dimarts, 23 de març de 2010

Un llibre sense fi

Tinc una cua de llibres pendents de considerable llargada. Sempre planejo l'ordre dels llibres que vindran a continuació, com a mínim els tres o quatre següents al que estigui llegint en aquell moment. De tant en tant, se'n cola algun pel mig, com és el cas del que estic llegint ara. Però aprofitant que és més curt que els que el precedeixen i els que han de venir, he decidit reduir la seva lectura només a les escasses dues estacions que tinc fins a la feina (d'anada i de tornada) i a l'estona que camino fins la porta, és clar!

Això és perquè he decidit prendre'm seriosament la lectura d'un llibre que se m'està eternitzant: Un món sense fi de Ken Follett. Primerament, dir que aquest és un dels meus autors predilectes. Vaig començar aquest llibre el 2008, però és tan pesat (de pes, pesa una tona i mitja!), que no me'l puc emportar pel món amunt i avall. Per això vaig decidir tenir-lo com a llibre de capçalera al llit, i anar fent. Ja vaig calcular que trigaria uns dos anys al ritme que llegia (el llibre té 1258 pàgines ben grosses i sóc lent, què passa!?). Però tenint en compte la immensa quantitat de blogs que segueixo, en posar-me al llit ja no tinc esma de llegir. Si no faig un cop de cap, aquest llibre no s'acabarà mai.

Doncs bé, el cop de cap està fet. Segur que molts l'haureu llegit ja, i espero acabar-lo aviat. Aviat pot ser un mes, penso. Mentrestant, vaig fent amb els llibres de la llista, però el ritme s'alentirà, és clar. Val la pena llegir Ken Follett i aquesta segona part dels Pilars de la Terra. És un molt bon llibre. Quan l'hagi acabat en faré la ressenya, i m'agradarà molt fer-la.

diumenge, 14 de març de 2010

El gran engany

Autor: Dan Brown
Editorial, any: labutxaca, 2009
Títol original, idioma, any: Deception point, anglès, 2001
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 571


Un modern satèl·lit de la NASA descobreix molt oportunament una roca molt gran i de densitat sospitosa enterrada en la glacera Milne al Pol Nord. Les investigacions posteriors, dutes a terme tant per científics de la NASA com civils, apunten a que la roca és un meteorit caigut a la terra fa 300 anys. Però el meteorit en si no és la notícia, la roca amaga sorpreses que poden fer canviar el rumb de la història, és una troballa d'una importància cabdal. El president dels Estats Units es reserva aquesta informació per encarrilar la seva reelecció al càrrec, cosa que se li havia posat molt coll avall a causa de la seva inactivitat i justament pels fracassos recents de la NASA. La notícia pot canviar-ho tot, però res no serà tan fàcil i el meteorit en qüestió revelarà secrets encara més obscurs que no pas els que s'endevinen a priori. Hi haurà una cursa frenètica per fer emergir la veritat.


A Dan Brown no cal presentar-lo ni explicar-lo. En llegir un llibre seu ja sabem què hi trobarem, capítols curts, personatges amb personalitat, acció trepidant, fantasmades a dojo... i sobretot la seva santa mania de fer passar una història de gairebé 600 pàgines en un sol dia. No obstant, la seva lectura enganxa, i passa molt bé. I si una cosa m'agrada de com escriu és que va intercalant alguns pensaments dels protagonistes, així que no només sabem el que diuen sinó també el que pensen. Reconec que en algunes fases del llibre m'ha recordat més el meu idolatrat Michael Crichton (al cel sigui) que a ell mateix, però és Dan Brown en estat pur, el llibre precursor del que vindria després, de sobres conegut. Jo el recomanaria, especialment a gent que li agradi els llibres d'acció, de temàtica científica, encara que aquest també té una forta càrrega d'intriga política. És un bon llibre per passar l'estona, que en definitiva, és el que busquem quan llegim. 

diumenge, 7 de març de 2010

97 segundos

Autors: Ángel Gutiérrez i David Zurdo
Editorial, any: DEBOLS!LLO, 2009
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 294

Durant l'emissió televisiva d'un dels moments més emocionants de la història, l'arribada de l'home a la lluna, es va  produir un tall en la recepció de 97 segons. Tothom es pregunta què va passar en aquest temps, i per què no es van rebre imatges. Aquest fet no va tenir més importància, aparentment. Però darrere s'amaga una tèrbola història de persecucions i espionatge per obtenir aquesta informació. Part de l'acció s'esdevé en territori espanyol i hi intervenen personatges reals de l'època. Ja en els nostres dies, aquesta informació és redescoberta, però hi ha molts interessos perquè no arribi a ulls del gran públic. Els protagonistes, conscients dels perills que comporta mantenir aquesta informació en secret, faran mans i mànigues perquè la informació arribi a les mans pertinents, malgrat que importants poders miraran d'impedir-ho per tots els mitjans.

