Autora: Camilla Läckberg
Editorial, any: Amsterdam, 2010
Títol original, idioma, any: Isprinsessan, suec,2002
Traductor: Meritxell Pucurull
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Meritxell Pucurull
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 369
Al petit poble costaner de Fjällbacka tothom es coneix, per això causa un gran impacte la mort de l'Alexandra Wijkner, una noia d'uns trenta-cinc anys que va marxar del poble de nena i que ara hi anava a passar els caps de setmana. Un empleat de manteniment la troba morta a la banyera de casa seva, tot apunta a suïcidi. L'home surt esperitat de la casa i la primera persona amb la que ensopega és l'Erica Falck, escriptora de biografies i una antiga companya d'escola de l'Alex. L'Erica queda molt afectada per aquesta mort, tot i que feia mitja vida que no veia la seva amiga. La família li encarrega escriure un panegíric, i mentre busca informació sobre l'Alex, diverses fonts li confirmaran que és impossible que es tracti d'un suïcidi. Cada cop més ficada en la història, l'Erica comença a investigar què va passar realment a la seva amiga, i intenta unir les peces d'un trencaclosques que es complica per moments. Però no estarà sola, un vell conegut que ara fa de policia es convertirà en alguna cosa més que un company d'investigació. Entre els dos miraran de resoldre el misteri del no tan tranquil poble de Fjällbacka.
L'estil de la novel·la negra sueca es reconeix perfectament en aquest llibre. Fins ara, tots els llibres que he llegit abusen d'aprofundir en la vida privada dels personatges, amb descripcions totalment prescindibles. No obstant, en aquest cas he de dir que la història m'ha enganxat força i que es llegeix amb fluïdesa. Si bé s'enrotlla molt, la part d'investigació és també extensa i absorbent. Però investigació pacífica i civilitzada, això sí, es veu que no hi ha tipus durs entre els suecs. Al contrari, els personatges del llibre es mostren terriblement humans i es parla de molts problemes habituals. Per tant, un cop més, si en aquests fragments oblides que se suposa que és novel·la negra, estem davant d'un molt bon treball.
M'ha agradat l'estil personal de l'autora, no mancat d'humor, i penso que es mereix noves oportunitats. A més, resulta que jo he estat a Fjällbacka, i per tant em fa certa gràcia conèixer l'escenari. Es llegeix molt bé i m'estava agradant molt, però el fet de trobar algun error i que alguns temes i personatges quedin una mica penjats al final per mi li resta punts. Tot i així, el trobo recomanable, només li manquen alguns detallets per polir.
Puntuació: @@@
Recomanat per la Maria.
18 Comentaris
Bé si t'ha agradat una miqueta encara te'n queden tres més.I si no t'ha acabat de fer el pes hauràs de fer un altre d'aquells posts tan divertits de recomanacions per poder fer-ne de noves.^-^
ResponEliminaNomés 3@?Oh!!!
ResponEliminaAbans que res, m'he fixat que has inaugurat el nou sistema de puntuacions pels llibres i m'he fet un fart de riure amb algunes de les frases triades "A la foguera!" o "No llegir-lo és una vergonya" hehehe
ResponEliminaPerò... tu series capaç de tirar un llibre a la foguera? M'has fet pensar en en Josep Lluís, que estava llegint "Mientras agonizo" de Faulkner i deia que se li feia tan pesat que semblava que qui agonitzava era ell... segur que l'hagués tirat a la foguera...
No he llegit cap llibre d'aquests autors suecs... no sé, no em criden massa l'atenció, i això que aquest té tres arrobes (no sé com es diu en català) :-)
Ai, veig que tens un d'Auster a la llista d'espera... Aquest l'he llegit jo i tot :-) (res de l'altre món hehehe)
ResponEliminaJa em diràs si t'agafa una espècie d'il·lusió especial per escriure en un bloc blau (quan dic bloc vull dir bloc... o sigui un quadern, una llibreteta) :-)
Hola, primer deixa’m dir-te que sento una mica d'enveja que hagis estat a Fjällbacka,quina sort!!
ResponEliminaLa sensació que tinc quan llegeixo novel•les del nord d'Europa es la sensació de fred (físic/emocional). La fredor del paisatge sembla embolicar a gairebé tots els seus personatges. El que dius tu, una investigació pacífica, civilitzada. Però el fred, els grisos del cel, i l'escalfor de certes cases hi és gairebé sempre present.
A mi em va agradar, i en certa manera em va enganxar, al que en dic la literatura del nord.
Què, difícil això de puntuar?? Jo que també ho faig a vegades m'és una mica complicat, és sempre molt subjectiu.
