dissabte, 23 d’abril de 2011

Sant Jordi 2011

Què seria d'un blog de llibres sense dir res per Sant Jordi? Avui és el dia en que molts rebem un dels regals que més valorem, un llibre i l'esforç d'algú que ens el regala, i que molts altres el reben gairebé per compromís, només perquè toca, i no l'obriran en tot l'any, ni aquest ni cap altre, fins que aparegui un nou Stieg Larsson. Però és el dia dels llibres i les roses i, per damunt de tot, és maco que la gent celebri les tradicions regalant-los a qui estimen. Comprar llibres, en realitat, no es fa aquest dia. Hi ha uns altres 364 dies a l'any (en alguns casos fins a 365!) per comprar-ne, molt menys estressants.

Aquest any vull saber què heu regalat. No vull saber què us han regalat i llegireu, sinó quins llibres heu donat vosaltres i a qui. De vegades, el llibre que ens regalen no ens fa el pes, però és un regal. En canvi, el que regalem, si no és una petició expressa i concreta, segur que ens fa molt bona pinta i pensem que agradarà. I no ens enganyem, ho fem pensant que també ens agradarà a nosaltres i tenim l'esperança que l'altra persona ens el deixarà llegir. A més, no es regalen els mateixos llibres a parella, pares, fills, amics o companys, oi? Doncs això: què heu regalat i a qui? I si ja voleu explicar per què, jo encantat. Va, que d'aquí en sortiran molt bones idees! Bona diada a tots!

Agafada de la proposta de Relats Conjunts, per fer una mica d'ambient.

14 comentaris:

  1. No sé si serveix el meu cas...però m'he autoregalat "Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fossim tu i jo" de l'Albert Espinosa.
    A la meva germaneta "Les veus" de John Connolly. I a les meves amiguetes "Sigues feliç" de la Monica Sheehan.

    ResponElimina
  2. Doncs jo he regalat una novetat, un best seller hehehe... però és que el meu senyor (que diria en SÀNSET) té aquests gustos així... i... bé, he de confessar que he triat aquest perquè nosaltres els llibres els anem a comprar junts, anem tots dos, mirem, ens diem "mira aquest", "has vist aquell?"... i al final marxem comprant alguna cosa que, en realitat, ha triat qui ha de rebre el regal, vull dir que l'èxit és assegurat :-))

    Moltes vegades sí que he pensat això de que qui el regala també el podrà llegir, però ho he pensat més abans en llibres que trio per mi... per exemple, sé que si demano un de Dickens el més probable és que en Josep Lluís també el vulgui llegir, igualment si és un de Grisham (hehe quins autors tan diferents per l'exemple!)

    Ah... que no he dit el llibre que he regalat?

    Sí, sí, perdona... Los hermanos Karamazov, de Dostoievski un totxo d'unes mil dues-centes pàgines i en edició de tapes toves!! (aguantarà la enquadernació??... la veritat és que té bona pinta, però ja ho veurem) :-)

    Ah!! I tu? què has regalat? :-)

    ResponElimina
  3. Jo he regalat "La caida de los gigantes" de Ken Follet, per a la parella i "En Jordi i el petit cavaller" de Ronda Armitage, per al meu fillet.

    ResponElimina
  4. T'he de confessar que ahir no vaig regalar cap llibre... Ni tampoc me'n vaig autoregalar cap... Que trist, no? Potser no tenia el dia... :(

    ResponElimina
  5. Jo només he regalat un llibre i la destinatària ha estat la meva dona. Du per títol "Yo, robot" d'Isaac Asimov (en castellà, no el tenien en català). Ha estat ella qui l'ha triat i crec que el motiu és que un bon amic en va parlar bé en una ressenya que va fer al seu bloc. Salutacions.

    ResponElimina
  6. Doncs jo he regalat "Un món feliç" de Huxley perquè trobo que és una lectura indispensable (reflexiva però a la vegada gens críptica) i que, en ser de ciència-ficció, pot agradar. Espero que així sigui!

    ResponElimina
  7. Gràcies als que heu dit els llibres que heu regalat, sempre està bé saber-ho i agafar bones idees. Per aquí han sortit alguns dels llibres que suposo que han triomfat molt, i altres de més clàssics que mai passaran de moda.

    Maria, és clar que serveix el teu exemple, és el que volia. El que t’has auto-regalat no m’atreu gaire perquè he acabat agafant certa mania a aquest home, em sap greu. Però ja comentaràs què tal. Dels altres dos, no en tinc ni idea! Ni els havia sentit anomenar.

