Autora: Camilla Läckberg
Editorial, any: Amsterdam, 2010
Títol original, idioma, any: Isprinsessan, suec,2002
Traductor: Meritxell Pucurull
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 369

Al petit poble costaner de Fjällbacka tothom es coneix, per això causa un gran impacte la mort de l'Alexandra Wijkner, una noia d'uns trenta-cinc anys que va marxar del poble de nena i que ara hi anava a passar els caps de setmana. Un empleat de manteniment la troba morta a la banyera de casa seva, tot apunta a suïcidi. L'home surt esperitat de la casa i la primera persona amb la que ensopega és l'Erica Falck, escriptora de biografies i una antiga companya d'escola de l'Alex. L'Erica queda molt afectada per aquesta mort, tot i que feia mitja vida que no veia la seva amiga. La família li encarrega escriure un panegíric, i mentre busca informació sobre l'Alex, diverses fonts li confirmaran que és impossible que es tracti d'un suïcidi. Cada cop més ficada en la història, l'Erica comença a investigar què va passar realment a la seva amiga, i intenta unir les peces d'un trencaclosques que es complica per moments. Però no estarà sola, un vell conegut que ara fa de policia es convertirà en alguna cosa més que un company d'investigació. Entre els dos miraran de resoldre el misteri del no tan tranquil poble de Fjällbacka. 

L'estil de la novel·la negra sueca es reconeix perfectament en aquest llibre. Fins ara, tots els llibres que he llegit abusen d'aprofundir en la vida privada dels personatges, amb descripcions totalment prescindibles. No obstant, en aquest cas he de dir que la història m'ha enganxat força i que es llegeix amb fluïdesa. Si bé s'enrotlla molt, la part d'investigació és també extensa i absorbent. Però investigació pacífica i civilitzada, això sí, es veu que no hi ha tipus durs entre els suecs. Al contrari, els personatges del llibre es mostren terriblement humans i es parla de molts problemes habituals. Per tant, un cop més, si en aquests fragments oblides que se suposa que és novel·la negra, estem davant d'un molt bon treball.

M'ha agradat l'estil personal de l'autora, no mancat d'humor, i penso que es mereix noves oportunitats. A més, resulta que jo he estat a Fjällbacka, i per tant em fa certa gràcia conèixer l'escenari. Es llegeix molt bé i m'estava agradant molt, però el fet de trobar algun error i que alguns temes i personatges quedin una mica penjats al final per mi li resta punts. Tot i així, el trobo recomanable, només li manquen alguns detallets per polir.

Puntuació: @@@
Recomanat per la Maria.