Fins aviat
Em va agradar també i també el vaig acabar amb la sensació de que quedaven temes pendents, després vaig saber que era el primer d'uns quants, no sé si 3 o 4. A casa n'hi ha dos més i estic esperant que la mare se'ls llegeixi per robar-los-hi temporalment.
ResponEliminaA mi em va agradar i la vaig llegir bé però no m'he animat a llegir les altres. Crec que una altra m'avorriria...i prefereixo anar en busca d'altres autors o autores de novel.la negra, a veure si trobo algú que pugui substituir el Mankell. Bona ressenya, XeXu!
ResponEliminaA mi aquest em va agradar força! Com a llibre entretingut, sense pretensions, dels que et fan passar una bona estona, està molt bé.
ResponEliminaD'autors nòrdics només he llegit la saga Millenium, i després els de la Camilla Lackberg. Aquests últims,si bé no es pot dir que em creein depedència ni l'adicció dels primers, me'ls he acabat comprant i disfrutant.
Per això, quan paso per la llibreria sempre remeno per la secció de novel·la negra, amb la intenció de provar amb l'Asa Larson, la Mari Jungstedt o el de la Dona de verd, però mai no m'acabo de decidir... És com si trobar-me amb uns altres investigadors que no siguin ni el Patrick ni l'Erika hagués de decepcionar-me sí o sí. Sé que és una tonteria que algun dia superaré, però suposu que m'he acostumat a ells. :)
Sembla que en molt poc temps han sortit "de sota les pedres" un munt d'autors que ens han fet arribar un tipus de novel·la negra diferent a l'anglosaxona o a la nostra mateixa. L'estil nòrdic m'agrada i recordo que el què he llegit de la Camilla Läckberg m'ha enganxat. Com bé dius, potser no són obres perfectes però són entretingudes i es llegeixen bé.
ResponEliminaPer mi la Lackberg és la que millor escriu de les tres escriptores escandinaves de referència actual, però de vegades s'enrotlla massa i se li fa de nit allargant i allargant. Però bé, val a dir que em tenen bastant enganxat les tres, tot i que hi ha moments que de negra no tenen res aquestes novel·les.
ResponEliminame l'apunto, encara que trigaré en llegir-lo. Fa relativament poc que vaig llegir les filles del fred. A més, espero que demà caigui a les meves mans un de ben friki que em deleixo per llegir!!!!!
ResponEliminaper cert, xq els noms suecs han de ser tan difícils de llegir? carai!!! que ja sé que la j és una i, xò què difícil que és això de Fjällbacka!!!!
Gràcies a tots pels vostres comentaris en aquesta ressenya. Amb la Läckberg he descobert una bona escriptora.
ResponEliminaMaria, ja tinc el segon a casa, i tard o d'hora el llegiré. Però abans en tinc una pila més, entre ells, una altra recomanació teva, la Mari Jungstedt. Això perquè vegis que no m'ha desagradat tant. Durant molta estona pensava que tindria 4x@, però pels defectes que citava en la mateixa ressenya li vaig restar una.
Assumpta, m'agrada ser una mica original, ja ho saps, i una mica gamberro també. He vist altres sistemes de puntuació en altres blogs i no m'acaben de convèncer els barems. Em sembla que amb les meves categories de patacada s'entén perfectament. No, jo no cremaria un llibre, si detesto que dobleguin la punteta superior de la pàgina per fer de punt! Però si te'n recordes, vaig fer un post per Sant Joan perquè la gent pogués tirar els pitjors llibres que havia llegit al foc. Ara ho he posat pensant en allò. Bo el comentari d'en Josep Lluís!
Penso que no et perds res si no llegeixes aquests autors suecs, però per passar l'estona, aquesta millor que d'altres que he llegit.
No fotem, si tinc aquest llibre d'Auster pendent és perquè aquí uns quants el vau recomanar, entre els quals, tu! Ara no em diguis que no és res de l'altre món, que ja em resulta prou pesat com perquè no valgui la pena!
Quadern de mots, benvinguda al Llibres, i punt!. A mi Fjällbacka no em va semblar per a tant, la veritat. Coincideixo amb tu. De vegades em resulta molt difícil descriure l'atmosfera de certs llibres, i tens raó en tots aquests autors nòrdics la fredor generalitzada és un denominador comú. Aquest és un llibre prou correcte, repetiré autora, i no puc dir el mateix d'altres del mateix estil.
Puntuar pot ser complicat, però amb només 5 opcions (si descomptem el sc) em sembla més fàcil.
