Autor: Åsa Larsson
Editorial, any: Columna, 2009
Títol original, idioma, any: Solstorm, suec, 2003
Traductora: Núria Vives Colom 
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 351

Al nord de Suècia, a l'hivern s'hi viu en foscor gairebé perpètua. Des de la ciutat de Kiruna, aquest any es pot veure cada nit l'aurora boreal, cosa que sorprèn els seus habitants. Però més sorpresos queden quan troben mort un conegut pastor de l'església de la Font de la Nostra Fortalesa, el Noi del Paradís, Viktor Strandgard. En Viktor, després de viure una experiència propera a la mort, va ajuntar totes les esglésies de Kiruna en una gran comunitat religiosa respectada i molt estesa. La seva violenta mort revoluciona la comunitat, la policia local i també farà que l'advocada Rebecka Martinsson deixi les seves activitats a Estocolm per tornar a la seva terra natal, a petició de la Sanna, la germana del mort. Rebecka s'implicarà directament en el cas, com a amiga de joventut que havia estat de Viktor i Sanna, i mica en mica anirem descobrint què ha passat a Kiruna, i què va passar quan tots ells eren adolescents.

No sé si és l'estil escandinau, però un cop més he tornat a pensar que el llibre té més de novel·la que de novel·la negra. Té un mort, però no és un llibre policíac. La història que explica és interessant, i els flashbacks al passat també expliquen moltes coses. De totes maneres, la història m'ha semblat molt rebuscada i poc creïble, fins i tot poc clara, i no ha aconseguit despertar-me un gran interès. Poca intriga i poques sorpreses, tot i que la trama és original. Però pel meu gust, es parla massa de la història personal dels personatges, i molt poc del crim.

No obstant, es deixa llegir, com a novel·la tampoc estar malament. Com a novel·la negra, deixa més per desitjar. No mata, vaja. No ha aconseguit mantenir-me enganxat. Tampoc és un llibre per cremar, però n'hi ha molts de millors i el catalogaria de prescindible.