dijous, 29 de juliol de 2010

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Autor: Stieg Larsson
Editorial, any: Columna, 2008
Títol original, idioma, any: Flickan som lekte med elden, suec, 2005
Traductors: Albert Vilardell
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 766

Després d'haver resolt plegats el misteriós cas de la Harriet Vagner, i d'haver enfonsat l'empresari Wennerström, la Lisbeth Salander desapareix de la vida d'en Mikael Blomkvist sense deixar rastre, de fet, sembla que se l'hagi empassat la terra. En Mikael, després de molts intents de comunicar-se amb ella, comença a desistir i s'embolica en un nou projecte de periodisme d'investigació amb un nou col·laborador i la seva dona, en Dag Svensson i la Mia Bergman. Amb ells planeja la publicació d'un llibre sobre el comerç de dones en la prostitució a Suècia que promet ser tant o més impactant com el treball sobre Wennerström. Però un triple assassinat coincidint amb la reaparició de la Salander farà que les coses es torcin i que en Maikel dediqui els seus dies a defensar la innocència de la seva amiga, tot i que tots els indicis de la investigació policial dirigida per l'inspector Bublanski apunten cap a ella com a principal sospitosa. A arrel d'aquesta investigació i de les dues investigacions paral·leles realitzades per amics seus, anirem coneixent el complicat passat de la misteriosa Lisbeth Salander. 

Segona entrega de la trilogia Millennium, i he de reconèixer que m'ha enganxat més que el primer, però que no deixa de ser el mateix. Penso que li sobren moltes pàgines, hi ha molta palla. Fins la pàgina 300 (la 300!) no comença a animar-se la cosa, i això no pot ser. Enganxa, és entretingut, i la història sorprèn, però si una trilogia de 2000 pàgines te la podries ventilar tranquil·lament amb 600, és que alguna cosa falla. En aquesta entrega hi ha més acció, més investigació policial i més històries fosques dels personatges, per això m'ha agradat més. 

Segueixo pensant que és un llibre per recomanar, per llegir, però que n'hi ha de millors i menys pretensiosos. Aquest es pot llegir de forma separada del primer, tot i que hi fa constants referències, però això et situa en la història. En canvi, no té final i per força t'has de llegir el tercer. Ja me'l pensava llegir, però no m'ha fet gràcia que em deixessin així.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Los hombres que no amaban a las mujeres

Autor: Stieg Larsson
Editorial, any: Destino, 2008
Títol original, idioma, any: Män som hatar kvinnor. Millennium 1, suec, 2005
Traductors: Martin Lexell, Juan José Ortega Román
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 665

A l'important periodista d'investigació Mikael Blomkvist l'han ben entabanat. Després d'una respectable carrera destapant escàndols a Suècia al front de la coneguda revista Millennium, una informació no contrastada el porta a enfrontar-se a una pena de presó per difamació. Això és el que li passa per voler buscar les pessigolles a l'empresari Wennerström. El problema s'agreuja ja que la credibilitat de la revista es veu molt afectada. Però quan tot sembla perdut i per salvar la revista li cal allunyar-se'n, rep una proposta que no podrà refusar: investigar la desaparició de Harriet Vagner, integrant de la influent família Vagner, un dels grups empresarials més importants del país. A priori sembla un objectiu absurd, la desaparició data de l'any 1966 i tots aquests anys d'investigació no han servit per res. Però Henrik Vagner no està disposat a rendir-se, vol fer un últim intent amb l'ajuda d'en Mikael, amb el pretext d'escriure una biografia, ja que està convençut que algú de la família va matar la seva neboda. Aquí comença una investigació que portarà a descobriments que no s'esperen, i que preferirien no haver fet, però que també uniran dos grans talents en el món de la investigació, en Mikael i la Lisbeth Salander, una jove asocial, tatuada i gòtica que... bé, que és un món a part.

El primer que se'm passa pel cap en pensar en aquest llibre és 'no n'hi ha per tant'. D'acord, és un bon llibre i enganxa força, però potser s'ha exagerat una mica amb la seva qualitat. Està ben escrit i és fàcil de llegir. Però té molta palla. Dóna molta informació per posar la situació en context, i potser no està malament, però m'ha quedat la sensació que moltes parts sobraven. A més, hi ha com dues històries en el llibre, la batalla contra Wennerström i la desaparició de Harriet Vagner. I quan s'acaba una penses que ja està bé, que el llibre s'hauria d'acabar allà. Però queden més de cent pàgines encara.