El llibre es mou entre la intriga i la ciència ficció. Personalment he de dir que no em va desagradar, però considero que és especialment apte pels amants de les teories de la conspiració (entre els quals m'incloc). No seria un gran llibre, però és distret, i a estones interessant. Comença bé a l'any '69, però la primera part ambientada a l'actualitat se'm va fer una mica avorrida. Després, el llibre va creixent en intensitat i en temàtica. Tant és així que penses que no pot tenir un final acceptable, però se'n surten prou bé. Considero que no està especialment ben escrit, però es deixa llegir. En definitiva, bé per passar l'estona si t'agraden aquests temes. Sense més pretensions.

dimecres, 3 de març de 2010

El nombre del viento

Començo les ressenyes d'aquest blog amb un llibre del qual ja en vaig parlar al Bona nit, però no puc fer-ho d'una altra manera. Mentre llegia aquesta obra em van venir ganes de parlar de llibres, em vaig enganxar com feia temps que no feia, i em van venir moltes ganes d'obrir aquest blog. Que estigui escrivint en aquesta pàgina és en gran part gràcies a ell. Li dec.

Autor: Patrick Rothfuss
Títol original/idioma: The Name of the Wind. The Kingkiller Chronicle: Day One (anglès)
Gènere: Fantasia
Número de pàgines: 872

Tot heroi té una història, i les històries s'han d'explicar des del principi. La vida d'en Kvothe ha estat molt intensa, però si no coneixem el camí que ha fet no podrem saber com ha arribat a ser un personatge de llegenda com és en l'actualitat. I d'això va el llibre, de desgranar la vida del nostre heroi des de la seva feliç infància com a artista ambulant. Un seguit d'esdeveniments fan que s'interessi per un món i unes arts de les que més val no parlar-ne. Així ens introdueix l'autor en un univers inventat però real, del que res se'ns explica perquè se suposa que nosaltres mateixos el vivim. Ens parla de conceptes i llocs que no existeixen, però que es dóna per entès que coneixem. Així aconsegueix crear una atmosfera realista, amb personatges de tot tipus, però pocs d'ells coneixen els secrets de la màgia (o simpatia, com ho anomenen al llibre), i on el gruix de la població no creu en aquestes coses i té por de dimonis que no sap si existeixen. Vivim la vida del protagonista, nosaltres mateixos podríem formar part de la història.

Per mi és un llibre totalment recomanable, prou fantasiós pels amants del gènere, i prou realista per aquells que no els agrada la màgia i els éssers estranys. Es llegeix fàcilment i tret d'alguns esdeveniments particularment llargs i un pel pesats, tens tota l'estona ganes de més i més. I això fins el final, que et fa ràbia i tot que s'acabi. Una gran estrena per aquest escriptor que promet. Jo estic esperant amb ganes la segona part, espero que no trigui.

dilluns, 1 de març de 2010

Sobre el Llibres, i punt!

Quan un és un malalt de la lectura, gaudeix de tenir llibres a les mans, de resseguir les pàgines amb els dits, d'introduir-se de cap a les històries. És un plaer que es gaudeix en solitari. Tu i el llibre; el llibre i tu. No cal res més. Però un altre gran plaer pels lectors és parlar de llibres, ja que quan una història s'ha acabat, està bé compartir-la, tornar-se a emocionar amb el records de tantes i tantes pàgines llegides.

Quan un és un malalt de blogs també, no s'adona de la sort que té de comptar amb una eina tan potent per difondre tot el que li transmeten les seves lectures. No se n'adona fins que porta més de tres anys penjat a la xarxa (un és lent de pensament, què voleu...?). Però mai és tard per parlar de llibres.

Aquest blog vol ser un espai paral·lel al Bona nit i tapa't, un lloc on escriure les ressenyes de tots els llibres que llegeixi, tant si són bons com dolents, tant si m'agraden com si en volgués prohibir la seva lectura, cosa que no he fet mai al Bona nit, on he destacat majoritàriament llibres que m'encantaven. També vol ser un espai dedicat a això, a parlar de llibres, d'aquí el títol. Però aquest títol té truc. Parlarem només de llibres, sí. Però he volgut incloure la paraula 'punt', ja que com potser alguns recordareu, faig servir sempre el mateix punt de llibre, i fer el canvi quan acabo una història és tot un ritual per mi.

Si algú em vol acompanyar en aquest camí, estaré encantat de compartir amb vosaltres les meves experiències lectores. Endavant, sentiu-vos a casa vostra, i bones lectures!