dimecres, 22 de desembre de 2010

El joc de Déu

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Bromera, 2010
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 222

Sherman Comet és un estudiant mediocre i amb poques llums, però pel fet de pertànyer a un grup ètnic minoritari gaudeix de certs privilegis a la Universitat de Columbia. Els seus interessos no són precisament arribar gaire lluny en el món de l'economia. Un bon dia se li apareix Déu en el seu miserable apartament a Harlem i li ven un sopar de duro, el món està a punt de ser destruït pel mal cap d'un físic teòric, un forat negre generat per un error de càlcul en un accelerador de partícules acabarà amb tota la humanitat. Segons Déu, només Sherman pot aturar el professor Frisk i la catàstrofe que ve: ell és l'escollit. Sherman, naturalment, no se'l creu, però canviarà d'idea quan entra en joc la seva atractiva i intel·ligentíssima companya de facultat Vivian Bentley, que com no pot ser d'altra manera, el menysprea. Els tres junts, Sherman, Vivian i Déu, comencen un trepidant compte enrere per salvar el món, i tot i que formen un gran equip, cadascun d'ells amaga també un objectiu molt ambiciós. Bé, Sherman no l'amaga, el seu premi per col·laborar és poder-se beneficiar la Vivian. 

El llibre està estructurat en tres parts grans i una curtíssima quarta part final. Cadascuna està feta de capítols molt curts, sovint de menys d'una pàgina, que en permeten una lectura meteòrica. La lletra és gran i encara hi ajuda més. No té palla, tira totalment pel dret. La història és fresca i s'hi reconeix l'estil de Macip, divertidament irreverent, però aquest cop força més políticament correcte. He trobat alguns paral·lelismes d'estructura amb El rei del món, fins i tot en els personatges, però és una història original i que m'ha resultat interessant per les temàtiques que toca.

En recomano la seva lectura, enganxa i les pàgines passen que ni les veus, interessi o no el tema, s'acaba sense adonar-te'n. El ritme és alt en tot moment i això et manté molt atent i expectant al que passarà a continuació, els capítols salten d'un personatge a l'altre, però no et perds. És un bon llibre, potser cal ser una mica friki perquè t'agradi molt, però caram, és que jo ho sóc!

diumenge, 19 de desembre de 2010

El primer dia de les nostres vides

Autora: Teresa Roig
Editorial, any: Proa, 2010
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 150

La vida d'en Daniel és com la de tantes i tantes persones, una família, una feina, molta rutina... però rere el seu posat de típic treballador matiner amaga la seva motxilla carregada amb un munt de pedres que li suposen un gran pes. Un dia qualsevol, mentre espera el metro, descobreix una noia curiosa que li fa la impressió de voler-se tirar a les vies. Ella no ho fa, i cansat de la seva vida decideix seguir-la. Aquí començarà un dia molt especial en el que coneixerà la misteriosa jove i teixiran un seguit de converses i confessions que els portaran a discutir de vegades, però també a sentir-se molt propers. Mentrestant, i incapaç d'abandonar aquella desconeguda de qui podria ser-ne el pare, en Daniel va rememorant el que ha estat la seva vida i ens permet descobrir el gran dolor que amaga. Fins llavors no s'havia adonat de com havia caigut de baix. Un sol dia, però que li canviarà totalment la vida.

Es tracta d'un llibre curtet que es llegeix molt ràpidament, d'aquests de llegir-se d'una tirada. Comença donant molt poca informació dels personatges i s'anirà desgranant mica en mica. Emmarcada en una història una mica inversemblant, però molt intensa, se'ns explica la difícil vida del protagonista i descobreixes que les coses no són mai tan fàcils com semblen. Parla de temes molt punyents i aprofundeix molt en els sentiments dels protagonistes, cosa que està bé, posat que d'això tracta la història.

