dissabte, 22 d’octubre de 2011

Maletes perdudes

Autor: Jordi Puntí
Editorial, any: labutxaca, 2011 (editat per primer cop el 2010)
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 448
Premis: Octavi Pellissa 2003, Llibreter 2010, XI Amat-Piniella, Lletra d'Or 2011 i Premi de la Crítica 2011.

Quatre germans, fills de quatre mares diferents, però amb un pare comú. Un català, un francès, un anglès i un alemany, i no és cap acudit. Són el club dels cristòfols, el seu pare es va entestar amb que tots es diguessin igual, però adaptant el nom en funció del país on van néixer. Ara, en Gabriel Delacruz, camioner d'una empresa de mudances internacionals de professió, ha desaparegut. Les seves mares i ells fa molt temps que li havien perdut la pista, però la investigació policial de la desaparició i possible mort els ha reunit. Cap d'ells no sabia res de l'existència dels altres, però ara faran un front comú per investigar on és el seu pare. Pel camí, recuperaran les seves pròpies històries i les posaran en comú. L'objectiu és seguir els passos d'en Gabriel, reconstruir la seva vida per encaixar totes les peces del trencaclosques, que no són poques. Els testimonis de tots els que van tenir relació amb ell i tot el que podran descobrir els ensenyarà que el seu pare va viure una vida sorprenent. De passada, també coneixerem una mica la realitat de finals dels anys 60 a diferents llocs d'Europa.

Història delirant i estrambòtica però que enganxa des del principi. L'argument encurioseix, és molt original, i el plantejament també ho és. El llibre està escrit en primera persona del plural, els quatre cristòfols parlen com un sol ésser, tret de quan expliquen la seva pròpia versió dels fets. Cal dir que és un llibre força llarg i dens, té molta lletra i s'hi expliquen moltíssimes coses, però en cap moment es fa pesat perquè en vols més i més. M'ha agradat l'estil de l'autor, força desenfadat, i detalls com fer parlar cada personatge en el seu idioma, però en petites dosis, és clar. L'he trobat molt ben escrit.

M'ha semblat un llibre molt sorprenent i imaginatiu. No és tan fàcil trobar històries fresques i amb aquest punt de surrealisme, però alhora tan descriptives d'una realitat probable, encara que pràcticament impossible. M'ha enganxat molt, i això que se'n va força per les branques amb les vides de personatges tangencials, però tot i així, no n'eliminaria ni una pàgina. Un bon llibre, i un autor que miraré de seguir de prop. Força recomanable, la veritat.

Puntuació: @@@@

12 comentaris:

  1. Ui, aquest llibre no estava a la barra lateral, eh? Hi havia el de Grisham, que encara hi és, un que es deia "Sé què estàs pensant" i un d'en Macip... (sí, ja sé que t'acabo de sorprendre... la meva memòria és així) ;-)) El d'en Macip era... concentració... sí, el de les epidèmies del nostre temps ;-)

    Però bé, et perdono perquè veig que has posat un de Dame Agatha (ara no el treguis, eh?) :-)

    I bé, no sé... aquest li poses quatre arroves però... no sé si a mi m'agradaria, massa surrealista... clar que una mica de surrealisme sí que m'agrada. No sé. Dubto.

    ResponElimina
  2. Ostres si que fa bona pinta. No m'estranya doncs que fos el més venut de Sant Jordi 2011. Tot i que per St Jordi no se'n pot fer massa cas, perquè la gent compra de boca a orella.
    L'argument m'ha encuriosit; li donaré una oportunitat.

    ResponElimina
  3. Sembla un llibre interessant. D'entrada no m'atrauen els llibres surrealistes però si dius que aconsegueix fer la història versemblant tot i la poca versemblança que podria tenir d'inici... a més la teva ressenya té bona pinta. Bé, crec que sí que intentaré llegir-me'l. I me n'alegro que t'hagi agradat. És magnífic trobar un llibre que t'agradi com a tu aquest.

    ResponElimina
  4. De Puntí vaig llegir fa uns anys Animals tristos i em va agradar molt. Ara, no té res a veure amb aquest, pel que expliques. N'he sentit a parlar i tinc ganes d'enganxar-lo. Hauré d'esperar a alguna propera anada-vinguda de Barcelona...

    ResponElimina
  5. Fa un temps vaig llegir una ressenya no sé on que no el deixava gens bé i el vaig descartar. Vaja, m'agrada llegir una visió tan diferent.

