Autor: Fred Uhlman
Editorial, any: Columna,1997
Títol original, idioma, any: No coward soul, anglès, 1996 (pòstum)
Traductora: Dolors Udina
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 91

Konradin von Hohenfels és a punt de morir a l'edat de 32 anys, no direm ni com ni per què, per no explicar massa cosa. Quan ja li queda molt poc temps, decideix enviar una carta al seu estimat amic de joventut Hans Shcwarz. En Hans tenia arrels jueves, i per culpa de la guerra i la intolerància de la seva família, de tendències nazis, es van separar amb només 16 anys, però no l'ha pogut oblidar mai. Konradin no va dir al seu amic ni la meitat de coses que hauria volgut dir-li, però no se'n vol anar d'aquest món amb el pap ple i encara menys amb la sensació de que li va fallar a última hora, abans de la separació. Amb aquesta carta, que no sap quan arribarà, o ni tan sols si arribarà, vol obtenir el perdó i marxar amb la consciència tranquil·la.

Aquesta és la segona part de 'L'amic retrobat' i he volgut llegir-la a continuació d'aquest per tenir-lo ben fresc, aprofitant que em va caure a les mans per casualitat. Es tracta d'una mena de mirall del primer llibre. En aquell el protagonista és en Hans, i en Konradin no parlava massa. Ara és en Konradin qui escriu una carta al seu amic i relata totes les situacions viscudes, però des de la seva perspectiva, de tal manera que acabem sabent què pensaven i sentien els dos personatges principals en cada fet que viuen plegats, en els bons i en els no tan bons. Com deia, està presentat en forma de carta, ja que l'acció, si se'n pot dir així d'escriure una carta, passa molts anys després de la separació dels joves.

Em va semblar una bona idea el plantejament d'aquesta segona part, és com si tanqués el cercle i sabem tot el que passava pel cap als dos amics. L'estil és molt semblant en els dos llibres, per tant no es pot valorar massa la diferència. Això sí, convé llegir-los en l'ordre que toca, i en cas de llegir-ne només un, que sigui el primer. Però també es pot entendre com un sol llibre de 200 pàgines, que no és res. Tan recomanable com l'altre, encara que sigui repetir altre cop la mateixa història.

Puntuació: @@@