dilluns, 22 de novembre de 2010

El gran Gatsby

Autor: Francis Scott Fitzgerald
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: The great Gatsby, anglès,1925
Traductora: Ramon Folch i Camarasa
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 223

Qui és en Gatsby? En Nick Carraway no ho acaba de tenir clar, tot i ser veïns. És un espia dels alemanys? Un contrabandista de licors? Un assassí? L'home és tot un misteri, però el que és segur és que organitza les festes més sonades de tot el West Egg, on assisteix la flor i nata de Nova York. Tota la gent important ha passat alguna vegada pel seu jardí o han fet nit a la seva mansió. Malgrat això, ningú no el coneix de veritat i corren moltíssims rumors sobre la seva persona. Només en Nick, després d'assistir a una de les festes del famós amfitrió, coneixerà l'autèntic Gatsby i serà capaç d'ajuntar totes les peces del trencaclosques, esdevindrà el seu únic amic de veritat. Sota la façana d'aquestes festes s'amaguen uns objectius i unes intencions que venen d'uns quants anys enrere i que s'aniran posant de manifest. La cosina de Nick, la Daisy, tindrà molt a dir en aquesta història.

Es tracta d'un llibre clàssic escrit als anys '20, però no sembla pas desactualitzat. És curtet, però el principi de la història costa no és fàcil de llegir i sembla que costa d'avançar. Tot i això, a mesura que vas coneixent els personatges et va interessant la trama, es van descobrint misteris que han quedat penjats, i és molt més senzill d'anar devorant, amb una escriptura que sembla molt més planera. M'ha agradat especialment que la història l'explica un personatge secundari, en Nick, que parla del seu amic Gatsby però també d'ell, i ho fa en primera persona.

És una bona novel·la fàcil de llegir tot i que el principi costa, com deia. És un bon reflex de com era la societat americana benestant a principis del segle XX. La trobo recomanable i en algunes fases fregant la genialitat, però en conjunt no la catalogaria d'obra mestra com faria el meu amic Murakami.  

dimarts, 16 de novembre de 2010

Cámara de gas

Autor: John Grisham
Editorial, any: Debolsillo, 2009
Títol original, idioma, any: The Chamber, anglès,1994
Traductora: Enric Tremps Llado
Gènere:Intriga
Número de pàgines: 703

A l'estat de Mississippi es van cometre incomptables crims racistes a mitjans del segle XX. Un despietat assassí compleix condemna al patíbul per un d'aquests crims, l'assassinat de dos nens jueus a Greenville l'any 1967. Després de sortir lliure de dos judicis, en Sam Cayhall va ser finalment condemnat a mort pel que seria després governador de l'estat David McAllister, el seu destí: la cambra de gas. Després de nou anys i mig al corredor de la mort de la presó de Parchman, sembla que els dies de Cayhall estan comptats. Cansat de la seva existència, i coneixedor de les lleis, aconsegueix alliberar-se del bufet d'advocats que el representa de manera altruista, l'important Kravitz & Bane. Però canviarà d'idea quan un jove advocat de la firma es presenta davant seu com el seu nét del qual el van allunyar quan tenia 3 anys, justament per les atrocitats que cometia Cayhall. Adam, el seu nét, intentarà per tots els mitjans que l'estat no executi el seu avi i durant el dolorós camí anirà descobrint la tèrbola història de la seva família que sempre li havien amagat.

Aquest és el primer llibre de John Grisham que llegeixo. L'autor és especialista en novel·les d'intriga ambientades en el món dels advocats. Degut a la seva formació, el llibre conté força terminologia especialitzada i està ben documentat. La història és creïble i es va fent interessant a mesura que et familiaritzes amb els personatges, poques sorpreses i un plantejament força metòdic. L'he trobat una mica llarg, no té palla ni capítols que sobrin, però l'interès decau una mica per la seva extensió, va una mica de més a menys.

En termes generals m'ha agradat i l'he trobat molt interessant. No sé si és el millor llibre de l'autor, esperava trobar-hi més escenes de tribunal, però suposo que per la temàtica no tocava.  Es deixa llegir i és recomanable per tots els públics, però tampoc no el catalogaria de llibre esplèndid. Llegiré més llibres de Grisham segur, m'ha convençut per la seva manera d'escriure.   

Aquest llibre me'l van recomanar l'Assumpta i el Sr. Banyera.

dijous, 4 de novembre de 2010

Escriptores

Mirant la llista de llibres que porto ressenyats, o millor dit, la classificació per autors, em vaig adonar que hi ha una tendència molt clara, ja en són uns quants i no hi ha cap escriptora a la llista! Llavors és quan miro al meu voltant i veig que la immensa majoria de llibres que tinc estan escrits per homes. No és una selecció que hagi fet de manera conscient, però segurament per temàtica m'atreuen més tipus de llibres que escriuen majoritàriament escriptors. Llavors vaig pensar de preguntar aquí al blog sobre escriptores, demanar que em recomanéssiu alguna autora que em pugui agradar llegir. Alguns de vosaltres ja coneixereu la nostra eterna discussió sobre els 'llibres per dones'. Hi ha llibres que semblen destinats a un públic femení, escrits amb una sensibilitat que és més fàcil que arribi a dones que no pas a homes. En un altre moment podem parlar d'aquests llibres, però posat que un servidor és un home, i que li ve de gust llegir alguna escriptora que li agradi, us demano que em digueu escriptores (i també llibres) de gèneres més aptes per tots els públics (novel·la negra, intriga, ficció històrica...) i que digueu una mica què fan.

He de dir que a la lleixa de pendents ja hi ha alguns llibre d'autores, perquè l'altre dia vaig posar remei a aquest greuge comparatiu, però vull saber l'opinió de lectors empedreïts com vosaltres, per tal de conèixer bones escriptores, compartiu les autores que més us agraden! Ja començo jo, en diré una que m'agrada força i que no surt a la llista pels pèls, la Matilde Asensi, una bona escriptora de llibres d'aventures.