Autor: Isaac Asimov
Editorial, any: Proa butxaca, 2001
Títol original, idioma, any: I, robot, anglès, 1950
Traductors: Antoni Ibarz i Joaquim Martí 
Gènere: Ciència Ficció 
Número de pàgines: 283

Amb motiu del seu 75è aniversari, un jove periodista entrevista la Doctora Susan Calvin, robotpsicòloga i pes pesant de la U.S. Robots & Mechanical Men, Inc. L'objectiu és traçar una trajectòria en la història de la robòtica des que l'empresa inventora dels cervells positrònics està en funcionament, que curiosament també són 75 anys. Fent memòria, la Dra. Calvin recordarà un seguit d'episodis puntuals en els que ella i els seus col·laboradors es van veure immersos, un seguit de problemes sorprenents que van haver de solucionar amb molta tècnica, però sobretot amb molta psicologia robòtica, la majoria dels quals tenen a veure amb els conflictes generats per les Tres Lleis de la Robòtica, el dogma que tot robot té gravat en el seu cervell: auto-preservació, obediència, i sobretot la incapacitat de fer mal a cap ésser humà, ni permetre que li'n facin. 

En realitat aquest llibre és un conjunt de relats independents enllaçats per uns mateixos protagonistes, i exposats a mode d'anècdotes que explica la Susan Calvin. Tots tenen relació amb la psicologia robòtica, es mira de solucionar algun defecte de funcionament generat per una situació concreta que posa en conflicte les Lleis de la Robòtica, que en principi són excloents entre si. Asimov és un mestre en aquest camp i explica els detalls com si la interacció amb robots fos el nostre pa de cada dia. Els relats són llargs i permeten fer-se una idea molt amplia de la problemàtica de cada cas. Barreja amb molta traça les explicacions tècniques i psicològiques amb el comportament de vegades molt informal d'alguns protagonistes.

M'agraden les històries de robots i m'agrada molt l'estil d'Asimov. Ja feia temps que tenia ganes de tornar a llegir alguna cosa seva i no m'ha decebut gens ni mica. No és una obra de la magnitud de La Fundació ni ho pretén, però versa en el seu univers personal i segueix amb coherència els seus preceptes. Tot i que no sóc massa de relats, l'exposició de les històries ha aconseguit que no perdés el fil. L'he gaudit molt. Crec que no decebria a cap amant de la ciència ficció.

Puntuació: @@@@