    Assumpta, això està molt bé. Si no has d’anar investigant dissimuladament què comprar, i hi ha persones per les que és molt difícil triar. I està bé compartir llibres, és clar. Jo quan en regalo als meus pares sé que els acabaran llegint tots dos, cosa que no està malament. Si compartiu lectura, menys despesa, tu.
    El llibre que li has regalat a en Josep Lluís ja et dic ara que no el veuràs ressenyat aquí. Això és massa per mi, no per l’extensió, però els russos a mi… més enllà de l’ensaladilla…
    Jo regalaré llibres als meus amics, però no diré quins, que serà sorpresa!

    Len0re, veus, això és el que volia que féssiu! No hagués estat el mateix regalar ‘En Jordi i el petit cavallar’ al marit i el totxo de Follett al nen, no? Aquest del Follett jo esperaré anys i panys a que acabi la trilogia i surti en butxaca, que això no es pot portar enlloc! I el del nen, em sembla que no el llegiré.

    Guspi, no vas regalar, ni tampoc auto-regalar-te, però espero que te’n regalessin algun a tu, o si més no, una rosa, no?

    Hehehe Josep Lluís, en el teu cas em sembla que l’únic que has pogut fer ha estat posar la pasta, perquè la teva dona anava ja amb el pinyó fix a per les històries de robots. Noi, em sap greu si tenies alguna altra idea, ja saps que sóc un paio molt influent, hahaha. Ara m’he fet gràcia a mi mateix.

    Màgia, bona tria, sens dubte, encara que a mi em va decebre una mica, però cal llegir-lo. Posats a triar un d’aquests llibres, jo potser m’hagués quedat amb ‘1984’.

    ResponElimina
  8. Bona diada, XeXu amb retard i ja saps què he regalat perquè t'he vist al meu bloc. Estic encantada que t'hagia comprat el Mankell. A veure què et sembla. Una abraçada i bona setmana. Ara vaig a veure què n'has dit de Pandora al Congo.

    ResponElimina
  9. No vaig tenir ni rosa, ni llibre, ni res de res... Que no t'ho vaig dir? Quina tristor... :(

    ResponElimina
  10. Com a la meva parella no li agrada llegir, també em faig autoregal: un dels que vaig comprar i ja he començat a llegir és "El Taller de los libros prohibidos" de Eduardo Roca. Ja n'he llegit 100 pag. de les 636 que té i de moment molt recomanable.

    ResponElimina
  11. Kweilan, sí que ho he vist, sí, un bon munt, com ha de ser. Dóna gust tornar a casa així de carregat. Aviat sabrem si la teva recomanació m'agrada o no, a veure si ja no et podré fer cas!!

    Guspi, de veritat? Ostres, em sap greu. Jo que pensava que t'omplirien de roses el dia... no sé què dir...

    Joma, ostres, tens una parella que no li agrada llegir? Espero que almenys, com a penitència, faci totes les feines de casa! El llibre que cites ni l'he sentit anomenar, em sap greu. Ja diràs el què quan l'acabis.

    ResponElimina
  12. hosti, aquest comentari meu tindrà mèrit. no sé què passa cada vegada que el penjo, però em desapareix. tercer intent, allà va.

    jo vaig regalar dues lectures poc denses, pel que fa a la forma: el còmic “l’onada”, de stefani kaumpmann (o novel•la gràfica, que en diuen ara), i el pamflet “indigneu-vos!”, de stéphane hessel.

    “l’onada” està basat en un llibre de morton rhue que explica un experiment que va fer un profe nord-americà per explicar el totalitarisme als seus alumnes. en van fer una pel•li, també. i “indigneu-vos!” és potser molt obvi i molt best seller, però em va agradar molt una entrevista que vaig veure al seu autor.

    com bé dius, llibres pensats per a la persona destinatària però perquè me’ls deixi després a mi. ;)

    també tinc una mica de mania a l’espinosa. quin bombo que li estan donant, tu. no n’he llegit res, però amb els “herois” i 5 minuts dels “polseres” ja n’he tingut ben bé prou.

    espero que anés molt bé la diada! ;)

    ResponElimina
  13. Ja veus... He degut ser mala minyona... :)

    ResponElimina
  14. Jo aquest any he fet una cosa que no havia fet mai. Sempre regalo bastants llibres: marit, fills, (ara néts) i alguns més amb amigues i amics que ens intercanviem. Sempre trio llibres diferents per a cadascú segons els seus gustos... aquest any el llibre (a banda dels nens) ha estat igual per a tothom. "Una ola con sabor a pez" de la Núria Riera que vaig comentar al meu blog i que crec que mereix una empenteta i que es doni a conèixer. Jo he posat el meu granet de sorra, escampant-li una mica, perquè la conec i l'aprecio molt.

    ResponElimina