Autor: Henning Mankell
Editorial, any: Tusquets, 2008
Títol original, idioma, any: Hundarna i Riga, suec, 1992
Traductors: Dea M. Mansten i Amanda Monjonell
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 329

Prop de la costa sueca, un vaixell de pesca ocupat per contrabandistes ensopega amb una estranya barca vermella sense cap nom indicatiu. A bord, dos cadàvers molt ben vestits i en posició estranya. Per no ficar-se en merders, la remolquen més a prop de la costa i se'n desentenen. Un cop redescoberta l'embarcació, i amb la seguretat de que van ser assassinats, el cas passa a mans de l'inspector Wallander, de la comissaria d'Ystad. Al seu equip i a ell els serà difícil trobar pistes per descobrir d'on surt tan estrafolària troballa, però amb ajuda d'alguns experts determinaran que ve de Letònia. Per ajudar en la investigació rebran la visita del major Liepa, de la policia de Riga. Wallander i Liepa tracen una bona relació, per això resultarà un cop ben fort quan, un cop el major ha retornat a casa, Wallander s'assabenta que l'han assassinat. Això farà que el policia suec es desplaci a Riga per ajudar, però allà descobrirà que el cas que tenia entre mans té arrels molt més profundes del que pensava. I no serà l'únic que descobrirà... 

Segona entrega de la nissaga Wallander. Bona novel·la negra que retira cap el gènere d'intriga. La primera meitat del llibre és bàsicament d'investigació policial, que ja és el que toca. Després es converteix en una novel·la d'acció i intriga per terres letones, amb altres elements que no desvetllarem. Està ben escrit per ser d'aquests gèneres, però crec que el ritme decau una mica a la segona part. El pensament que he tingut és que potser era una història massa ambiciosa per ser tot just el segon llibre de la saga. Això sí, Wallander es segueix mostrant tan refotudament humà com a la primera entrega.

És del tipus de llibre que no pots dir que és molt bo o molt dolent; és un més. Trobo que aquesta saga Wallander és ideal per anar-ne llegint un de tant en tant, l'autor sap crear un bon clima de misteri i incertesa que atrau, però potser tots seguits es farien pesats. De moment seguiré, mica en mica, a veure si llegeixo els 9.  Aquest comença molt bé, la història promet molt i encurioseix. Però mica en mica es fa un pelet pesat, canvia radicalment de terç. Potser és que em resulta molt difícil imaginar una història que passa a Letònia, un racó de món amb nom de marca de llet!

Puntuació: @@ (i mitja)