Autora: Mari Jungstedt
Editorial, any: labutxaca, 2011
Títol original, idioma, any: I denna stilla natt, suec, 2008
Traductor: Pep Verger
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 331

A l'illa de Gotland respiren tranquils des que a l'estiu van patir aquella sèrie d'assassinats a la que l'inspector Knutas i el seu equip es van haver d'enfrontar. Però faran bé d'estar a l'aguait. Un dels alcohòlics coneguts per la policia, un ex-fotògraf professional, apareix mort amb un fort traumatisme a la seva cambra fosca. Inicialment s'ho prenen com una disputa entre borratxos, però el fet que el mort hagués guanyat recentment una important suma de diners a les curses de cavalls dispara les sospites de que hi ha alguna cosa més. I tant si n'hi ha! Al mateix temps, la policia de l'illa rep l'avís de la desaparició d'una noieta de catorze anys que sembla haver-se fet fonedissa sense explicació aparent. Dos casos prou inusuals per la tranquil·la regió sueca. Knutas i els seus s'hauran d'aplicar a fons per descobrir què està passant a l'illa.

Gairebé totes les virtuts que se li endevinaven a l'escriptora en el seu primer llibre, es perden en aquest segon. El llibre és dinàmic i fàcil de llegir, l'estil és àgil, això no ho ha perdut. Però explica dues històries, per una banda les investigacions, que al meu entendre són el que importa i que era el punt fort del primer llibre, i per l'altra la història de dos amants que s'arrossega també de 'Ningú no ho ha vist', que no té ni cap ni peus ni cap mena de relació amb la història. El llibre es reduiria a la meitat sense tal quantitat de palla. Pel que fa a les investigacions, molt minses i poc incisives, i amanides també amb una mica massa vida privada dels protagonistes.

No obstant, es deixa llegir. Els salts entre una història i l'altra m'han fet perdre una mica el fil i resten aquella capacitat d'enganxar. En conjunt m'ha decebut una mica i no sé si continuaré amb aquesta sèrie. No és tan mal llibre, però esperava molt més, perquè el primer prometia. Per passar l'estona i prou, no se li pot demanar més.

Puntuació: @@