Elur, alguna errada ja no es podrà arreglar, però potser sí que els temes pendents es tracten més endavant, m'hauré de retractar de les meves paraules! A mi m'ha agradat prou com per tenir el segon ja a la lleixa de pendents.
Kweilan, espero que no em passi el que dius, que l'altre dia ja vaig comprar el segon! Trigaré a llegir-lo, però. Entenc que t'agrada molt Mankell. Jo no m'acabo de decidir a donar-li l'oportunitat. Va, recomana-me'n un d'ell que pugui llegir de manera independent.
Lalu, coincideixo amb la teva opinió del llibre. Fins i tot li atorgo un puntet més que a un llibre només per passar l'estona, té alguns punts força bons, encara que també algunes errades.
A banda dels que dius, també he llegit Asa Larsson i Arnaldur Indridasson, i per ara la Läckberg és la que més m'ha agradat. Fins i tot no em sembla tan pretensiosa i pesada com gran part de la trilogia Millenium. La propera que llegiré serà l'altra que cites tu, la Mari Jungstedt. Van comentar per aquí que era la millor, així que si vols, llegeixo el llibre aviat i et dic si val la pena que siguis infidel a l'Erika i en Patrick.
Màgia, pel meu gust, aquesta novel•la negra nòrdica té massa poc de negra. Potser és que estem acostumats a un altre perfil de personatges, però a mi em cansen una mica les històries personals massa desenvolupades. Ara no sé si és que ja m'hi vaig acostumant, o és que aquesta autora és realment millor que altres que he llegit.
Marc Moreno, per jutjar em queda llegir la Mari Jungstedt, però de moment aquesta m'ha agradat força més que Asa Larsson. Li vaig agafar mania, i amb la Läckberg repetiré.
rits, però aquest que dius és com la segona part de 'La princesa de gel', no? Bé, almenys n'és una continuació, amb els mateixos personatges. Un cop que jo començo a llegir en ordre...
Llegiràs alguna cosa més friki que 'El retorn del rei'? Serà interessant saber-ho!
Sí, aquests suecs tenen uns noms molt estranys. Tan fàcil com seria Calella de Palafrugell, que seria un equivalent de poble...
Jo vaig recomanar-te Auster??? Usted me confunde, caballero Si només n'he llegit un!! ;-))
ResponEliminaCom a molt et deuria dir que en Josep Lluís havia tingut una època en que li havia agradat molt... de veritat... jo sóc innocent d'aquests càrrecs que se m'imputen!! :-DD
Jo començaria per assassins sense rostre, a veure si t'agrada. No té res a veure amb aquesta invasió de novel.les sueques que hi ha ara. Ell és suec però, diferent. Si t'agrada, t'envejaré perquè tindràs unes quantes novel.les per gaudir del Wallander. No és aquesta la primera de la sèrie però és la primera que vaig llegir jo. Una abraçada!
ResponEliminaAssumpta, ja vam quedar entesos, tu no vas recomanar el llibre d'Auster que després jo vaig comprar amb els diners guanyats amb la suor del meu front, només vas dir que l'havies llegit i que tampoc era per tirar coets. Bé, de totes maneres, si no m'agrada et perseguiré per trencar-te les cames.
ResponEliminaKweilan, moltes gràcies per la recomanació! Miraré què hi puc fer, però espero sincerament que sigui millor que els altres suecs que he llegit. Bé, tampoc no sé de què em queixo. Larsson està bé, sobrevalorat però bé. I la Läckberg m'ha agradat força, tinc el segon a punt.
Sí, sí, em sembla genial! Així aniré sobre segur i potser em donaràs (o no) l'empenteta que em cal per fer-lis el salt. :)
ResponEliminaSi, els personatges i el poble son els mateixos, i no entenia coses de les que explicàves. No sabia que primer anava aquest ni que era una trilogia, perquè tal i com el vaig llegir per mi tenia un inici i un final, no trobava a faltar una part anterior. Suposo que es poden llegir per separat.
ResponEliminaI si, hi ha coses més frikis que el Retorn del rei!
Ja l'he acabat!! (ara mateix!) Estic al·lucinant, i és que avui he llegit 103 pàgines!!!! :-))
ResponEliminaBé... no està malament... crec que va de més a menys... se m'ha fet una mica llarg però no està malament... El millor del llibre: LA TEMPERATURA QUE FA DURANT TOTA LA NARRACIÓ!! ;-)
De fet, podria fer meva aquesta frase teva "Es llegeix molt bé i m'estava agradant molt (ho canvio per "bastant"), però el fet de trobar algun error i que alguns temes i personatges quedin una mica penjats al final per mi li resta punts."