Autora: Banana Yoshimoto
Editorial, any: Tusquets,1994
Títol original, idioma, any: Kitchen, japonès, 1988
Traductors: Junichi Mattsuura i Lourdes Porta
Gènere: Novel·la
Traductors: Junichi Mattsuura i Lourdes Porta
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 143 + 56
Mikage és una noia amb mala sort, després de la mort de la seva àvia, és queda sola sense cap més parent. Sumida en la tristesa de la pèrdua, es veu obligada a deixar la casa on viu, perquè no s'ho pot permetre. Ja fa temps que dorm a la cuina, la part més important de qualsevol allotjament, per ella. Però un bri d'esperança se li apareixerà quan Yuichi, un noiet molt estimat per la seva àvia, li proposa anar a viure a casa seva amb ell i la seva mare. Superats els dubtes, Mikage tornarà a sentir què és tenir una família, i la seva vida canviarà del tot. Cada cop es sentirà més propera a Yuichi, que és un xaval peculiar, i també a Eriko, la seva mare, que no és ben bé el que sembla, malgrat ser una dona preciosa. A més, tenen una cuina fantàstica, què més es pot demanar?
Es tracta d'una novel·la curta amb una història petita, amb aquesta atmosfera estàtica que caracteritza les obres japoneses, sense principi, ni nus, ni desenllaç. Aprofundeix molt en els sentiments i les sensacions dels personatges, especialment en referència a la mort i a la pèrdua, que és l'eix sobre el que gira l'argument. A destacar les nombroses referències culinàries que van apareixent al llarg del text. L'edició conté una segona novel·la, Moonlight Shadow, que sembla tenir molt poca importància, ja que no es menciona enlloc, i que és exactament del mateix estil, amb uns altres personatges, i amb la mort com a fil conductor.
Passa bé si ja saps alguna cosa de l'ambient que es crea en els llibres japonesos, que és molt diferent al nostre. M'ha agradat, però sense estridències, agradable de llegir i prou. Potser la valoraria més si les dues novel·les no tinguessin la mateixa base. Però la lletra de la meva edició és molt gran i es llegeix ràpid, això sí.
16 Comentaris
Quina velocitat lectora portes! Sembla la meva... Miraré de començar amb Murakami però això d'una història petita m'ha cridat l'atenció ;)
ResponEliminaOstres, XeXu, quina marxa!! Has començat l'any moooolt fort!! :-)
ResponEliminaOstres, que curiós això d'aquesta noia i les cuines... Em fa la impressió que ha de ser un llibre molt "raru"... i aquesta mare que "no és ben bé el que sembla" què?... :-)
No sé perquè dels llibres que són un xic primets passo una mica de llarg.Però aquest realment té una història molt bonica.Ja el buscaré.Si no és comprat,per la biblioteca.^^
ResponEliminaSi t'ha agradat el llibre,t'hagués agradat aquella pel·lícula ...com es deia "Poesia"?Ara no ho recordo però també era japonesa.
En general també m'agrada la literatura del Japó o sigui que aquest me l'apunto. Gràcies!
ResponEliminaSuposo que ja ho hauré dit alguna vegada i potser em repeteixo... No sé que em passa que amb els autors japonesos no puc!
ResponEliminaEncara estic corprès per això de “banana”...
*Sànset*
D'aquesta autora només he llegit un llibre de relats i fa uns anys. Tenc pendent la seva novel·la "Amrita" per començar. "Kitchen" és la més coneguda d'elles i la que tenia més ganes de llegir de Yoshimoto però al seu moment, quan la vaig cercar a les llibreries, no la vaig trobar. Personalment, tot i que encara no conec massa bé l'obra de Banana, de moment, m'agrada molt més Murakami :)
ResponEliminaNo agafo gairebé mai llibres orientals, n'he llegit pocs i no m'acaben de convèncer, però potser hauria de provar-ne un d'aquests ràpids per canviar...
ResponEliminaPotser són coses meves, però en la literatura japonesa ja passa, o crec que passa, que tot va més enllà del que sembla i el rerefons, o si vols parlar en termes més anglosaxons, allò que queda no dit de forma explícita, pesa i d'alguna manera cobreix amb un tel la història...
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris, aquest llibre ja és una mica més minoritari, no massa el coneixeu, i jo mateix desconeixia llibre i autora fins fa molt poc. Però trobo que és una bona lectura.
ResponEliminaMireia, pel que he llegit fins ara, les novel·les japoneses sempre expliquen una història petita, envoltada per una particular atmosfera molt íntima.
Assumpta, sí que porto un bon ritme, però és que he encadenat uns quants llibres curtets, perquè ja estaven previstos, perquè me'ls han deixat i els he de tornar (com aquest) i algun que n'he colat perquè en tenia ganes. Però tranquil·la que aviat vindran els totxos, i el ritme baixarà.
És un llibre estrany, com tots els japonesos, són molt diferents a nosaltres i per això moltes coses no ens acaben de quadrar. Si vols saber què té d'especial hauràs de, com a mínim, agafar el llibre, ho posa a la sinopsi! No ho he posat per crear una mica més de misteri.
Maria, només llegeixes totxos? Jo, si tinc curiositat, no miro el número de pàgines, tot i que hi ha vegades que en veure l'espessor em faig enrere. Però ja vindran llibres més densos, ja veuràs. Has vist quin tinc en el punt de mira? Aquest és dels teus, i recomanat per tu, eh? No conec la pel·lícula de la que parles.
