objectives de la ressenya poden donar una bona idea de si val la pena intentar-ho o no. No busco més legibilitat, i encara menys perdre l’essència. El que vull és no fer el que no m’agrada que em facin, que és cantar part important de l’argument. Jo sóc maniàtic amb això, difícilment donaré més dades importants de les que es poden obtenir llegint la contraportada. Com que no m’agrada que m’ho facin, miro de no fer-ho jo.

    Assumpta, explicar detalls del final em sembla una atrocitat, un crim. Però el que jo evito també és dir qualsevol cosa que passa en ple nus del llibre, miro de plasmar en què es basa la història, però estalviant revelar qualsevol desenvolupament d’aquesta. Vaja, això és el que intento, perquè em posa dels nervis saber alguna cosa d’una història i anar passant pàgines i pàgines del llibre i veure que no passa encara. Per això fins i tot de vegades evito llegir la contraportada. Encara que siguin manies meves, intento de no fer-ho als altres tampoc, i en una segona part és cosa molt difícil perquè el que seria ‘inici’, que es pot explicar, correspon a tota la primera part, i encara que no esbudellis el segon llibre, sí que et carregues la lectura del primer per aquells que no l’han llegit.
    Hi ha hagut opinions per tot a l’hora de fer les ressenyes de segones parts, i em sembla que en cada cas faré el que més convingui. La teva idea és bona, veurem a quins llibres s’adapta i a quins no. Ah, i això de ‘L’amic retrobat’ i ‘L’ànima valenta’, si vas descobrir alguna cosa dels dos llibres entendràs la dificultat i com em vaig haver de mossegar la llengua per no explicar massa coses. És que m’ho posen difícil, eh!

    Maurici, les ressenyes d’aquest blog sempre han estat iguals perquè així les vaig imaginar de bon principi, i no tinc intenció de modificar-les. Me n’alegro si alguns les trobeu encertades i ben estructurades. Com comentava més amunt, crec que la millor opció és fer una cosa o altra en funció del llibre. Hi ha alguns dels que es pot fer un comentari general que no expliqui res de la història en sí, i d’altres, qualsevol cosa que s’expliqui revelarà algun desenvolupament de la història. En aquests casos, la noteta d’avís serà molt efectiva.

    Joma, però no ho podem deixar així a l’atzar, avisar una mica no està malament, i que sigui responsabilitat de cadascú seguir llegint o no. Jo m’ho agafo de manera diferent que tu, les coses més sorprenents i interessants són les que més ganes tinc de callar, perquè si a mi m’han agradat, espero també que sorprenguin i interessin als que provin de llegir el llibre. Evidentment, aquí no es pot fer club de lectura, hauríem d’habilitar un espai on poder-ho fer, però no sé si funcionaria virtualment.

    Maria, aquesta és una de les opcions, crec que la faré servir en el cas d’aquestes històries que continuen en la mateixa direcció i de les que és molt difícil dir alguna cosa de la segona part sense dir res de la primera. Diuen que qui avisa no és traïdor, oi?

    ResponElimina
  11. Màgia, fins i tot hi ha gent de bona voluntat que es llegeix la ressenya sense intenció de llegir el llibre, per aquests tant és el que expliquis. Però entenc que les ressenyes les llegeix gent que potencialment pot llegir el llibre o la saga, en aquest cas. Si tots ja haguéssim llegit la primera part no passaria res, seria com comentar qualsevol llibre. Però no tots anem al mateix ritme, o donem pas a altres obres, i això no vol dir que no acabem llegint aquella o l’altra trilogia de torn. D’aquí els dubtes, no vull xafar la lectura a ningú. No és comú en mi, però hi ha en marxa algunes sagues que he llegit de seguida que han sortit, tan ràpid com he pogut. Si algú no ha llegit les primeres parts no vull que marxi enfadat d’aquí perquè li revelo massa cosa de l’inici de la història. Llegeixo algunes ressenyes en alguns blogs que deixen poc a la imaginació, i no vull fer el mateix.

    Sam Enfot, és clar, però com poses en situació del que explica una segona part si no ho fas basant-te amb com va acabar la primera? Aquest és el problema. D’un llibre únic mai explico massa cosa, però l’argument serveix per posar en situació. Però si explicar com comença la seqüela fot enlaire el principi de la saga a algú, això em sap greu. Per això alguna mesura hi hauré de posar, quan es doni el cas.

    Yáiza, jo tampoc m’havia parat a pensar en aquest problema fins que m’hi he trobat, és clar. Ja passa això. Bé, les segones parts que he llegit darrerament no són pitjors que les primeres, això es deu aplicar més aviat a les pel•lícules dolentes, suposo.

    MBosch, cal dir que amb la teva ressenya de ‘El temor d’un home savi’ te’n vas sortir la mar de bé, però en aquest cas la història té una avantatge, és una història dins d’una altra història, i només en citar el fil argumental ja pots dir quatre paraules que et serveixen de resum i no expliques res fonamental. Més problema vaig tenir amb la tercera part de ‘1Q84’, perquè és una continuació directa i era impossible no citar coses que havien passat a les dues primeres parts. Fins i tot hi havia algun gir argumental difícil de justificar. Va ser a arrel d’aquest llibre que em vaig plantejar la dificultat de ressenyar segones parts. A partir d’ara ho tindré en compte, quan sigui possible donar unes pinzellades de l’argument, ho faré. Si s’escau, diré que la ressenya conté informació que no convé llegir. I per casos extrems, eliminaré aquesta part de la ressenya, si no hi ha més remei. Una mica en funció del llibre, no cal tenir una solució única, que s’ha de ser flexible.

    ResponElimina
  12. Veig que finalment vas triar el mode "avís en vermell", i em sembla molt bé. :) Tens raó, és una pua trobar-te una ressenya de segona part que et desvetlla tot el primer llibre. Com els trailers. Si vols veure una peli al cine, mai et miris els trailers, perque t'esguerren tots els moments importants.

    ResponElimina