Autora: Carme Riera
Editorial, any: labutxaca, 2008
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 446

Corre l'any 1687 a Mallorca. La comunitat jueva de Ciutat ha abraçat la fe cristiana per lliurar-se de la Inquisició, però molts conserven les seves creences i les practiquen en la intimitat. Un desafortunat accident que involucra un mariner portuguès, delatarà un dels membres d'aquesta comunitat, conegut com a Cap de Trons. El seu cosí Costura, a qui deu diners, és un veritable convers i no dubtarà a informar el seu confessor, el pare Ferrando pensant que en sortirà beneficiat, almenys a ulls de Déu. Però el capellà jesuïta apunta alt a la cúria i mirarà d'utilitzar Costura per acusar els jueus mallorquins davant del Tribunal del Sant Ofici. Veient-se assetjats, i de la mà de Gabriel Valls, considerat el rabí de la comunitat, diverses famílies jueves intentaran fugir de l'illa per emigrar a Liorna, lloc on es respecta la fe de tothom, però aquest intent d'escapada serà fallit, i les conseqüències seran funestes.

Es tracta d'una història basada en fets reals, com ens explica la mateixa autora amb una nota al final del llibre. Molts dels personatges van existir de veritat, encara que a la novel·la se'ls canvia el nom, cognom o malnom. Tot i així, és una obra de ficció que recrea de manera molt fidedigna la Ciutat de Mallorca de l'època i la seva problemàtica. No és una lectura lleugera, és un llibre força dens que no es llegeix ràpidament, però és d'una qualitat indubtable, està molt ben escrit (en mallorquí). De vegades està una mica carregat i la lectura s'encalla, però a mesura que s'avança el ritme augmenta.

M'ha agradat força, especialment per la qualitat del text. La història suposo que és de lectura obligatòria per gent de Mallorca, però no vol dir que els que no som d'allà no en puguem gaudir, no deixa de ser un llibre de ficció històrica, ambientat allà com podria estar ambientat en qualsevol altre lloc. Molt recomanable pels amants del gènere. Això sí, per gent amb una mica de paciència.

Una recomanació de na Caterina, que escombra cap a casa!!