Segurament pot ser considerat un d'aquests llibres que agraden més a les dones que als homes, però es deixa llegir i diria que m'ha agradat. Destaca la manera com està escrit, m'ha sorprès l'alta qualitat del text. És recomanable i es llegeix molt bé, no té palla, i tant si entres en la trama com si no, és fàcil acabar-lo, i això també hi juga. 

dimarts, 14 de desembre de 2010

Vuelo final

Autor: Ken Follett
Editorial, any: DeBOLS!LLO, 2004
Títol original, idioma, any: Hornet Flight, anglès, 2002
Traductora: Albert Solé
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 541

Dinamarca va ser ocupada pels nazis a la Segona Guerra Mundial. Tot i ser una ocupació aparentment pacífica i respectuosa, no tots els danesos estaven d'acord amb els alemanys i les seves idees. Una xarxa danesa d'espies coneguda com els Vigilants Nocturns s'encarrega de recollir informació per transmetre-la als anglesos. Darrerament, els atacs de les tropes de Churchill estan sent neutralitzats de manera flagrant pels alemanys i hi ha sospites que aquests han aconseguit millores substancials als sistemes de radar. Anglaterra perdrà la guerra si no aconsegueix saber com s'ho fan els alemanys, i aquí és on entren els Vigilants. Però Peter Flemming, un policia pro-nazi, està entestat en desmembrar la xarxa d'espionatge, i més quan sospita que un antic amic seu amb el que es va enemistar per disputes familiars, hi està ficat. S'ho pren com una cosa personal, però el que no li resultarà tan fàcil és encaixar les peces per saber que el que ha de témer és el germà petit de la família rival, Harald Olufsen, de només 17 anys. Sense saber com, Harald es veurà immers en la trama d'espionatge, però no estarà sol, tindrà una molt grata companyia.

Ken Follet és un dels meus autors preferits, considero que escriu molt bé, i aquest llibre no n'és l'excepció. La seva manera d'explicar les situacions i d'aprofundir en els personatges és molt característica. És una bona història, però no m'ha resultat fàcil de llegir, m'he anat entrebancant una mica. Potser és perquè la lletra de l'edició que tinc és un pèl petita, però tampoc fa mal als ulls. El que et fa avançar és que et desperta interès, però no l'he llegit de manera fluida.

És un llibre que es deixa llegir i duu una història interessant. Potser l'he llegit amb poc interès, només perquè feia temps que criava pols a la lleixa de pendents, i per això no m'ha agradat més. No és un mal llibre, però comparat amb altres de l'autor, el trobo més prescindible. Espero no estar sent injust amb ell.

dijous, 9 de desembre de 2010

aNobii

Gràcies a na Caterina he conegut aNobii. Es tracta d'una base de dades per crear la teva pròpia lleixa de llibres llegits i pendents de llegir, una manera de tenir controlats tots els llibres que tens per casa. D'una manera fàcil podem anar cercant els llibres que volem mostrar i classificar-los de diverses maneres, segons l'estat de lectura, la manera d'haver-los aconseguit, i els podem puntuar, és clar. També podrem ordenar-los de la manera que més ens convingui. És força intuïtiu, jo encara estic aprenent a fer-lo servir, però també és una manera d'establir contacte amb altres lectors de perfil similar al nostre i veure les seves recomanacions. A més, crida l'atenció que està només en tres idiomes, un d'ells el català.


M'agradaria poder llistar tots els llibres que he llegit a la vida, però malauradament els que he posat a la meva biblioteca virtual són els que tinc ara mateix a casa, que he anat acumulant al llarg del temps. Espero que mica en mica aquesta biblioteca creixerà. Si us ve de gust fer un cop d'ull a les meves lleixes hi podeu anar clickant la imatge, però també posaré un enllaç permanent a la barra lateral. A veure si us animeu a fer la vostra pròpia biblioteca. Sempre s'ha cregut que llegir llibres era una activitat individual, però eines com aquesta ens permeten compartir la nostra passió per la lectura.