    (Darrerament llegeixo tan poc, Xexu, que em fa vergonya i tot comentar ressenyes de llibres....no puc dir ni que el posaria a la llista xq seria impossible)

    ResponElimina
  6. el tinc a la tauleta, a punt per ser començat.

    ResponElimina
  7. Bona ressenya! A mi també em va agradar molt. El vaig trobar rodó com una poma.

    ResponElimina
  8. El que expliques sobre aquest llibre m'ha ajudat a decidir-me a llegir-lo, ja què l'he tingut a les mans vàries vegades, en la biblioteca i mai no m'acabava de decidir!!... Gràcies.

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots pels vostres comentaris. Pensava que aquest llibre l'hauria llegit més gent, però veig que la majoria el teniu pendent. A mi m'ha semblat una bon llibre, recomanable per tots aquells als que no espanti que tingui molta lletra, i que expliqui moltes històries.

    Assumpta, la teva memòria és bona, però no infal·lible! Aquest llibre sí que estava a la llista, i tant! El següent era el d'en Macip, que com saps serà la propera ressenya. Et recordo que el llibre que llegeixo en aquell moment no està mai a la llista, són els que llegiré a continuació. Si no hi ha canvis, els llegeixo en l'ordre que surt, però com que els llibres ens criden, aquest cop hi ha hagut reestructuració. Ha entrat a continuació el d'Agatha Christie perquè el vaig recollir l'altre dia de ca la mama, i naturalment entra el de Murakami a continuació. El de 'Sé el que estàs pensant' ha caigut de moment perquè volia mantenir en Grisham en tercer lloc, però no avança posicions. Però no et queixaràs, que en tinc dos dels teus! I per compensar, Murakami.
    Referent al llibre de la ressenya, et veig molt clàssica darrerament, i penso que podries passar. No dic que no t'agradés, però potser et deixaria més aviat indiferent, i la llista de lectures ja és prou llarga. Tu mateixa.

    Maria, justament el que és més creïble és el boca-orella. Si jo et dic que un llibre és bo, tu t'ho creus. Si ho diu un crític, potser penses que li han pagat diners per dir-ho. No m'estranya que es vengués, penso que és un bon llibre, d'aquests que solen agradar ni que sigui una mica als lectors habituals.

    Myself, surrealista tampoc seria la paraula. És una història poc convencional, però en realitat, és molt costumista, explica la vida d'un camioner que viatja per Europa, i aprofita per descriure la realitat de diferents llocs en aquelles èpoques (finals dels '60 i principis dels '70 del segle passat). Però la història pròpiament dita és poc versemblant, perquè és pura ficció. Però no hi ha res fantasiós ni deliris de cap mena.

    Yáiza, amb la bona experiència d'aquest llibre, ja miraré d'aconseguir el llibre que dius, o algun altre de l'autor. Ja està bé que escrigui variat, així sempre sorprèn. Ja diràs el què quan llegeixis aquest.

    rits, tot són opinions, ja saps. A mi m'ha agradat prou. Però a més la lectura depèn d'altres factors, qui sap si en altres moments m'hagués avorrit. Però crec que val la pena. I hauràs d'espavilar, que hem de fer la llista de final d'any!

    SARA, benvinguda al blog. Espero que hi hagi sort i t'agradi com a mi.

    SAM ENFOT, benvingut tu també al Llibres. Sí que és prou rodó, sembla que sigui molt divergent, però acaba lligant tot molt bé.

    Quadern, doncs aviat en llegirem la teva ressenya!

    montse, jo no les tenia totes, tot i que m'encuriosia. Ara penso que ha estat un encert. Truca a la biblioteca que te'l guardin!

    ResponElimina
  10. Noooo, clar que no és infal·lible, home!! :-))

    Aaaaaai, que ara estàs llegint l'Agatha!! Quins nervis!! :-))

    ResponElimina
  11. Ostres, doncs a mi se'm va fer extremadament pesat... En aquest cas, veig que no coincidim! Potser pel boom que va generar en un inici, a mi em va decepcionar una mica. Jo el vaig trobar fluixet, sense prou força argumental i amb un final excessivament estrambòtic. Tot i això, cal reconèixer que l'estil narratiu és molt bo i que Puntí és un bon escriptor.

    Ens llegim!

    ResponElimina