En definitiva, una bona història (o històries), ben trenada i interessant, i per tant, també recomanable. Però l'han mimat massa. Per cert, el catalogaré com a novel·la negra, però l'únic policia que surt té més anys que Matusalem. Alguns dels fets, però, són prou escabrosos i foscos com per formar part del gènere. Hi ha homes que realment estimen molt poc les dones...

dilluns, 5 de juliol de 2010

Sant Joan 2010

Sí, ja ho sé, vaig amb una mica de retard. Però per aquest post necessitava una imatge, una metàfora, i de seguida em va venir un paral·lelisme al cap. Per Sant Jordi vaig demanar que m'ajudéssiu a omplir unes lleixes buides de llibres, que recomanéssiu bons llibres per, entre tots, fe-nos una bona reserva. Doncs de Sant Jordi a Sant Joan, de sants més nostrats no n'hi pot haver. Aquesta vegada m'agradaria demanar-vos llibres dolents, llibres que no recomanaríeu mai, al contrari, que prohibiríeu la seva lectura a algú que us preguntés per ells. Aquells que no heu pogut ni acabar, que cada pàgina passada era una tortura i els volíeu tirar per la finestra. En definitiva, llibres que us vingui de gust cremar en una foguera com la de Sant Joan.


Per donar exemple jo us en diré dos, els que més ràbia m'han fet de les lectures dels darrers anys:

- El misteri de l'amor, de Joan Miquel Oliver
- El viatge a la felicitat, d'Eduard Punset

Grrrrr...

A veure si tinc temps i aniré fent llista dels que em digueu. Vinga, teniu l'oportunitat de ser dolents. Us hi animeu?



- La Maria proposa: 
La llei del mirall de Yoshinori Noguchi, a la foguera! 
Un dia de David Nicholls (té un futur... molt cremat)
- En Sànset:  
El retrat de Dorian Grey d'Oscar Wilde, algú el salvaria? Jo pensava llegir-lo algun dia...
- El Senyor Banyera:  
Vida i destí de Vasili Grossman  
No digas que fue un sueño de Terenci Moix. Per mi, els dos ja són història.
- La Núr:  
Tot sota el cel de Matilde Asensi (jo el salvaria!!) 
Sofia de los presagios de Gioconda Belli (algú té un misto?)
La sonrisa de la Gioconda de Luís Racionero (i una mica de benzina?)
Em nego a afegir en aquesta llista La comunitat de l'anell!!!
- La La. :
En busca del unicornio de Juan Eslava Galán (el segon d'aquest autor, jo d'ell, de ser viu, em preocuparia)
La pell freda d'Albert Sànchez Piñol (dóna mal rotllo, però a mi em va agradar!)
La memòria del tauró d'Steven Hall (incinerat està!)
- La Mireia:
A la recerca del temps perdut de Marcel Proust (els clàssics també cremen bé)
- La Kweilan:
Caballeros de Klas Östergren
- L'Òscar Az Al:
Bitllet d'anada i tornada de Gemma Lienas
Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel
La pell freda d'Albert Sànchez Piñol
L'home que va confondre la seva dona amb un barret de Oliver Sacks
La tienda de los suicidas de Jean Teulé
A sang freda de Truman Capote
David Copperfield de Charles Dickens
El inglés jurídico de Enrique Alcazar (amb tots ells farem un foc de camp)
- L'Assumpta:
Kafka a la platja de Haruki Murakami (compte amb aquest que a mi em va agradar molt i sóc fan de l'autor!!)
El joc de l'Àngel de Carlos Ruiz Zafón (només aquest??)
Cat de Matthew Tree (jo n'he llegit altres d'aquest home i no seria alta literatura...)
- La Bajoqueta
Cremaria llibres de Dan Brown en general. Jo penso que mereixen una oportunitat.
- La Laura T. Marcel:
Esperadme en el cielo de Maruja Torres (fins al cel arribarà la fumera que farà)
13,99€ de Frédéric Beigbeder (aquest l'he llegit i es mereix una tortura encara pitjor de la ràbia que fa!)
- En Josep Lluís de l'Assumpta:
Ulysses de James Joyce (jo de tu no posaria els peus a Dublin per si de cas, però per mi, el podem fer volta i volta, al punt o ben socarrimat)
- La Len0re:
Un món sense fi de Ken Follett (aquest no el tiris encara, deixa-me'l que ja el guardo jo...)




La foto del post està treta de Google, i el post mateix va ser una altra idea de la Maria, encara que ja no sé ni si se'n deu recordar!