Kweilan, no sé si has anat a Japó, però si algun cop hi vas ja sé que faràs una bona repassada a aquesta mena de llibres!
Sànset, no hi fa res, cadascú llegeix el que vol o el que li ve de gust. A mi cada vegada m'atreu més, ja veus. I no és que acabi pensant que he llegit un gran llibre, però sempre em deixen alguna cosa i amb ganes de tornar. Això de Banana ja ho vaig explicar al Bona nit, en realitat no és el seu nom real, és un pseudònim, per sort seva.
Caterina, també és la primera obra que llegeixo de l'autora, i perquè va córrer de mà en mà a la feina. Jo ni la coneixia, però quan vaig veure que el llibre saltava d'un a altre, vaig acabar allargant la mà també. El mateix passava amb un altre llibre on treballava abans, 'Los renglones torcidos de dios', de Torcuato Luca de Tena, però aquest no el vaig agafar. Sigui com sigui, jo també prefereixo Murakami, però provaré altres autors japonesos.
Jomateixa, no a tots ens han d'agradar les mateixes coses, per aquí ja han dit també que no en són amants. Això sí, si et decideixes, almenys els acabaràs aviat, que són curtets.
Fragments!!! Que bé veure't per aquí! Tens tota la raó, en vaig parlar al Bona nit també i no sé descriure el que llegeixo. Allà, en un comentari, van fer una molt bona descripció, i el que dius tu és ben cert. Nosaltres ens quedem amb la idea de no acabar d'entendre algunes coses, o que molt es queda penjat, però la importància està justament en aquestes coses que no es diuen.
Ui, just ahir (millor dit AVUI, perquè era aquesta matinada) he acabat el PRIMER, vaig FATAL!!... i la culpa és teva!! hahahahaha
ResponEliminaAi, que ja començo a riure de les meves burrades... sí, la culpa és tota, tota teva, perquè si no hagués començat un el dia 29 de desembre (que NO el vaig acabar fins el dia 5 de gener "Juego peligroso" de Mika Waltari) ara ja en portaria DOS, però, clar, aquell no el puc comptar!! (de fet el vaig posar a la llista del 2010, però tinc molts remordiments d'haver-ho fet així... :-DDDD
Ara faràs la ressenya del llibre de Dame Agatha? M'espero? :-))
ResponEliminaEscric molt malament el català... snifff... i mira que m'hi esforço, eh?
ResponEliminaAra veig que havia d'haver posat: "JUSTAMENTahir..." i també hauria de ser "si no N'HAGUÉS començat un...".
Bé, com veig que no fas la ressenya encara, marxo :-))
Assumpta, com que probablement passaràs per aquí, t'ho explico. Primerament, ja veus que ha sortit el tercer llibre de l'any, i si tot va bé, al llarg de la setmana o com a molt el cap de setmana que ve, surt el quart, que ja el tinc a mitges. Ja et dic, el ritme és alt, però perquè els llibres són curts. El següent de la llista ja és més dens i amb més pàgines, ja veurem. Ja saps que jo no tinc tantes manies amb això dels llibres de cap d'any. 'Aurora Boreal' el vaig posar a la llista de 2010, i en fer la ressenya aquí, a principis d'any, el vaig posar a 'ressenyes 2010', perquè l'havia començat l'any passat. El primer de l'any i que estrena etiqueta pròpiament, la de 'ressenya 2011', va ser 'L'amant perillosa'.
ResponEliminaT'estic fent classes per entendre com funciona el Llibres i punt!, així tu podràs passar el missatge. En el punt de mira hi ha els llibres que tinc pensat llegir a continuació (en principi en l'ordre que toca), però mai el que estic llegint, o els que estic llegint. Per això, fins que no vegis desaparèixer el de la Christie, vol dir que encara no l'estic llegint. També pot ser que desaparegui de la llista un llibre perquè n'he passat altres davant, però no sol passar.
Per això Persèpolis no ha estat mai en aquesta llista, me'l van regalar i vaig començar a llegir-lo immediatament alhora que llegia els altres, no ha estat mai esperant torn, s'ha saltat el protocol. I el que llegeixo ara ja no hi és, però hi havia estat. Així que pel llibre que esperes amb candeletes queda que acabi el que tinc entre mans, el de la Carme Riera, i sí. A menys que se'm creuï algun altre llibre abans que hagi de llegir per tornar-lo o per ganes boges. Però aviat, aviat...
Llegiràs 48 llibres aquest any :-DD
ResponEliminaBé, ara que ja ets Sagitari, ja saps que pots amb tot, oi? ;-))
Ja veig que et fas pregar amb el llibre de Dame Agatha... com després no t'agradi!! hehehe
Sempre, i no ho dubtis pas, hi ha coses importants en allò que no es diu, en allò que es calla o s'amaga. La gràcia, crec, és copsar aquests petits detalls, deixant-te soprendre per ells.
ResponElimina;p però no facis massa cas, al cap i a la fi ho diu una que es creia ser un clar exemple de balança, com la Rodoreda o en Calvino, i que per aquestes coses ara sembla que passa a ser verge (et continuo llegint, ja veus!)...
Hola,
ResponEliminafa molt temps que vull llegir Kitchen, un d´aquests dies.
Un dels llibres que tens En el punt de mira CODI GENÈTIC m´ha agradat per com tracta la recerca científica en un llibre, un thriller.
De Blade Runner només he vist la pel.lícula.