divendres, 29 d’octubre de 2010

Trilogia de Nova York

Autor: Paul Auster
Editorial, any: labutxaca, 2007
Títol original, idioma, any: The New York Trilogy, anglès,1985, 1986
Traductora: Joan Sellent Arús
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 347

Trilogia de Nova York és la reunió de tres novel·les curtes, La ciutat de vidre, Fantasmes i L'habitació tancada, que ja des del principi van sortir com a únic volum. Totes les històries tenen molts punts en comú, com ara el món dels escriptors i els investigadors privats, els protagonistes turmentats per espirals que els engoleixen per llargs períodes de temps i la caiguda en els abismes de la bogeria. Un escriptor que, per error, es veu involucrat en la investigació d'un ex-convicte que vol atemptar contra el seu fill, un detectiu que espia un personatge que aparentment no fa mai res i un altre escriptor que es veu abocat a fer realitat l'obra d'un vell amic i en part a viure la seva vida. Tot històries fosques i misterioses que es perllonguen per tant temps que els protagonistes acaben per perdre el nord.

Paul Auster escriu molt bé, però ho sap. Això fa que es regali massa sovint amb paràgrafs innecessaris i referències que no venen gens al cas amb la història. Llegint el llibre no he tingut sensació de llegir novel·la, sinó d'estar llegint tres relats molt llargs. Cadascuna de les parts no té estructura de novel·la, i em temo que tampoc profunditat de novel·la. De totes maneres, cal destacar les qualitats de l'escriptura de l'autor. Personalment, també destacaria l'ús d'alguns elements com ara noms de personatges en més d'un dels relats, mateixos noms i llocs per històries diferents. M'ha semblat original i dóna unitat al conjunt, que de fet es justifica com a tres explicacions d'una mateixa història, tot i que són novel·les (o relats) independents, però que a l'hora són massa semblants.

En conjunt m'ha semblat una mica pesat i difícil de llegir, reconec que m'he saltat alguna pàgina de lletanies absurdes de pur avorriment. Tot i així, té quelcom que enganxa que és el que em farà donar alguna altra oportunitat a l'autor. M'ha decebut que doni tan poques explicacions d'algunes situacions que embolica fins la desesperació, m'ha semblat que ni ell sabia com sortir-se'n de tan inversemblant que era la història. Però suposo que és el seu estil.     

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Els jugadors de whist

Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial, any: Empúries, 2009
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 535

La vida d'en Jordi Recasens ja fa temps que va a la deriva. Viu al garatge de casa perquè no suporta la seva dona, i el que va començar sent el seu estudi fotogràfic i centre d'operacions ha acabat sent el seu habitatge permanent. A sobre, la seva estimada filla Marta es casa amb un indesitjable, tot i els seus infructuosos intents per treure-li el pelao conductor d'excavadores del cap. L'acció es situa el mateix dia del casament. Al llarg de les inacabables hores que dura l'acte, en Jordi anirà desgranant tots els fets del passat que l'han portat a la seva situació actual, des que anava a l'escola fins el moment actual. Coneixerem els seus companys i amics i sabrem la transcendència que va tenir el joc de whist que es van inventar l'estiu de 1977 per tots els esdeveniments posteriors, fins i tot per la irrupció a la seva vida de la Halley, una amiga de la seva filla i la versió catalana de la Holly Golightly.

Amb aquest argument el llibre no sembla especialment atractiu, però no ens hem de deixar guiar pel primer pensament. Està escrit a base de capítols curts que es devoren més que es llegeixen. Múltiples veus narradores i continus salts en el temps per anar construint una història en la que cap dada no és baldera i anirà tenint la seva explicació, una complicada xarxa on tot acaba lligant de manera magistral. Un factor que el fa molt interessant són les infinites referències musicals, cinematogràfiques i culturals, sense oblidar el món de les noves tecnologies i xarxes socials actuals, tota la subcultura que els que correm per aquests mons virtuals coneixem molt bé. Tot això ambientat a Figueres i al llarg d'un viatge en el temps per la història i el territori. Fantàstic. Però sobretot, i per davant de tot, una descripció perfecta del que és fer-se gran i de les relacions personals als llarg dels anys des de la infància fins més allà de la quarantena.

És un llibre molt recomanable. En alguns moments se m'ha fet un pèl pesat, m'ha semblat que algunes situacions s'allargaven massa, però això no canvia que m'ha semblat un gran llibre. M'ha agradat la manera d'escriure de l'autor, molt agradable i planera. Algunes parts del llibre enganxen especialment i en voldries més, per exemple, no volia que deixessin de ser nens, volia saber més, no es podien fer grans encara! Crec que ja he trobat un dels llibres a destacar a final d'any, i he descobert un autor al que val la pena prestar atenció.

A ca la Caterina vaig descobrir el llibre, ella em va convèncer de llegir-lo.

diumenge, 3 d’octubre de 2010

El rei del món

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Columna, 2007
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 304

En Zip és un delinqüent del Bronx de Nova York que es guanya la vida fent petits robatoris i venent droga amb la seva banda de la qual n'és o se'n creu el líder. Va arribar de la costa oest després de sortir de l'orfenat i escapar-se d'algunes famílies d'acollida, però ara la gran ciutat és la seva llar i se la sent seva. Porta una vida plàcida fent els seus tripijocs, però la seva situació canviarà de la nit al dia quan ell i els seus es disposen a fer un cop que els ha de reportar una bona suma de diners. Sense entendre com ni per què, entrarà en la voràgine del món de la música com a doble de l'estrella del hip hop Scary XXL. El cantant està desaparegut i la semblança física d'en Zip amb ell el fa un candidat perfecte per ocupar el seu lloc mentre no s'aclareixi l'assumpte. Assistim a la creació d'una estrella, en Zip passarà de la més insignificant de les existències a una vida de descontrol i tota mena de luxes. Mica en mica, però, anirà descobrint que no hi ha ni un pam de net en el gir sobtat que ha pres la seva vida.

En Salvador Macip presenta la novel·la com una pel·lícula d'acció, i no et costa imaginar les imatges del que estàs llegint, sens dubte es podria portar a la gran pantalla. És una història ben documentada, i encara que moltes coses semblen fantasmades de pel·li americana, la manera d'explicar-les les fa força creïbles. M'ha agradat la repassada a la història del hip hop, especialment la més recent, que conec una mica. Però donada la procedència dels personatges el llibre fa servir un llenguatge violent i molt groller, i també inclou escenes de sexe explícit. No suposa un problema per mi, però no és recomanable per gent a qui no agraden les paraules gruixudes o la cruesa de certes situacions. Tant sols dir que el català no és una llengua creïble en boca d'un negre del Bronx, per més improperis que deixi anar. El català no està fet pels tipus durs.

En conjunt m'ho he passat bé llegint el llibre, però m'he anat encallant una mica, no m'ha resultat una lectura especialment fluïda. M'he perdut una mica i m'ha semblat que hi havia cert desordre en els capítols, o salts i reexplicacions que no acabava d'entendre. És recomanable sempre i quant es toleri el llenguatge i la temàtica. Penso que hom es pot fer una idea de què m'ha semblat si dic que penso comprar i llegir el nou llibre d'en Salvador que surt aquest novembre.

Gràcies a en Salvador per enviar-me el llibre.